Luso Delgado · Migcampista del Còrdova CF

«Part de la culpa que jo hagi pogut jugar a Primera és de Rubi i el Girona»

Compleix avui mateix 31 anys, fa ben poc que ha estat pare de l'Enzo i se sent un home important al Còrdova. Ell és Luso Delgado, a qui li fa molta il·lusió tornar diumenge a Girona després dels bons anys que va viure a Montilivi. Indiscutible amb el líder de Segona A, l'aragonès parla de l'últim any a Primera i valora la visita a Montilivi.

05.12.2015 | 07:22
Luso lluita per una pilota dividida amb Manuel, migcampista de l´Osca.

El Còrdova va com un coet!

Sí, estem bé. Després de baixar era difícil reinventar-se de nou. Però des del club es van fer bé les coses. Ens va costar unes jornades encaixar les peces, tot i que després la cosa ens ha començat a sortir bé. Estem contents, sobretot perquè hi ha molts equips als quals es costa tornar a Segona A. Anem primers i això és bo, però a part tenim un grup humà molt bo.

Diu que el club va fer les coses bé. A què es refereix?

De l'últim any només continuàvem quatre jugadors. S'ha construït una plantilla compensada. S'ha prioritzat tenir un bon vestidor i comptar amb un entrenador que fes coses lògiques. Tots plegats ens hem adaptat bastant bé a la categoria. A més, s'estan fent bé d'altres coses en què hi havia una mica de dèficit per tenir a tothom més content i a gust.

Portem poques jornades, però el Còrdova arribarà a Girona en el seu millor moment?

Potser sí. Però és aviat. Alguna cosa devem haver fet bé per ser a dalt de tot. Sí, hi ha poca diferència entre tots els equips i les plantilles són molt igualades. I sí, aquí no hi ha cap Barça ni cap Madrid i la Lliga és llarguíssima. Però som líders i estem en un molt bon moment.

Vostè toca de peus a terra, però l'afició ja deu estar somiant a tornar de nou a Primera.

Està clar. La gent s'està il·lusionant. Volen tornar-hi i és normal. Estan veient, a més, que els jugadors ens esforcem, que tenim ambició. Hi ha uns trets d'identitat. Ens exigeixen molt. Si tots plegats anem de la mà, serem encara més forts.

Fins fa res, anar a Montilivi era una ganga per al rival de torn. Ara les coses han canviat. Com ho veu?

Mai és un bon moment per visitar Montilivi. El Girona és un bon equip, amb un sistema de joc molt treballat i definit. Mereix tenir més punts dels que ha sumat. He vist uns quants partits i crec que hauria de tenir més punts. Ara, estic convençut que aviat arribaran els resultats. El Girona va passar per sobre de l'Albacete i va puntuar a Tenerife: pel nostre bé, hem d'intentar-los frenar diumenge. I després, els desitjo el millor.

Tornarà per segon cop a Montilivi. També serà especial?

Ho és sempre, però més el primer cop, com és evident. Llavors feia poc que havia marxat. Igualment, em fa molta il·lusió tornar-hi. Vaig deixar molts amics i vaig ser molt feliç a Girona. És un club al qual sempre estaré molt agraït.

El tornaran a expulsar?

Intentaré aguantar més estona!

Sigui sincer. Ho va fer per donar un cop de mà al seu exequip...

Vaig durar ben poc al camp. Va ser un retorn una mica atípic. I no, no volia fer-ho! Calia aguantar el resultat perquè el Girona accelerava; vaig haver de tallar un parell de jugades i en l'última vaig arriscar massa, fins al punt que vaig fer donar una tombarella a Jandro!

Què ha trobat a Còrdova que no ha viscut en cap altre club?

És el meu tercer any i em sento important i valorat. Estic a gust. Al Còrdova he trobat, sobretot, exigència. Per afició, passió i història, aquest club sempre vol ser a dalt. I això m'agrada. També la ciutat. La gent és molt més oberta i hi ha moltes opcions d'oci.

Què no canviaria d'aquest últim any a Primera?

Va ser una experiència breu, però molt intensa. Em quedo que vaig poder competir amb els millors. He jugat en camps que abans només podia veure per televisió. Va ser la culminació d'una trajectòria que m'ha portat a jugar per Tercera, Segona B i també Segona A. Em vaig sentir futbolista del màxim nivell.

Però tot no van ser flors i violes...

No. Va ser un any molt complicat. I això que el vam començar molt il·lusionats. Però tots ens vam equivocar en moltíssimes coses. Hi havia una plantilla de 26 jugadors, la majoria d'ells cedits. I gairebé tot va fallar.

Es va sentir impotent?

Sí, i tant. Em va fer molta ràbia. Ens va costar moltíssim pujar. És una espina que sempre se'm quedarà clavada. Els que ens hem quedat, volen tornar a pujar per nosaltres i també per l'afició. Seria el màxim.

L'any passat va coincidir amb Borja García, ara al Girona. Què me'n pot dir?

És un jugador espectacular. Té molta qualitat. És un privilegiat amb la pilota als peus. Em recorda Jandro: un mitjapunta que sap donar l'última passada. És un futbolista bastant complet i una molt bona persona. Em va deixar bocabadat més d'una vegada perquè fa coses que no t'esperes.

Ja se'n recorda de jugar al lateral dret?

Sí, i algun cop ho he fet aquest any, però em sento molt còmode al migcentre. Gràcies a Rubi, vaig aprendre moltíssim aquell any. Per això recordo amb estima aquella temporada. Va canviar el signe de la meva carrera.

Li deu molt a Rubi?

Sí, ha estat un dels artífexs que jo hagi pogut jugar a Primera i que ara sigui aquí. No només per atrevir-se a canviar-me de posició, sinó per tot el que em va ensenyar.

En l'últim play-off entre Girona i Saragossa, quin sentiment va predominar?

Em va sentar més malament del que em pensava. Vaig sentir més la decepció per la derrota del Girona que no pas l'alegria pel Saragossa, que va arribar a la final.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema