Vagi per endavant que en aquesta nostra feina, la gent sol considerar que si parles molt bé d'alguna persona li fas la pilota; i que si per contra un dia destaques les mancances particulars o col·lectives de l'equip, aleshores el critiques sense compassió. Un capítol sobre el qual algun dia en podríem parlar de manera més estesa, però no avui, que voldria centrar-me en la figura de Pablo Machín. Per cert, com que aquest any ja l'he fet enfadar com a mínim una vegada -parlo del final del partit a Leganés-, em sento del tot imparcial per lloar també els mèrits que se li han reconegut aquesta setmana.
Machín ha rebut aquests dies el premi al millor entrenador de la Lliga Adelante de la temporada passada. La campanya dels 82 punts, del quasi ascens directe i de l'atropellada final del Saragossa. La lliga en la que Girona es va veure a Primera, la competició de les 11 victòries a casa i les 13 a fora; i el campionat en el que només es varen perdre 9 partits, tal i com diuen els números. I potser caldria preguntar-se, per què Machín va rebre el guardó per davant de Pepe Mel, Herrera o Abelardo, que varen pujar Betis, Sporting i Las Palmas a Primera.
La resposta en aquest cas no la trobem en els números, sinó en una valoració més àmplia de la temporada.La resposta està en el fet que el Girona FC va jugar tot l'any amb un màxim de 14 efectius, d'entre els quals cal comptar-hi Cifuentes, Pere Pons, Granell, Mata i Coris que s'estrenaven a Segona A. Un equip on veterans il·lustres havien de tenir un paper que no varen desenvolupar i on alguns fitxatges provinents d'equips grans varen marxar de la mateixa manera que havien arribat. I això per no parlar de Juncà, que havia de ser un pilar indiscutible i que es va passar més de mitja lliga aturat. I malgrat tot això, i malgrat jugar amb catorze efectius al llarg de 42 jornades, el Girona FC mai va baixar de les sis primeres places.
Aquest va ser realment el mèrit que ha fet que Machín hagi rebut el guardó per davant d'altres entrenadors que li varen millorar el premi final. Machín, com tots els entrenadors, també té detractors i segurament que aquests posaran especial èmfasi en la segona part del darrer dia de la lliga regular per negar-li el pa i l'aigua. Li poden arribar a recriminar que és tossut en no fer canvis en el seu sistema dels tres centrals i els dos carrilers, i fins i tot que ara l'equip no estigui de nou entre els sis primers. I no seré jo qui defensi la manera de fer del tècnic, però si caldria recordar que no va ser ell qui no va posar Richy en el darrer partit, va ser Ocón Arraiz qui en el duel anterior jugat a Mallorca l'havia expulsat de manera rigorosa en el 93. De la mateixa manera que abans ja havia expulsat Carles Mas, fet que va obligar el tècnic a improvitzar un tripleta de defenses amb Iñíguez, Lejeune i David García que no havia jugat junta en tota la lliga.
No seré jo qui defensi el tècnic, però caldria no oblidar que amb ell a la banqueta en les tretze darreres jornades, la temporada abans l'equip ja s'havia salvat d'un descens que tothom donava per fet. Potser els entrenadors i futbolistes varen valorar tot això per donar-li el premi. Més enllà del que varen acabar dient els números i del fet que el Girona FC segueixi a Segona, en comptes de visitar el Camp Nou o el Bernabéu. Per cert, a Machín li ha fet especial il·lusió el premi per venir dels seus propis companys de feina i ell mateix va explicar que havia votat Oriol Alsina per la feina feta en la reacció del Llagostera. La pregunta que em queda és: a qui va votar Alsina?
