Felipe Sanchón és la veu de l'experiència al vestidor de Montilivi. Quan parla sap el que es diu. Ha viscut temporades per a tots els colors i a Girona, sap tan es pot tocar el cel com caure directament a l'infern en qüestió de mesos. Per això, quan li toca valorar la situació actual de la plantilla, és el primer a prémer el pedal del fre. Però també s'afanya a fer autocrítica. «És aviat, encara. Han passat poques jornades. Ara bé, no estem en una bona situació i a ningú li agrada estar a baix. Alguna cosa no la deguem fer bé si estem a tocar del descens», analitza. Està convençut que fer-se fort a Montilivi és la clau per escalar posicions i també valora la seva arrencada, en l'aspecte personal: «Em falta fer gols, és cert, però tampoc és un desastre. He d'estar tranquil».

És fer un cop d'ull a la classificació i adonar-se que, enguany, les coses no rutllen a l'equip de Machín. Sobretot si se'l compara amb el de l'última temporada. Felipe admet que al vestidor hi ha ganes de sumar aviat «una victòria» per tornar a agafar moral i afegeix que «hem de millorar a Montilivi, sobretot. Guanyar partits a casa és el que et permet estar amunt o no». Tot i tenir només 14 punts i vorejar el descens, l'atacant català té clar que «tret d'un parell de partits, com ara el de Vitòria, hem fet bones actuacions i el que ens ha faltat és l'encert. Tots plegats sabem que podem estar més amunt i creiem que mereixem una mica més del que tenim».

Felipe confia que diumenge, contra l'Albacete, es pugui produir el «punt d'inflexió» que tant necessita el Girona. «Estem encara amb temps suficient per trencar la ratxa i crec que aquesta setmana encara poden canviar moltes coses». Recorda també que l'equip manxec «ve de perdre a casa» i que per això visitarà Montilivi «necessitat». Res, però, que preocupi en excès el vestidor:?«Ens és igual qui sigui ara el rival. Vingui l'Albacete o el líder, el que hem de fer és guanyar».

A la recerca del gol

Passen les temporades i Felipe Sanchón segueix mantenint intacta la confiança de l'entrenador de torn. Aquest curs, és un dels jugadors amb més minuts de la plantilla (829) i si bé no sempre ha estat titular, fins ara ha disputat 12 dels 13 partits de Lliga (10 d'ells sortint d'inici). L'únic número que li grinyola és la seva xifra golejadora. I?sorprèn, perquè el davanter sempre que ha vestit la samarreta blanc-i-vermella ha encetat amb molt bon peu la temporada. Sense anar més lluny, ara tot just fa un any (14/15) i després de 13 jornades, Felipe acumulava fins a 8 gols. Una autèntica barbaritat. Un curs enrere (13/14) els números també eren prou bons. Ea el pitxitxi de la plantilla amb 5 gols a la Lliga i també una diana a la Copa del Rei. A?la campanya 12/13 les xifres eren un xic més discretes, però també havia vist porteria: 3 gols.

Confessa Felipe que no està massa satisfet d'acumular 13 partits consecutius de Lliga sense marcar, però prefereix treure-li ferro i ser positiu, assegurant que tard o d'hora veurà porteria. «Un davanter viu dels números i són els gols amb el que es queda la gent. Potser que aquesta és la faceta que ara mateix em falta. Tinc la sort que, si no sóc jo, un altre company aportarà el seu granet de sorra», s'explica, alhora que reconeix que «és cert que a Girona sempre he marcat molts gols a l'inici i la situació d'ara és diferent. L'he de superar i per fer-ho, he de canviar la ratxa marcant. Però amb tranquil·litat. La situació tampoc és desastrosa. Estic tranquil. No sóc un passota i he de fer autocrítica; ara bé, obsessionar-me és el pitjor que puc fer».