ESPORTS
Girona 30Albacete
 

Montilivi viu la primera alegria

El Girona supera amb comoditat l'Albacete i s'estrena a casa al setè intent

25.11.2015 | 13:54
Montilivi viu la primera alegria

o va ser ni el millor partit del Girona a Montilivi ni tampoc el més vistós. De fet, els jugadors al final dels noranta minuts asseguraven que no havien fet "res de diferent" dels anteriors sis partits disputats a l'estadi. Qui sap si va ser el fred, el plus que va donar la presència de Rubén Sobrino a l'equip o simplement que ahir la pilota va voler entrar. El cert és que al setè intent, el Girona va aconseguir estrenar-se a Montilivi. Ho va fer gairebé sense patir en un partit plàcid contra un Albacete que, malgrat trepitjar molt l'àrea de Becerra, mai va fer la sensació que pogués fer perillar el triomf dels gironins. Clerc i Jairo, a la primera part van encarar el matx i, ja a les acaballes, Alcaraz el va sentenciar després d'una bona tasca defensiva que va neutralitzar qualsevol intent de remuntada de l'Albacete. L'anhelat triomf a Montilivi va arribar el dia que l'equip més el necessitava i amb la sensació que pot suposar un cop de timó. Un punt d'inflexió a la temporada. Amb els tres punts, el Girona s'enfila al 14è lloc.

Diuen que quan les coses funcionen és millor no tocar res. Per aquesta mateixa regla de tres, quan un equip no rutlla el més normal és que hi hagi canvis. Això és el que va fer Machín després de veure que els retocs que havia fet la setmana passada a Vitòria no havien resultat. Així, el tècnic va tornar Javi Álamo i Clerc als carrils en detriment de Llonch i Aday. A més a més, Jairo va ocupar el lloc del sancionat Mata en punta d'atac. La gran novetat però va ser l'aparició per primer cop aquest curs a la Lliga de Rubén Sobrino, el fitxatge estrella de l'equip, la posada en joc del qual era d'allò més esperada per tothom. L'aparició de Sobrino va ser oli en un llum. El davanter cedit pel ?Manchester City va ser un dels millors del partit i, a banda de fer l'assistència de l'1-0 va deixar detalls que conviden a creure-hi.

El Girona, lluny de la fluixa imatge de Vitòria, va començar com un coet. La intensitat amb què va sortir l'equip prometia i abans dels set minuts Jairo ja va fer el primer avís, amb un xut que va sortir a córner. L'Albacete arribava a Montilivi també amb una assignatura pendent, la de guanyar per primer cop lluny del Carlos Belmonte. Els manxecs després d'aturar l'empenta inicial dels gironins van anar-se situant al camp per asserenar el partit i començar-se'n a fer els amos. Sense arribar a posar a prova Becerra, l'Albacete tenia la pilota i arribava amb facilitat a l'àrea local. Això sí, sense perill. El Girona no estava còmode fins que Sobrino va decidir engegar el turbo. El davanter gironí, en un contracop, se'n va anar per cames de tots els seus defensors i va cedir perquè Clerc, venint des de la dreta, inaugurés el marcador.

El Girona s'avançava quan l'Albacete més el collava. Els de Machín es veien superats en el joc pels manxecs però gràcies als seus ràpids contracops mantenien el pols al partit. De fet, malgrat els intents a través del joc combinatiu de l'Albacete, era el Girona qui tenia més a prop el segon gol. I el va trobar. En una pilota penjada a l'olla, amb l'exterior del peu, per Javi Álamo, Jairo va donar una lliçó de com rematar una pilota a la mitja volta i de primeres. Una barraca tal com manen els cànons.

El gol de Jairo aclaria encara més el panorama per als de Machín que tenien un senyor avantatge per administrar durant tota la segona part. Calia no fer més el burro i assegurar com fos els tres punts. L'Albacete no es rendiria a la recerca d'un gol que el fiqués de nou al partit. Ho va provar Portu només començar la represa però va topar amb un Becerra molt segur. Els manxecs volien imprimir un ritme alt al joc per mirar que el partit es trenqués una mica. No se'n van sortir. Al Girona, en canvi, li interessava tot al contrari. Que anessin passant els minuts i intentar fer el tercer per sentenciar. Luis César va dotar de més presència ofensiva el seu equip amb l'entrada del killer hondureny Jona i de Samu. Tot i això, la defensa blanc-i-vermella patia ben poc davant les inexistents aproximacions de l'Albacete.

El partit era del Girona. Més amb el cor que amb el cap un innocent Albacete ho intentava sense cap encert. Amb tot, Machín seguia patint des de la banqueta, conscient que qualsevol relliscada podia posar emoció al partit i fer tremolar les cames als seus homes. Montilivi no volia més disgustos. El sorià va decidir donar descans a un Sobrino que es va guanyar la primera ovació de la seva nova afició.

Mentrestant, Ocón Arraiz començava a treure de polleguera el públic gironí amb targetes rigoroses i estalviables a Granell, per finalitzar amb gol una jugada invalidada per fora de joc, i a Becerra, per perdre temps. Restava un quart d'hora però l'Albacete havia abaixat els braços. L'entrada de l'exblanc-i-vermell Adrià Carmona tampoc serviria per fer trontollar la victòria gironina. L'afició, massa curada d'espants, s'estimava més encara no celebrar res. Ahir no tocava patir, tocava guanyar. A sis minuts per al final, Alcaraz culminaria una contra de Jairo i Borja García per tancar el partit i confirmar la victòria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema