Passada la desil·lusió per no pujar a Primera, o si més no dissimulada, a l'estiu es va instal·lar a Montilivi un cert neguit. La gent tenia por. Una por justificada:?s'acabava de fer una temporada excepcional, el Girona havia tornat a l'aparador nacional i també internacional, pel que era inevitable pensar que, com dos anys enrere, la fuga d'homes importants seria un fet. Es va plorar en silenci l'adéu de Sandaza, es va sospirar en va perquè Miguel Ángel Cifuentes es quedés, es va assumir que Juncà faria les maletes i es va dir adéu a homes com Jonás Ramalho, Jandro Castro o Pablo Íñiguez, entre d'altres. A?punt per començar una nova aventura, el temor d'unes setmanes abans es va anar esvaint. Al cap i a la fi, no només s'havia aconseguit renovar Pablo Machín, sinó que la direcció esportiva havia estat capaç de retenir a molts dels pesos pesants d'aquella plantilla. Hi havia peces noves, però el cos tècnic i la base de l'any passat hi eren. Els ingredients per intentar tornar a fer un bon any, encara que des del club es negués, hi eren a l'hora de donar el tret de sortida. El que passa és que, tretze jornades després, no només els resultats disten d'una temporada a una altra, sinó que també Machín ha decidit canviar de protagonistes. Montilivi ha perdut els seus tòtems;?alguns van fer les maletes a l'estiu, però dels que es van quedar, d'altres han vist com el seu estatus de titular indiscutible ha quedat a una altra pàgina de la història.

Només cal fer una ullada als deu futbolistes que més minuts van col·leccionar en tot l'any passat. Tres d'ells, ja no hi són. Miguel Ángel Cifuentes (3.384 minuts repartits en 39 partits de Lliga) va tornar a l'Elx, club al qual pertany després d'oferir un excel·lent rendiment a la banda dreta. El granadí va ser el cinquè home més utilitzat per Machín. Avui, el seu relleu (Javi Álamo), tot just és el desè home amb més minuts. Val a dir, això sí, que el canari s'ha perdut unes quantes jornades per lesió. Al rànquing també hi apareix Jonás Ramalho (36 partits, 2.846 minuts). El basc, fins que es va lesionar a Vitòria, ho va jugar pràcticament tot. Avui, acaba el seu llarg període de recuperació a Bilbao i té fitxa amb el filial de l'equip basc. Tampoc hi és Fran Sandaza, un dels ídols de l'afició. El toledà va enamorar Montilivi amb la seva entrega i, sobretot, amb els seus gols. Sandaza va jugar 36 partits (2.846 minuts)?i a l'estiu va posar rumb cap al Japó, seduït pels diners de la lliga nipona.

Sense aquests tres pesos pesants, Machín ha decidit fer perdre protagonisme a dos homes que l'any passat ho van jugar gairebé tot. El cas més notori és el de Richy Álvarez, capità de la plantilla i tota una institució al club. El curs anterior, va acumular 3.455 minuts repartits en 39 partits. Ho va jugar pràcticament tot. Aquest curs, va començar amb el mateix estatus, però amb el pas de les jornades el seu paper s'ha anat reduint. Ja no és titular i Pedro Alcalá li ha pres el lloc a l'onze. Richy, que va ser el quart home amb més participació, ara tot just és el novè, amb 9 partits jugats dels 13 que suma l'actual Lliga. No tan descarat és el cas d'Àlex Granell. El gironí es manté com un dels homes amb més minuts, però ja no és imprescindible, com fa un any. Després de Becerra, va ser el jugador de camp més utilitzat per ?Machín durant la temporada 14/15:?42 partits de Lliga (tots) i 3.575 minuts. Ara, és cert que ha tret el cap en les 13 jornades, però sense tenir un paper tan destacat. Sí, és el sisè home més utilitzat, encara que els seus números no són com els de fa un any:?acumula 958 minuts i no ha superat la barrera dels 1.000, ?quelcom que sí han fet d'altres companys seus.

Això ha provocat que d'altres noms hagin aparegut al capdavant de les estadístiques. Gent nova, però també gent que un any enrere no gaudia de tant de protagonisme. Amb l'excepció d'Isaac Becerra (el porter badaloní ho va jugar tot la temporada passada i aquest any va pel mateix camí), Pere Pons (només s'ha perdut 10 minuts aquest curs i en l'anterior va ser el tercer home amb més participació) i Florian Lejeune (calca gairebé els seus registres com una de les peces preferides de Machín, el cert és que jugadors com Felipe Sanchón i Jaime Mata han escalat posicions. Els dos atacants van entrar al Top 10 de l'última campanya, però en l'etapa present s'han convertit en la dupla titular, gairebé sense excepció, d'aquest Girona. Mata ho ha jugat gairebé tot i Felipe només s'ha absentat un partit. Kiko Olivas, un dels nous, és el jugador de camp més utilitzat (ho ha jugat tot) i Carlos Clerc, a dia d'avui, és el vuitè jugador amb més minuts.