Toca celebrar un punt jugant amb deu fora de casa o, per contra, cal lamentar haver-se quedat sense encadenar la segona victòria? Ahir, amb el partit encara calent, al voltant del vestidor del Girona es recordaven més les clares oportunitats de Rubén Sobrino i Felipe o les darreres d'Aday i Mata que haurien permès, en cas d'haver entrat, sumar sis punts seguits per primer cop aquesta temporada. "Demà segur que ho veiem diferent", avisava, però, el mateix Felipe, conscient que el Girona havia sabut defensar l'1-1 fins al final contra el Tenerife, i els càntics del clàssic "Este partido lo vamos a ganar" dels 8.800 espectadors de l'Heliodoro Rodríguez López, al llarg de la més de mitja hora que els gironins varen jugar amb un de menys per l'expulsió de Javi Álamo en una segona targeta groga amb ingredients per a tots els gustos: rigorositat arbitral, murrieria del jugador del Tenerife, pressió del públic i, per què no dir-ho, l'absència de la mateixa murrieria per part de Javi Álamo.

Al final del partit, Machín deia que el seu equip havia estat millor amb deu jugadors que amb onze. Veritat a mitges. És cert que els pitjors moments del Girona van ser a la primera meitat, però, pel que fa al joc de l'equip, el punt d'inflexió no va ser l'expulsió de Javi Álamo. El Girona va començar a deixar les angoixes enrere quan, veient els seus centrals molt atabalats davant les aparicions de Suso i Omar a l'esquena de Javi Álamo i Clerc, va decidir aparcar, encara que fos per un dia, el seu sistema preferit i passar a una defennsa de quatre. Jugant així va arribar el primer gol del Girona, obra de Sobrino després d'una gran jugada col·lectiva començada per Kiko Olivas sortint de la cova des de la teòrica posició de lateral dret, i també les bones sensacions la primera meitat.

Encara jugant amb onze, Rubén Sobrino va fregar el segon gol en una jugada que entre el porter Dani Hernández i el pal van malbaratar; o les bones oportunitats que va tenir el Girona jugant amb deu homes amb Felipe i Aday fent d'interiors i Rubén Sobrino (després Mata) sol en punta. Però l'ex del Ponferradina no va poder marcar el seu segon gol; tampoc Felipe va està encertat en una jugada on va dubtar si rematar de cap o amb el peu i la va acabar enviant-la alta amb la dreta; i Aday i Mata van fregar la proesa després que Becerra tornés a salvar amb parades de gran mèrit, especialment una a Vitolo; però, més enllà dels dos punts que es van esvair a Canàries, ningú traurà al Girona les seves bones sensacions. Això sí, sensacions que varen arribar jugant amb una línia de quatre al darrere.

El perill d'Omar i Suso

Ho explicava molt bé aquesta setmana l'únic jugador de camp que ha disputat tots els minuts de la Lliga amb el Girona. "Amb el nostre sistema els centrals hem de caure més a banda a fer la cobertura dels carrilers i allà ens trobem amb els extrems contraris que solen ser hàbils en el regat". I, en el cas d'ahir, els extrems hàbils dels quals parlava Kiko Olivas eren Omar pel seu costat (a l'esquena de Javi Álamo) i Suso pel de Lejeune (a la de Clerc). Un de jove, l'altre ja amb molta experiència a la categoria. Però tots dos ràpids, esmunyedissos i amb prou talent. En els primers quinze minuts del partit un i altre van fer anar de corcoll el Girona. El problema no era ni Vitolo, ni Pedro, ni cap altre dels jugadors del Tenerife. Eren Suso i Omar, que obligaven Lejeune i Kiko Olivas a sortir molt lluny de la seva posició de confort. Per sort, les seves centrades o acabaven a les mans de Becerra o el davanter centre, Pedro va ser l'escollit per Martí, que va deixar Nano i Lozano a la banqueta, no trobava la manera de rematar-les en bones condicions.

Angoixat al darrere, el Girona tampoc creava en atac i, la primera mitja hora, hauria estat ben poc entretinguda de no haver estat per les fiblades de Suso i Omar. La pressió sobre els centrals del Girona es va cobrar ràpidament una groga a Lejuene, com es veuria més tard l'àrbitre les treia amb relativa facilitat. Fos perquè temia l'expulsió del central francès o perquè no veia la manera d'aturar Suso i Omar jugant amb defensa de cinc, al voltant de la mitja hora de partit Pablo Machín va fer que el Girona passés a jugar amb un 4-4-2 més clàssic i el seu equip li ho va agrair. Més junts i segurs al darrere, el Girona va passar a patir menys i a provar més detalls en atac.

En un d'aquests, Kiko Olivas va treure la pilota jugada creuant el mig camp des del lateral dret fins a donar-la a Rubén Sobrino a la frontal. El davanter li va acabar tornant a Olivas i aquest va obrir més a la dreta a Javi Álamo, que es va treure una centrada per al cap de Jairo que a l'àrea petita la va deixar de cap a Rubén Sobrino. El davanter cedit pel City va posar el peu per marcar el primer gol del partit i el primer amb la samarreta del Girona (0-1, m.42).

El Girona veia la llum. La sagnia de les bandes estava aturada, s'havia posat per davant en el marcador i el descans estava a tocar. Tres minuts, però, que se li van fer massa llargs als gironins, que van saber mantenir l'avantatge fins al final de la primera meitat. I, paradoxalment, els culpables van ser Suso i Omar. Però no per les bandes sinó en una jugada a pilota aturada. Suso va treure una falta des de la meitat del camp del Girona i Omar, al primer pal, i avançant-se a la defensa i al porter del Girona, va rematar de cap a gol (1-1, m.44).

La galleda d'aigua havia de ser ben gelada, però, després del descans, el Girona va semblar no acusar el cop i va tornar a competir a bon nivell. El 4-4-2 ja era un fet i canaris i catalans van sortir a buscar la victòria en una segona part més animada que la primera, en la qual Rubén Sobrino va ser el primer a deixar constància de la seva qualitat per desequilibrar. Primer demostrant ser murri: robant la pilota al lateral Raúl Cámara en la seva meitat de camp; després ràpid: plantant-se sol davant la porteria sense que cap defensa el pogués atrapar; i finalment, prou talentós creuant la pilota amb l'exterior per buscar el pal llarg d'un porter que, però, la va poder arribar a fregar amb els dits perquè acabés estavellant-se al pal.

L'expulsió de Javi Álamo

El Girona havia fregat l'1-2 per a desesperació dels aficionats del Tenerife. Llàstima que, només un minut més tard del pal de Sobino, el partit es compliqués massa per als gironins amb l'expulsió de Javi Álamo. El carriler del Girona acabava de veure la primera groga en una acció defensiva a la seva banda i, llavors, en una sortida ràpida el Tenerife, va acabar fent una d'aquelles faltes al mig del camp per tallar el contracop rival. No va ser una entrada, simplement el davanter del Tenerife va passar amb la pilota per davant seu i Javi Álamo, molt més alt, se'l va acabar emportant amb el cos. L'àrbitre es podria havia estalviat la groga. Però no ho va fer. I va acabar expulsant el jugador del Girona, i Pablo Machín per protestar.

Quedava més de mitja hora, 35 minuts sense comptar el possible afegit, i a Tenerife molts ja es fregaven les mans pensant que l'equip local sumaria la seva tercera victòria en quatre partits des de que Pep Lluís Martí va agafar el relleu de Raül Agné. S'equivocaven, el Girona va trobar-se còmode jugant amb deu i amb un 4-4-1 amb Felipe i Aday d'interior i Sobrino sol al davant va rendir bé. I hauria pogut guanyar el partit i emportar-se tres punts de gran valor. L'equip de Pablo Machín, que ja havia pogut marcar el 2-1 abans de l'expulsió, va tornar-lo a fregar jugant amb un de menys amb una centrada d'Aday per la banda dreta que acabar rematant Felipe avançant-se als centrals locals. El veterà davanter del Girona va tocar amb l'interior del peu dret i va sortir massa alta.

Lògicament, el Tenerife també va buscar el seu segon gol. Martí va fer entrar dues peces més d'atac, primer Lozano i després Nano, però tot i que el davanter uruguaià va està prou actiu les millors oportunitats locals van ser de dos veterans: Suso i Vitolo. L'extrem va enviar magistralment una falta a la creuta de Becerra i, poc després, el porter del Girona salvaria un gran u contra u contra el migcampista canari.

Becerra va el protagonista de l'empat del Girona en aquests minuts finals amb les seves aturades, com Aday i Mata ho podrien haver estat de la victòria si haguessin ficat a dins les dues ocasions que van tenir ja en el descompte davant del porter Dani Hernández. Cap va entrar i tots dos equips van sumar un punt.