d

ejan Lekic va aterrar dilluns a Girona decidit a recuperar la seva millor versió i, amb el dorsal 25 a l'esquena, brindar a l'afició blanc-i-vermella el que gairebé sempre ha fet durant la seva carrera:?gols. El serbi, de 30 anys, és un davanter que ha voltat molt durant la seva trajectòria. El jugador de Kraljevo va arribar a la lliga espanyola quan l'Osasuna en va pagar 2,6 milions a l'Estrella Roja l'estiu del 2010. Ho feia avalat pels seus números a Sèrbia amb el Zemun i l'Estrella Roja, que l'havien fet internacional el 2009, i per un físic temible (1,93 m i 88 kg). A Pamplona, però, ni Camacho ni Mendilibar, els dos tècnics que hi va tenir, li van fer confiança. De fet, en dues temporades, tan sols va jugar 52 partits, (només 20 de titular) i va marcar 9 gols.

Uns registres discrets que, això sí, van quedar marcats per una actuació estel·lar contra el Barça en el seu segon any a Pamplona (11-12). Va ser segurament la seva millor actuació com a rojillo. Aquell 11 de febrer de 2012, amb dos gols en els primers 22 minuts del partit, Lekic va avançar l'Osasuna 2-0 contra un Barça que, amb Mascherano, Sergi Roberto i Thiago al mig del camp, va navegar fins a perdre per 3-2. Al minut 71, el serbi va cedir el seu lloc a Ibrahima guanyant-se una gran ovació del públic d'El Sadar. Un mes abans, Lekic ja havia tastat què se sent en marcar un gol al Barça. Va ser en el partit de Copa que els blaugrana van guanyar a El Sadar per 1-2. El gol local va ser de Lekic, en aquell cas, a Pinto.

De Pamplona a Turquia

Aquells dos gols, i els altres dos que faria a l'Sporting i al Granada les setmanes següents el van fer tornar a la selecció sèrbia amb la qual s'enfrontaria a Espanya en un amistós a terres suïsses. En el combinat balcànic hi jugaven també Ivanovic (Chelsea) o Kolarov (City). La seva trajetòria internacional continuaria un cop acabada la seva etapa a l'Osasuna. L'estiu del 2012, Lekic es va comprometre amb el Genclerbirligi de Turquia, amb qui va marcar 4 gols en 23 partits. Amb un catxet econòmic molt alt, el serbi va deixar Turquia l'estiu següent per jugar a Segona A amb l'Sporting (13-14). A El Molinón, ha estat on ha rendit millor des que va deixar Sèrbia. Amb l'Sporting, Lekic va marcar 13 gols en 37 partits formant una societat letal amb el seu compatriota Scepovic. Un dels porters que el van patir va ser Isaac Becerra que se'n va endur dos gols seus en la desfeta per 3-1 a Gijón en el segon partit de Pablo Machín com a entrenador gironí.

Un pas enrere a l'Eibar

El no ascens amb l'Sporting aquell any va fer que els conjunt asturià no el pogués fitxar en propietat. Sí que ho va fer l'Eibar, un cop Lekic va rescindir contracte amb el Genclerbirligi. En un club humil, un equip basc i un estadi de reduïdes dimensions semblava que podia ser el seu any. No va ser així. Un seguit de lesions i la manca de confiança de l'entrenador Gaizka Garitano van fer que no triomfés. Amb els d'Ipurua tan sols va jugar 20 partits (3 de titular) i no va aconseguir marcar cap gol en partit oficial. Arruabarrena i Piovaccari li van barrar el pas a l'onze. La fluixa temporada a Eibar, no va fer que el catxet de Lekic baixés però al serbi no el van convèncer cap de les ofertes que va rebre aquest estiu. Això va fer que es quedés sense equip i decidís provar sort a la Lliga de l'Índia, on va competir amb l'Atlètic Kolkata des de novembre fins a mitjan mes passat.

Lekic segueix posant-se en forma a Montilivi, qui sap si amb la intenció que viatgi avui mateix cap a Alcorcón. El serbi allarga cada dia els entrenaments una estona més que els seus companys per guanyar fons físic. Lekic és el segon serbi de la història del Girona. El primer va ser Ranko Despotovic, que va deixar un gran record el curs 10-11 (19 gols en 35 partits). En els seus anys a Segona A el Figueres i el Palamós també van comptar amb jugadors serbis. A?la Unió hi jugarien Stojadinovic (92-94), Markovic (92-93), Dimitrijevic (92-93) i Kopunovic (92-93) i a Palamós Dusan Mijic (92-93).