José Bordalás és un d'aquells entrenadors que, des de fa anys, li penja la mateixa etiqueta allà on va. Ja pot entrenar l'Elx, l'Alcorcón i l'Alabès. Tan li fa. Als seus equips se'ls elogiarà per la seva gran capacitat defensiva, un ordre notable i una alta intensitat, però també se'n temerà la seva duresa. L'alacantí s'ha queixat mil i una vegades d'això. Diu sempre que se'n fa un gra massa i fins i tot ataca aquells entrenadors o jugadors que critiquen les seves plantilles per ser massa dures. Però les evidències parlen per elles mateixes i aquesta temporada l'Alabès ja ha acabat amb nou jugadors en dues ocasions. Curiosament, han estat els equips gironins els que han tastat aquest altre futbol. El Llagostera ho va aprofitar; en canvi, ahir el Girona va acabar perjudicat.

La primera setmana de setembre, l'àrbitre Ruipérez Marín va expulsar dos jugadors de l'Alabès al Palamós-Costa Brava. Carpio i Manu, que és a tot arreu, van enfilar el camí dels vestidors abans d'hora. "Un equip que no ha repartit cap puntada de peu ha acabat amb dos expulsats i deu targetes grogues. És una autèntica bogeria. No se'ns pot deixar amb dos jugadors menys de la manera com ho ha fet", es queixava Bordalás aquella tarda d'estiu, en la que el Llagostera s'acabaria imposant amb claredat (3-0). El cas és que, dos mesos més tard, l'escenari es calcava ahir a Mendizorrotza, però amb un desenllaç diferent. L'excessiva duresa dels vitorians feia que Galilea i Dani Pacheco acabessin expulsats. Dues vermelles. Com aquell dia a la Costa Brava. No ho va aprofitar el Girona, que va ser incapaç de superar la muralla que va organitzar el seu rival. Perquè si ahir l'Alabès va ser dur i molt intens, també va ser aguantar durant més d'una hora amb inferioritat. Ho va fer a còpia d'ordre i saber estar. Però també tirant del famós altre futbol: perdent temps i buscant les pessigolles del rival.