Girona 01Elx

 

Instal·lats en la desgràcia

El Girona cau per la mínima contra l'Elx en el partit més espès del curs a casa En un duel molt travat, els de Pablo Machín són incapaços de reaccionar al gol de penal de Sergio León i segueixen complicant-se la vida

17.12.2015 | 07:16
Instal·lats en la desgràcia
Instal·lats en la desgràcia

Problemes. I grossos. Les excuses s'acaben i les bones sensacions a què fa temps que s'agafava l'equip per intentar creure en ell mateix van desaparèixer ahir contra l'Elx. És cert que el Girona va acabar tancant el rival a l'àrea però també ho és que durant tota la primera part l'equip va navegar. La millora a la represa no va ser suficient i va arribar la quarta derrota de la temporada a l'estadi en partit marcat, tot sigui dit també, per les tres lesions a la primera part d'Aday, Sobrino i Pere Pons. Tres contratemps als quals no es va va saber sobreposar el Girona. D'ocasions, n'hi va haver però no tantes com en d'altres dies i lluny de la imatge oferta contra el Còrdova, ahir els nervis de veure's a baix van aparèixer per primera vegada. L'equip està enfangat i les cames i, sobretot el cap, no rutllen com ho haurien de fer. Machín no troba la tecla i el pitjor de tot és que la sagnia de punts a l'estadi no s'atura: h'han volat 20 de 27.

Amb l'única novetat de l'entrada de Jaime Mata per Jairo Morillas en punta d'atac respecte a l'onze que havia caigut contra el Còrdova, el Girona encarava el partit amb l'obligació de guanyar per evitar que els dubtes. Malgrat el nul botí, la gran imatge oferta davant el Còrdova era si més no un motiu per a l'esperança. De confiança per creure en un equip que necessitava, com fos, sumar els tres punts. L'Elx arribava a Montilivi disposat a acabar amb una sequera golejadora de 289 minuts.

Les primeres aproximacions van ser per a un Mata que no va saber trobar l'última passada per a deixar sols Sobrino i Felipe. Només començar el partit va arribar el primer contratemps per al Girona. No va ser en forma de gol sinó de lesió. Aday Benítez va cedir el seu lloc a Javi Álamo després de només dotze minuts al camp. La garrotada grossa arribaria només quatre minuts després, quan Munuera Montero no va tenir cap mania a xiular un penal de Lejeune per agafar un rival dins l'àrea a la sortida d'un córner. El francès havia estat bloquejat per dos jugadors de l'Elx en la mateixa acció però l'àrbitre no s'ho va pensar ni mica. Sergio León transformaria el penal i deixaria tocats de bon començament els blanc-i-vermells. El partit feia molta pujada i el que és pitjor, feia mala pinta.

El gol va fer molt de mal a un Girona que va quedar estabornit sense trobar la manera d'asserenar-se ni de reaccionar. D'arguments sobre la gespa n'hi havia, amb un Sobrino molt actiu que, tot i això, semblava una autèntica illa deserta a l'atac gironí. Mentrestant l'Elx ja havia aconseguit el que volia i no tenia cap pressa. Tot i això, els visitants sovintejaven amb molt de perill l'àrea de Becerra a l'espera de tornar a aprofitar les debilitats del Girona. La desesperació a la graderia era màxima i més veient com Lejeune evitava que una rematada de Kiko Olivas a la sortida d'un córner que entrava suposés l'empat. No sortia res. I encara gràcies que l'Elx perdonaria en dues rematades prou clares d'Àlex Moreno i Sergio León.

Els despropòsits no s'acabarien i Sobrino també cauria lesionat abans d'una primera part per ?oblidar del conjunt d'un Pablo Machín que se'n feia creus des de la cabina on estava ubicat. Per postres, Pere Pons també es lesionaria i hauria de cedir el seu lloc a Eloi Amagat a la mitja part.

Amb els tres canvis esgotats, el Girona tenia quaranta-cinc minuts per a intentar netejar la imatge d'espessor de la primera part i buscar una reacció que semblava inimaginable. Machín va decidir moure fitxa i canviar el dibuix al descans i passar a jugar amb un 4-4-2 amb Kiko Olivas de lateral dret. Les coses no canviarien gaire però de mica en mica semblava que el Girona, a còpia de serveis des de la cantonada, començava a inquietar més Javi Jiménez.

El porter de l'Elx apareixeria per primer cop per desviar un xut ras i sec de Felipe a córner. Era el minut 61. El Girona ho intentava més amb el cor que amb el cap i, tot i així, arribaria l'ocasió més clara del partit de les botes de Mata. El davanter madrileny però, s'encantaria dins l'àrea amb la pilota i no sabria batre el porter, davant la desesperació dels seus companys i de la graderia. Eloi Amagat s'havia carregat l'equip a l'esquena i intentava encomanar la seva empenta a la resta de l'equip. D'ocasions n'hi hauria per empatar però, una vegada més, el punt de mira dels davanters gironins no estava afinat. Ni Jairo amb un xut a l'exterior de la xarxa ni sobretot Mata, amb un cop de cap, a una centrada de Kiko Olivas, van trobar el camí del gol. Per variar.

Amb el Girona bolcat, l'Elx perdonaria la sentència al contracop un parell de vegades, una de les quals la salvaria Becerra, fora de l'àrea a peus de l'ex Cifuentes. Els jugadors gironins, fosos, insistirien a batzegades i sense fer més pessigolles a Javi Jiménez. Només un cop de sort podia evitar una nova derrota a l'estadi i que volés el 20è punt de la temporada. Aquest any, però, la fortuna ha girat l'esquena a l'equip. La derrota, la quarta del curs a casa en nou jornades, va fer que al final del partit, part de l'afició comencés a mostrar la seva disconformitat amb el rendiment de l'equip. De raó no els en manca. Els números canten.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema