Alabès 10Girona FC
 

Més a prop del precipici

El Girona es mostra incapaç de capgirar el gol de Juli contra un Alabès que juga poc més d'una hora en inferioritat numèrica · Cap ocasió clara dels gironins en un duel en què Einar, Dani Pacheco i Mata són expulsats

16.11.2015 | 07:25
Més a prop del precipici

Aquest Girona no rutlla. Encallats des de fa massa temps a Montilivi, l'equip sobreviu fora del descens gràcies als seus resultats a domicili. El coixí tanmateix es va escurçant a còpia d'actuacions com la que van tenir ahir els homes de Pablo Machín a Vitòria. En una oda als despropòsits, el Girona va ser incapaç de fer pessigolles a un Alabès que va jugar durant una hora en inferioritat numèrica per l'expulsió d'Einar Galilea, primer, i Dani Pacheco a la segona part. Els bascos van fer valer el gol matiner de Juli per imposar-se a un equip que va navegar completament, demostrant una preocupant manca de recursos ofensius. La carta Sobrino se la va guardar Machín, que va gastar els tres canvis abans que Mata fos expulsat a la segona part (m.72) per empènyer un rival, només dos minuts després que els bascos quedessin amb nou. Per llogar-hi cadires.

La derrota, la segona que arriba de manera consecutiva, evidencia que l'equip no només té un problema a Montilivi, sinó que les carències van força més enllà. Per acabar-ho d'adobar la victòria del Tenerife fa que avui els gironins puguin entrar en posicions de descens si Mallorca i Valladolid puntuen.

Després de comprovar que com a local no hi ha manera de trobar el camí de la victòria, el Girona arribava a Vitòria decidit a recuperar la versió que l'havia dut a erigir-se com el millor visitant de la categoria. Les victòries a Bilbao, Oviedo i Pamplona eren el millor i, de fet l'únic, aval, que presentava l'equip per intimidar un Alabès molt fort a Mendizorrotza. Les sensacions ofertes a Montilivi contra el Lugo van ser contradictòries, amb una fluixa primera part i una notable segona que no va servir ni per puntuar. Per tot plegat, els de Pablo Machín van saltar a la gespa amb l'obligació de treure quelcom de positiu de l'estadi basc. El tècnic sorià va introduir tan sols un canvi a l'onze: Granell va entrar en el lloc d'Alcaraz, descartat de la convocatòria per sorpresa.

El partit a Pamplona era l'exemple a seguir. Machín havia acabat molt satisfet de la solidesa defensiva, tant en joc combinatiu com a pilota aturada, oferta fa quinze dies i havia fet especial incís en no perdre-la. Un dels grans perills de l'Alabès era precisament el joc aeri i per aquest motiu feia falta un altíssim nivell d'intensitat i sobretot de concentració. Els bascos van cedir d'entrada la pilota al Girona segurament expressament, veient les dificultats que tenen els de Machín a l'hora de dur la iniciativa dels partits. Bordalás tenia ben estudiat el Girona i sabia que acumulant gent rere els carrilers li crearia dificultats. Ben poc va trigar a trobar el forat. En una acció individual, Toquero es va desfer amb facilitat de Pol Llonch i va fer la passada de la mort perquè Juli, arribant des del darrere, només hagués de posar el peu per obrir el marcador.

Amb prou feines havia passat un quart d'hora i el partit ja feia pujada. El pitjor de tot era la nul·la presència ofensiva dels blanc-i-vermells, que tot i això van veure com Einar Galilea va veure dues targetes grogues en dos minuts i va deixar l'Alabès en inferioritat numèrica. S'obria una escletxa d'esperança. El Girona tenia una hora per endavant per mirar de capgirar el marcador amb un home més. En els darrers compassos de la primera part, els de Machín sí que avançarien metres i guanyarien presència a camp contrari sense, això sí, arribar a xutar a porteria. Bé, sí. Lejeune ho va provar des d'uns trenta-cinc metres, molt desviat. La manca de recursos dels gironins en atac espantava la terra.

No hi ha manera

Veient la inoperància ofensiva de l'equip, Pablo Machín, tal com havia fet contra el Lugo una setmana abans a Montilivi, no va voler esperar-se més i va fer entrar Javi Álamo per Pol Llonch a la mitja part. El Girona necessitava una sacsejada forta. Quelcom que el fes reaccionar i fer-li veure que amb superioritat numèrica havia de saber gestionar l'avantatge. Només entrar al camp, el mateix Álamo va intentar un parell de centrades al cor de l'àrea que ja va ser un argument ofensiu amb més cara i ulls que tot el que l'equip havia aconseguit fer durant la primera part. Res de l'altre món això sí però un petit, molt petit, símptoma per tenir confiança. Amb Jairo al camp en el lloc de Felipe, Machín buscava més presència a l'àrea local per veure si pescava alguna pilota aèria.

Les imprecisions continuarien. Borja García navegava com tot l'equip sense poder baixar cap pilota i cedir-la en condicions a les dues puntes de referència, que durant gairebé tot el segon acte van ser Jaime Mata i el mateix Jairo. El davanter cedit per l'Espanyol remataria de cap desviat una centrada d'Aday en la primera mitja ocasió de perill del Girona en tot el partit. Era un primer pas. L'andalús en tindria una altra de més clara però no la va saber controlar quan ho tenia tot de cara per quedar-se sol davant del porter Fernando Pacheco. Machín se la jugaria amb un canvi de sistema fent entrar Coris per Alcalá i passant a jugar amb un 4-4-2 que duraria ben poc. I és que quan semblava que l'empat es posava coll avall amb l'expulsió de Dani Pacheco, que deixava l'Alabès amb nou homes quan encara quedaven 20 minuts per davant, acte seguit Mata va caure al parany de Manu García i també va veure, incomprensiblement, la segona groga.

El Girona seguia amb superioritat numèrica i posava setge a l'àrea dels locals. Ara bé, d'oportunitats no n'arribaven. Un xut llunyà de Coris mal refusat pel porter seria l'acció més perillosa d'un equip que no feia cap mèrit per empatar. Mentrestant, l'Alabès aconseguia anar fent passar els minuts perdent temps amb un exercici d'ofici habitual en els equips que entrena Bordalás. Els blanc-i-vermells ho provarien amb pilotes penjades a l'olla molt fàcils per al porter local fins que es va complir el tercer dels minuts d'afegit sense haver fregat l'empat. I mentrestant, Sobrino mirant-s'ho des de la banqueta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema