Any nou, vida nova. O això diuen. Amb aquesta filosofia i amb energies ben renovades s´han de prendre l´entrada al 2016 jugadors com Carles Mas i Marcelo Djalo. Saben que el seu paper és secundari i que, en teoria, no s´han de convertir en actors principals aquesta temporada. Però d´aquí a no haver jugat ni un sol minut a la Lliga, hi ha un salt important. Han passat un grapat de jornades, però cap dels dos encara s´ha pogut estrenar. Alguna convocatòria i poc més. Per això, veient que Richy Álvarez està fora de combat per lesió i que Florian Lejeune està sancionat i que per tant, Pablo Machín haurà de tirar de fons d´armari, tots dos han vist la llum. Són prudents i no es volen fer il·lusions, però la cita amb el Valladolid de dilluns arriba com la gran oportunitat perquè un o l´altre gaudeixin dels seus primers minuts.

«Tant de bo pugui jugar», demana Mas. «He de pensar que puc jugar, sempre treballo amb aquesta mentalitat», s´afanya a dir Marcelo. Volen el bé col·lectiu, però en la seva situació, el més normal del món és que l´egoisme, encara que sigui sense exagerar, aparegui. Volen acompanyar Kiko Olivas i Pedro Alcalá a l´eix de la defensa. Sí o sí. Anhelen tenir minuts d´una vegada per totes, farts d´esperar una oportunitat que no els arriba. «La situació és molt complicada. Quan ets jove és quan més minuts necessites, per agafar confiança, ritme de joc i tot plegat. Però sóc conscient que és molt difícil tenir protagonisme en aquesta categoria, en una plantilla molt bona i en un equip que ha fitxat centrals amb molta qualitat», diu el gironí. Mas va aparèixer unes quantes vegades al tram final de l´última temporada, però és dels que no s´estranya de viure una situació així. «No m´ha sobtat. Sabia que ho tindria difícil, sobretot perquè a l´estiu vaig patir una lesió i perquè hi ha molta competència», afegeix.

No s´ho esperava tant Marcelo Djalo, encara que el defensa cedit pel Juventus opta per la «paciència» com a millor arma per combatre el seu ostracisme. «No m´imaginava que seria tan difícil», confessa. S´anima a «seguir treballant» des d´ara fins al final de curs, tot «lluitant» cada setmana per intentar «entrar a la llista de convocats o per tenir opcions de jugar». Sense Richy ni Lejeune, pensa que contra el Valladolid li pot arribar una oportunitat, però tampoc es vol fer il·lusions: «He de pensar que puc jugar i amb aquesta mentalitat estic treballant. Poden passar moltes coses. M´agradaria tenir més continuïtat, però ningú ha dit que això seria fàcil. Vull aprendre i millorar cada dia. La il·lusió per jugar cada setmana hi és». I sobre si té opcions de sortir dilluns de titular, remata: «Si em veig titular? No. Però pot passar qualsevol cosa. El que tinc clar és que he de treballar cada dia perquè sóc un gran professional».

Tant Marcelo Djalo com Carles Mas ho tenien ben clar. Però difícilment s´imaginaven que a aquestes altures de la temporada encara no comptabilitzarien ni un sol minut a la Lliga. Admeten que la situació és «complicada» i que a ningú li «agrada» estar sense minuts, però cap dels dos considera que la solució sigui canviar d´aires al mercat d´hivern.

«Sóc jugador del Girona i m´agradaria acabar aquí la temporada. Vull triomfar aquí i créixer com a jugador; fer un gran any, aprendre. Queda molta lliga i el míster tard o d´hora ens haurà d´utilitzar a tots», confessa Marcelo, a qui només se l´ha vist a la Copa del Rei. Si fa no fa, el mateix punts de vista que Carles Mas, tot i que el gironí ha estat a punt d´agafar la porta de sortida. Només l´ha frenat la lesió de Richy, que el tindrà encara unes setmanes de baixa. «Hi havia la possibilitat de marxar, però quan es va produir la lesió, es va esvair. Amb Richy disponible m´havia plantejat sortir. Hi ha 6 centrals a la plantilla i només 3 posicions. Però ara, tot i que no sé què passarà, en un principi la meva idea és la de continuar».

La tercera via: canvi de dibuix

Marcelo o Mas. Mas o Marcelo. Són dues alternatives que Machín té ben present per rebre el Valladolid, però no pas les úniques. Conscient que el famós 3-5-2 no li està donant tants bons fruits com en la darrera temporada, el tècnic del Girona ha admès obertament en més d´una ocasió que canviar el dibuix de bon començament pot ser una solució a utilitzar a partir d´ara. No és definitiu, però podria ser que, contra el Valladolid, l´equip opti per una disposició tàctica diferent. Sense Richy ni Lejeune, Machín només té Kiko Olivas i Alcalá com a centrals titulars, pel que hauria de provar amb Mas o Marcelo -inèdits fins ara a la Lliga- per actuar com a tercer defensa. Aquesta seria una opció, però el cos tècnic no les té totes i també té en ment que jugar amb una línia de quatre al darrere també és una opció. «Tant de bo pugui jugar, però hi ha d´altres companys molt preparats que podrien sortir d´inici o fins i tot hi ha la possibilitat de canviar de dibuix», admet Mas, el que dóna encara més força a la hipòtesi de jugar contra el Valladolid amb dos centrals i dos homes a les bandes. No seria quelcom inèdit aquesta temporada: en més d´una ocasió, Machín ha canviat de parer a mig partit, retocant el dibuix per sorprendre el rival.

Si es decideix finalment per aquesta solució, caldrà veure quines són les peces escollides pel tècnic sorià. El que està molt clar és que Kiko Olivas i Alcalá seran els centrals. Ara bé, saber qui ocuparà el lateral dret -Pol Llonch o Aday hi podrien optar- i també l´esquerre -Clerc seria qui té més números- no està tan clar.