Migcampista del Girona FC. Indispensable durant molts mesos de l'última temporada, gironí i un dels capitans de la plantilla, Eloi Amagat no s'acaba d'explicar per què no ha jugat gens durant aquest últim mes. A dia d'avui, no sembla comptar massa per a Machín. Ell, lluny d'alçar la veu, espera pacient la seva oportunitat. Està convençut que li arribarà.

El primer de novembre, a Pamplona, Eloi Amagat va jugar els seus últims minuts, fins la data, amb la samarreta del Girona. Aquella tarda en la qual els de Pablo Machín van guanyar al Sadar gràcies a un solitari gol de Rubén Alcaraz, el 10 blanc-i-vermell va saltar a la gespa quan faltava un quart d'hora per al final. Va rellevar Felipe i va ajudar en tasques de contenció, per mirar d'aguantar el resultat.

Des d'aquell dia, tot i no caure lesionat ni patir cap sanció, Eloi Amagat no ha tornat a gaudir de ni un sol minut. Lugo, Alabès, Albacete, Tenerife i Còrdova. En cap d'aquestes jornades ha tingut protagonisme. El gironí no s'ho explica. Fa pocs mesos, era imprescindible per a Pablo Machín. A dia d'avui, sembla no comptar massa per al tècnic. Ell no s'ho explica, ni tampoc li demana explicacions a ningú. Lluny de voler muntar cap escàndol, es manté pacient i no se li passa pel cap fer les maletes al gener atret per un canvi d'aires. Té clar que tot i només haver jugat 488 minuts (8 partits) aquest curs, tard o d'hora l'oportunitat li acabarà arribant.

Ho va dir Pablo Machín el diumenge. «És el mateix conte de sempre». Què els està passant?

Bé, si ho sabéssim, no dubti que ja hauríem fet alguna cosa per arreglar-ho. El cert és que ahir (diumenge, per al lector) vam fer una de les millors primeres parts de tota la temporada, però tots hauríem signat jugar molt pitjor, gaudir de menys arribades i guanyar. Al final, el que compta en aquesta categoria són les victòries, sumar punts. Ja hem viscut experiències similars que ens han dit que, si no fem això que dic, després és molt més complicat sortir-ne.

Què li cal a aquest equip per començar a mirar cap amunt?

Sincerament, aquest últim ha estat un cop fort per a la confiança i a l'autoestima de l'equip. Tots vam veure que es jugava bé, que es creaven ocasions i que s'arribava amb facilitat. Tenir al davant un bon rival i poder guanyar el partit, però no fer-ho, pot ser un cop dur. Però això serà qüestió d'animar l'equip, de confiar-hi per començar a guanyar aquest proper dissabte a casa.

L'ambient al vestidor, el diumenge, imagino que no seria el millor del món. Passades unes hores, com estan els ànims?

Quan es perd, és normal estar més desanimat. No es veuen tants somriures, com és lògic. També sabem al que ens dediquem i que coses així poden passar. Hem viscut situacions similars. Intentarem tornar a la feina el dimecres amb les sensacions renovades per mirar cap endavant amb més optimisme.

Hi comença a haver preocupació?

No és per preocupar-nos encara. Hem patit temporades duríssimes aquí al Girona, estant tota la temporada en posicions de descens. Encara no hi hem caigut, aquesta temporada. Trobo que hi ha potencial suficient per tirar més amunt i per no patir en aquests mesos que encara queden de competició.

Aquestes últimes setmanes, vostè ho està veient tot des de la barrera. Com ho viu?Amb certa impotència?

Em trobo bé. Crec que estic en un bon rendiment. No negaré que aquest últim mes, personalment, ha estat molt dolent per a mi. Pràcticament no he jugat, en una ocasió he sortit de la convocatòria. Realment no sé quins són els motius. Jo em dedico a jugar al futbol, a entrenar perquè quan em toqui sortir pugui ajudar l'equip a tornar a guanyar.

Pràcticament no he jugat, en una ocasió he sortit de la convocatòria. Realment no sé quins són els motius.

Sóc el mateix de la temporada passada, de fa uns mesos. No tinc molèsties, em trobo bé, crec que estic a un bon nivell. No he de demostrar res, ho he fet durant molt de temps i no fa gaires mesos vaig mostrar que puc jugar i competir a un alt nivell. Espero poder-ho fer ben aviat una altra vegada.

L'entrenador l'ha agafat a part i li ha explicat quins són els motius pels quals ara no tens gaire protagonisme?

No sóc un jugador que quan no juga va de seguida a parlar amb l'entrenador. No m'agrada aquest tipus de futbolista. Jo em dedico a treballar. Em paguen per això, per entrenar. Segur que si ho segueixo fent així m'acabarà arribant la meva ocasió. Espero aprofitar-la per quedar-me a l'equip.

A títol personal, encara és aviat per començar a perdre la paciència?

Tinc 30 anys. No sóc un nen de 20 anys. He viscut situacions iguals o fins i tot pitjors que no pas aquesta. De moment, si no em diuen el contrari, seguiré estant tranquil tot intentant entrar com abans millor a l'equip. Quan es produeixen derrotes sempre és més senzill que hi hagi canvis. Així que, espero poder entrar-hi ben aviat.

Hi ha jugadors que, en una situació així, ja tindrien al cap aprofitar el mercat d'hivern per canviar d'aires. És el seu cas?

No. Sóc del Girona i sóc gironí. He demostrat en moltes ocasions que on volia estar és aquí, en aquest club i en aquesta ciutat. Si no passa res estrany, em quedaré. No només aquesta temporada, sinó molts més anys. La meva intenció és jugar aquí com ho he fet fins fa ben poc, donar rendiment i ajudar l'equip a guanyar.

Per a algú com vostè, que és de la ciutat, que estima aquest club, li deu fer encara més mal no poder aportar el seu granet de sorra des del terreny de joc?

Sí, és evident. I més quan crec que he donat rendiment, que he demostrat que puc jugar. Com a gironí m'agradaria intentar aportar una mica més perquè l'equip guanyés, per no veure'ns en aquesta situació i trobar-nos un escenari més semblant al d'ara fa uns mesos, quan vam viure un any increïble.

A?l'Elx se l'ha de guanyar sí o sí?

És un problema quan estàs allà a baix i perds un partit. El següent sempre tens una pressió afegida per guanyar-lo. Però hi hem de conviure. Hem viscut moltes situacions com aquestes. Ara, a l'Elx de l'ha de guanyar sí o sí. Perquè si no ho fas, entrarem en un problema més seriós visitant un camp complicat com ho és el del Mallorca just abans de les festes. Per tant, el de dissabte és un partit importantíssim per a nosaltres. Però tenim la confiança de guanyar aquest dissabte.

L'Elx no és el Còrdova ni tampoc va líder, però també és un gran equip. Què me'n diu?

Sí. Tot i els problemes que va tenir a l'estiu té a jugadors de gran nivell. Segur que al vestidor i també a la directiva encara hi ha esperances de fer una gran temporada per estar a les posicions capdavanters i intentar així tornar algun dia a la Primera Divisió.