A punt de complir-se mig any de l'arribada dels nous propietaris del Girona, Samir Boudjemaa i Jean-Louis Dutaret, a travès de l'empresa francesa TVSE futbol, el club hi ha guanyat en estabilitat econòmica i social, a falta ara que també hi acabin acompanyant els resultats esportius, fins avui molt discrets. Els dos empresaris, amb l'assessorament de Pere Guardiola, el germà de l'encara tècnic del Bayern, buscaven entrar en l'accionariat d'algun club de futbol i van acabar comprant el 80% de les accions de Josep Delgado. L'operació es va concretar el 30 de juny i l'endemà, 1 de juliol, Boudjemaa i Dutaret sortien a escena a Girona en una frenètica jornada en què van tenir ocasió de saludar l'alcalde, Carles Puigdemont, i de conèixer de primera mà les instal·lacions de Montilivi. Aquella va ser la seva primera i única aparició pública en sis mesos perquè de les tasques executives del dia a dia se n'encarreguen el president Delfí Geli, el director general i president del Consell d'Administració, Ignasi Mas-Bagà, i el director esportiu, Quique Cárcel.
El Girona va protagonitzar la temporada passada un excel·lent rendiment esportiu, que el va tenir a les portes de l'ascens a Primera, en paral·lel a una caòtica gestió als despatxos. Amb l'aleshores encara màxim propietari Josep Delgado desaparegut, el club va estar en venda pràcticament durant tota la temporada, amb cada vegada més problemes econòmics i impagaments diversos als jugadors, que van arribar a estar fins a dos mesos sense cobrar i ara fa un any van plantar el dinar de Nadal en senyal de protesta. A principìs de 2015 semblava que les urgències de Delgado per desfer-se del club li recomanarien traspassar-lo a l'argentí Ricardo Pini, però després de mesos d'anades i vingudes, aquell tracte es va acabar trencant. Va ser aquí quan va entrar en escena TVSE futbol, una empresa vinculada a la francesa TV Sport Events. La venda es va concretar a l'abril però no va ser fins l'1 de juliol que els nous amos van sortir públicament a escena per anunciar que tot estava definitivament resolt. Abans, el club havia pogut sortir del concurs de creditors que hauria pogut posar en risc la seva viabilitat. A partir de 2016 el Girona haurà de començar a fer front als pagaments previstos en el conveni que es va signar.
Boudjemaa i Dutaret ja van advertir que no tenien cap intenció d'intervenir directament en les decicions del club. En la seva fins ara única compareixença pública a Girona, els nous amos del Girona van explicar que el futbol espanyol i també el club de Montilivi els ofereia "un gran potencial" per "incrementar la via d'ingressos" a través del màrqueting i el patrocini. No volen córrer, però tampoc van amagar que l'objectiu a mitjà termini seria dur l'equip a Primera apostant d'entrada pels jugadors joves que surtin de la base i anant després a buscar fora els reforços que facin falta.
Sis mesos després el Girona és, aparentment, un club sanejat que, com a mínim, està al dia amb els jugadors. Els nous propietaris han donat una clara estabilitat econòmica al club i han posat ordre intern. A Montilivi ara es treballa sense el neguit de l'era Delgado, però en canvi, els resultats no han acabat d'arribar. I això que a l'estiu, malgrat que el pressupost segueix sent ajustat i a la zona baixa de la lliga, no es van estalviar esforços per posar a les ordres de Pablo Machín una plantilla de garanties. Gràcies a la figura de Pere Guardiola i els seus contactes amb el Manchester City es va poder evitar la marxa de Lejeune (els anglesos el van fitxar per cedir-lo novament a Montilivi) i es va aconseguir a préstec Rubén Sobrino, un dels futbolistes més prometedors de la categoria. I per si això no fos poc, el Girona, per primera vegada, va pagar traspàs per incorporar un futbolista: l'arribada de Pedro Alcalá va representar una mica més de 150.000 euros pel Llagostera.
Resultats discrets
A l'hora de la veritat, els resultats que ha aconseguit fins ara l'equip són discrets fins i tot prescindint de la inevitable comparació amb les excel·lències del curs passat. El Girona s'ha plantat a l'aturada de Nadal amb 19 punts en 18 jornades i només gràcies al miraculós gol de Kiko Olivas al camp del Mallorca el dissabte 19 de desembre, en el temps afegit, va evitar menjar-se els torrons en llocs de descens. Els blanc-i-vermells estan pagant els pèssims resultats a casa (només set punts sumats, amb una única victòria) i tenen seriosos problemes amb el gol. L'equip enyora Sandaza a dalt, però també l'aportació de carrilers purs com eren Juncà i Cifu. Era evident que repetir els resultats del curs anterior sonava a utopia, ara bé, pocs pensaven que l'equip de Machín se les veuria lluitant tan avall i, el que és més preocupant, mostrant escasses prestacions com va quedar clar a Mallorca.
No entrava en els plans de Quique Cárcel recórrer al mercat d'hivern, tot i que ara es pot donar per gairebé fet. Els objectius estan clars, un davanter i possiblement també un lateral dret. El Girona té marge de maniobra perquè no va esgotar el crèdit marcat per la Lliga a principi de temporada i, a més a més, els propietaris estan disposats a assumir esforços per evitar que la mala dinàmica de l'equip s'enverini. La confiança en Pablo Machín, el millor tècnic de la passada lliga, es manté intacta. Ara falta que els resultats acabin de completar l'estabilitat que té el club.
