La irregularitat. La maleïda irregularitat. Això i el no veure porteria li està generant un veritable maldecap al Girona. Tan ben acostumat que estava l'equip ara fa uns mesos, quan no feia més que encadenar alegries i somiar amb fites ben ambicioses i ara, un cop passat l'estiu, no fa altra cosa que repetir-se una i altra setmana que ja és hora d'aixecar-se. I?quan sembla que ho fa, torna a caure. Així és impossible començar a mirar cap amunt. L'equip s'ha instal·lat a la part baixa de la classificació i no fa més que mirar de reüll al descens perquè, bàsicament, és incapaç d'enllaçar uns quants resultats positius. Si no s'és regular, és impossible aixecar el vol. Fins ara, els gironins no ho han aconseguit:?no saben el que és guanyar dos partits seguits, ni tampoc estar més de quatre jornades sense perdre. Una vegada més, la ratxa es va truncar el diumenge i contra l'Elx, caldrà mirar de posar la primera pedra per tornar-ho a intentar.

El mes de maig passat, després d'empatar a casa amb el Saragossa a la Lliga (1-1), el Girona va ser capaç d'encadenar tres victòries consecutives contra l'Alabès (0-3), Llagostera (1-0) i Mallorca (0-1). D'això ja en fa més de 6 mesos. En tot aquest temps, l'equip no ha pogut calcar una ratxa igual. Ni acostar-s'hi. Ha guanyat partits, però mai més dos de manera seguida. Va superar el Bilbao Athletic, però després va perdre amb el Numància. Va sumar els tres punts a Oviedo, però una setmana més tard va empatar amb el Llagostera. Victòria a Pamplona i després derrota amb el Lugo. O?triomf davant l'Albacete i, set dies després, empat a Tenerife. No hi ha manera.

Amb tot, és normal que la millor dinàmica de resultats d'aquest curs sigui d'allò més minsa. Entre la jornada 8 i la 11, el Girona no va perdre ni un sol partit. Quatre setmanes seguides sense caure derrotat. En total, 6 punts de 12 possibles gràcies als empats consecutius contra Almeria, Leganés i Saragossa i a la victòria al camp de l'Osasuna. És, fins ara, la ratxa més positiva que es pot explicar.

Malgrat tot, el dramatisme encara no s'ha instal·lat al vestidor. «No guanyar sempre et deixa una mica aixafat, però no estem obsessionats», recalca Pedro Alcalá. El murcià justifica les seves paraules:?«Mirem quin és el nostre joc, amb quina intensitat juguem i el ritme, i som conscients que tard o d'hora arribaran les victòries». Perquè el central té molt clar que «mereixem molts més punts dels que realment tenim. Si mirem partit a partit, hem sigut superiors a tots els equips als que ens hem enfrontat, però la piloteta no vol entrar. I?això que gaudim de moltes ocasions».