Alcorcón 10Girona FC
 

El desencert passa factura

El Girona té més ocasions que l'Alcorcón però la falta de punteria el fa tornar de buit per un gol de Chema

14.01.2016 | 07:18
El desencert passa factura

Aaquestes altures de la temporada, i més en el futbol professional, jugar relativament bé i perdre no és cap consol. El Girona va fer ahir una notable posada en escena a Alcorcón, minimitzant un rival que està plenament consolidat entre els candidats a pujar aquest any a Primera, però va tornar a ser víctima d'un mal que aquesta temporada ja s'ha repetit massa cops: sent tan o més competitiu que el seu adversari (de fet, els de Pablo Machín van tenir més i millors ocasions en un partit grisot, típic de la categoria, d'aquells en què hi ha més batalla que bon joc) se'n van anar cap a casa de buit per la seva alarmant falta de definició. El Girona la temporada passada va guanyar 1-2 a Santo Domingo fent un partit igual de seriós que el d'ahir. Ah, noi, però, és que el curs anterior els gols es feien gairebé com xurros, comparat amb aquest any, que s'han de generar vés a saber quantes ocasions per foradar les porteries rivals.

Amb ben poc l'Alcorcón va sumar els tres punts. No és una opinió. És una dada objectiva, corroborada pels comentaris que els propis periodistes locals deixaven anar als vestidors al final del partit. Tenien la sensació d'haver patit el que no estava escrit i, segurament, d'haver sumat més del que es mereixien. A tot plegat, si hi afegim que els madrilenys van fer el gol de la victòria en una polèmica jugada en què els defenses del Girona van reclamar mans de Chema Rodríguez, la frustració encara s'accentua més. "No sé com ha entrat la pilota, ho haig de veure repetit, em sembla que em toca per aquí (assenyalant-se el pit)", deia el protagonista de l'acció al final del partit amb un somriure sorneguer.

El Girona tenia el partit on volia fins que el capità de l'Alcorcón va avançar els madrilenys aprofitant una centrada de la mort d'Álvaro Rey per la dreta que cap defensa va poder frenar. Els blanc-i-vermells van reclamar mans del defensa local però el gol va pujar al marcador a la mitja hora de joc. Un càstig excessiu de totes totes per a un equip capaç d'anestesiar els madrilenys en els primers 30 minuts i que va saber recompondre's fins a tal punt que hauria pogut anar-se'n al descans, com a mínim, amb el partit novament igualat. Perquè si abans del gol el partit era fred com la tarda que feia ahir a Alcorcón, un cop va haver paït el cop el Girona va tenir l'1-1 en jugades gairebé consecutives d'Alcaraz, Mata i Jairo al tram final de la primera part.

L'Alcorcón, que es es presentava a la cita en ratxa, havent sumat 14 dels últims 18 punts, va sortir embalat i als dos minuts David Rodríguez ja creava els primers problemes a la defensa visitant amb un xut que va sortir alt. El Girona de seguida va agafar el control de la pilota i gairebé es podria dir que fins l'1-0 Becerra va ser un espectador. El problema és que els de Pablo Machín, un cop més, eren massa tous a dalt. Granell ho va provar amb un xut llunyà que va anar als núvols, i una centrada del migcampista gironí no va poder ser rematada per Mata uns instants més tard. L'equip aconseguia que la pilota sovintegés més l'àrea madrilenya que no pas la d'Isaac Becerra, aprofitant el vent a favor, i no patia al darrere.

El cop va arribar passada la mitja hora, quan Álvaro Rey va escapar-se per la dreta, es va endinsar a làrea petita i des d'allà va enviar una passada de la mort que Álvaro Rey va enviar al fons de la porteria de l Girona després que li toqués a la mà. Les protestes dels visitants no van servir per a res. El 2-0 va estar més a prop que l'empat durant els minuts posteriors, però pocs. Perquè l'últim tram de la primera part va ser netament gironí. Mata va tenir la més clara de les tres ocasions del Girona, volent fer una frivolitat en una passada de Kiko Olivas: sol davant del porter Dmitrovic va rematar d'esperó al cos del jugador local. Abans i després, Alcaraz i Jairo també haurien pogut marcar en dues bones accions pesonals.

El futbol no entén de justícia. Però l'1-0 que hi havia al marcador al descans era injust. El Girona havia generat més ocasions que el rival i també, fins i tot, més que en altres partits, pero es veia per darrere en el marcador. Sense canvis en cap dels dos equips, la segona part va començar amb un Girona molt ambiciós. Jairo, ahir dels destacats, va tornar a protagonitzar una bona jugada per la banda dreta amb la mala fortuna que la seva centrada va anar a la cara de Mata i la defensa de l'Alcorcón va rebutjar el perill. Els madrilenys, amb un rival clarament en busca del gol, també van tenir la seva en botes de David Rodríguez al minut 54. Una acció que pintava fora de joc i en què el davanter local no va saber definir una vaselina per sobre d'Isaac Becerra.

El partit era més obert que no pas a la primera part. Alcaraz, que ahir suplia la baixa d'Eloi al mig del camp, ho provava de luny al minut 59, mentre l'Alcorcón buscava la sentència a la contra. El problema del Girona era el mal que aquesta temporada no permet que els blanc-i-vermells facin l'estirada definitiva: la falta de definició, que tornava a quedar palesa quan Pere Pons tenia passadís cap a dins l'àrea i la jugada va quedar en no-res.

El partit va entrar en una fase de joc més apagada, sense ocasions. Entrava en la recta final reclamant canvis. El primer que va moure fitxa va ser l'Alcorcón, donant entrada a Natxo Insa per Collantes.Machín no va trigar a emular Juan Ramón López Muñiz. La seva aposta va ser per dos dels jugadors que a l'estiu van arribar amb l'aureola de fitxatges estrella i que, arribats a l'equador de la lliga, encara ho tenen tot per demostrar: Javi Álamo i Borja García van rellevar Mata i Pere Pons. El jugador cedit pel Saragossa va situar-se en punta, com a parella atacant al costat de Jairo. Borja, mentretant, ocupava la mitjapunta per davant de Rubén Alcaraz i Granell.

Els últims deu minuts es van ?obrir amb una mala sortida amb els peus de Becerra que de poc va servir en safata el 2-0 als madrilenys. Els gironins seguien buscant l'empat, però la proposta de Machín no acabava de reeixir, tot i que a cinc minuts del final la va tenir Álamo en una centrada d'Aday que la defensa va enviar a corner. L'àrbitre va acabar afegint tres minuts en els quals no va passar res, en un master de l'Alcorcón de com s'ha de defensar un avantatge mínim quan s'entra en el descompte. Amb les bones sensacions no n'hi ha prou i els dos partits seguits que vénen ara a casa amb Ponferradina i Bilbao Athletic tornen a venir carregats d'urgències.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema