Bones notícies per a Pablo ?Ma?chín. D'una banda, l'equip ha encetat amb bon peu el 2016 gua?nyant amb justícia el Valladolid. I de l'altra, la infermeria es comença a buidar. Un cop més. Perquè les lesions s'han convertit en un mal endèmic aquesta temporada. Cada jornada, un o altre ha hagut de descansar per motius físics. És cert que per a Alcorcón no s'haurà fet net del tot i encara hi haurà alguna baixa, però com a mínim, Machín i el seu cos tècnic comencen a recuperar efectius. Un d'ells és Javi Álamo. El canari, intermitent durant tot el curs, no va poder jugar a Palma per tancar el 2015 ni el dilluns amb el Valladolid per encetar l'any. Ahir, però, va entrenar amb normalitat. Com un més. Ha deixat enrere la seva enèsima lesió i estarà a punt per viatjar a Alcorcón.
Etiquetat com una de les grans incorporacions de l'estiu i cridat a ser l'amo i senyor del carril dret, al canari l'han perseguit les lesions. Mai ha consolidat el seu lloc a l'onze i fins ara només ha pogut jugar 832 minuts repartits en 11 partits. Molèsties al genoll, una intervenció i més d'un maldecap l'han mantingut més a fora que no pas a dins i, en més d'una ocasió, s'ha hagut d'infiltrar. La setmana passada va treballar al marge i va quedar descartat per enfrontar-se al Valladolid. Però això ja és cosa del passat. Ahir va treballar amb el grup dels suplents i no convocats (els que van ser titulars el dilluns van fer una sessió de recuperació al marge) i se'l va veure a to. Per tant, Álamo està en condicions de viatjar a Alcorcón, sempre i quan Machín i el seu cos tècnic ho creguin convenient. A nivell mèdic, està plenament recuperat i té el vistiplau per entrenar sense problemes i, si és necessari, per jugar. L'última vegada que va tenir minuts va ser a mitjans de desembre, quan va estar present en la derrota a casa contra l'Elx. Aquell dia va ser suplent, però va saltar abans del previst al camp per culpa de la lesió d'Aday. Va aguantar fins al final, encara que va acabar el matx lesionat.
L'estat de Sobrino
Si el fitxatge de Javi Álamo no ha anat tan bé com s'esperava (com a mínim, de moment), pitjor han estat els fruits que fins ara ha pogut donar Rubén Sobrino. Incorporat a finals del mercat d'estiu i considerat com un dels jugadors més prometedors d'aquesta plantilla, al manxec no se li ha vist gairebé el pèl per culpa d'una misteriosa lesió que, de manera intermitent, no ha fet més que deixar-lo fora de l'equip més del que a tothom li agradaria. Només 4 partits de Lliga, 283 minuts i 1 gol. Això és tot el que ha pogut aportar fins ara. Li va costar aparèixer, i quan semblava que s'havia consolidat a l'onze, de nou el dolor li ha tornat a aparèixer. Ja no va acabar jugant el 2015 i dilluns no va estar ni convocat per enfrontar-se al Valladolid. «És preocupant», admetia Pablo Machín en roda de premsa, afirmant també que «si un jugador no està al cent per cent, és millor que no jugui, i ell no ho està».
Però, què li passa a Sobrino??El davanter va lesionar-se aquest estiu amb el Ponferradina. No semblava res de l'altre món, però en realitat havia patit una fractura al peronè que no s'ha arribat a curar del tot. L'estat del jugador, a dia d'avui, és millor que una setmana enrere, encara que no s'entrena amb el grup. Ahir va baixar fins a Barcelona per sotmetre's a una ecografia en tres dimensions per saber, exactament, quin és el seu estat. Serà llavors quan es decidirà si Sobrino ha fet net del tot o si, per contra, necessita un temps més per acabar de curar-se.
Qui evoluciona favorablement és Richy, operat al desembre. El gallec podria començar a fer treball de camp la setmana vinent.
