Una setmana justa fa que, en aquestes mateixes línies, assenyalàvem els grans mals del Girona FC en aquest primer terç de lliga. Dèiem, fa set dies, que l'equip trobava a faltar la perillositat creada des dels carrils, la falta de contundència en atac; i que el Girona no acabava de trobar futbol a la mitja punta.

Doncs només set dies després, Machín va trobar la solució a tot plegat amb quatre canvis a l'onze inicial, l'estrena d'un actor fins ara inèdit i el canvi d'ubicació d'uns dels clàssics del vestidor. Les tornades d'Alamo i Clerc varen rellançar ahir les arribades perilloses pels extrems (el gol de Jairo n'és un clar exemple); la presència de Sobrino i Jairo va tornar la contundència a l'àrea rival; i la posició de Felipe com a mitja punta va permetre recuperar el toc amb perill prop de la porteria de l'Albacete. En realitat, no és que el Girona FC ahir fes un partit extraordinari, però sí és que va dominar absolutament les dues àrees. En les arribades va ser contundent i efectiu; i en defensa, els tres centrals i el porter Becerra varen desfer amb solvència les poques ocasions de perill de l'equip manxec.

El resultat de tot plegat va ser la primera victòria de la temporada a casa i el fet d'haver sumat tres punts que permeten al conjunt gironí situar-se dos punts per damunt del descens i a quatre de les places de promoció. Una situació que, un cop superat el primer terç de lliga, porta a la gran pregunta: a què ha d'aspirar el Girona aquesta temporada? Segurament al que deia Machín a la sala de premsa: a guanyar el pròxim partit a Tenerife: perquè per la resta, tot sembla massa atapeït per pensar que dues victòries o dues derrotes et donen o et treuen res definitiu.

Una mostra més que això és així: la setmana vinent es veuran les cares Girona FC i Tenerife. Els illencs han sumat set dels darrers nou punts, mentre els de Machín n'han fet tres de nou en les tres darreres jornades. I malgrat aquesta diferència, tots dos equips estan empatats amb 17 punts i també tots dos tenen la il·lusió i l'esperança de no patir per baix i de fer-se valer a dalt. La mateixa aspiració que tenen més de la meitat dels equips de la lliga.