El club de les lesions misterioses

Rubén Sobrino s'uneix a la llista de jugadors que, vestint la samarreta blanc-i-vermella aquestes últimes temporades, han desaparegut del mapa rumb a la infermeria

14.01.2016 | 07:18
Rubén Sobrino, al Miniestadi, el dia que va debutar amb el Girona.

A Montilivi hi passa quelcom estrany, inèdit en altres clubs. Es repeteix, any rere any. Afecta jugadors diferents, però mai passa de llarg. És un efecte desconegut, que converteix el Girona en el club de les lesions misterioses. Lesions difícils d'explicar, portades amb molt de secretisme, que s'allarguen més del compte i que solen fastiguejar l'afició, el cos tècnic de torn i també el futbolista que la pateix. No hi ha manera d'escapolir-se'n: sempre apareix quan tothom menys s'ho espera. Aquest curs, ha tornat a atacar. Ho ha fet de bon començament i sense pietat. La víctima, Rubén Sobrino. Encara s'espera el que tots han considerat el gran fitxatge de l'estiu. Ha aparegut amb comptagotes i la seva trajectòria ha estat com una muntanya russa: tant se l'ha vist entrenar-se al cent per cent i fins i tot jugant, com se l'ha hagut de buscar al gimnàs o al fisioterapeuta, amb unes molèsties físiques que encara no han cessat.

Amb el 2016 no ha arribat la calma i Pablo Machín se segueix estirant els cabells. Si durant gairebé tota la primera volta a Sobrino ni se l'ha vist (quatre partits mal comptats i gràcies), ara caldrà esperar, com a mínim, quatre setmanes més per resoldre una lesió al peroné que sembla inacabable. A tot això, el mutisme per part dels serveis mèdics (encapçalats pel doctor Antoni Mora) és absolut. En parla de tant en tant el director esportiu Quique Cárcel i el propi Machín, però des del club s'opta pel silenci. Com a mínim, s'ha aparcat l'habitual "pendent d'evolució" per un comunicat mèdic en què s'explicava quin tipus de lesió pateix Sobrino i quin serà el tractament que seguirà a partir d'ara. Quan tornarà, això sí, és realment impossible de saber.

No és l'única vegada (i imaginem que tampoc l'última) que a Girona es viu una situació similar. Casos com els del davanter manxec s'han anat repetint els darrers anys. El més recent, el de David Juncà. Just en el seu millor moment, el carriler de Riumors va desaparèixer del mapa. El 2 de novembre del 2014, a Valladolid, jugava per última vegada (amb gol inclòs) abans d'encarar un període de baixa que va semblar inacabable. Una estranya lesió el va tenir fora de combat durant 6 mesos, però mai es va arribar a concretar què és el que realment va tenir el jugador. Unes molèsties a la zona del quàdriceps va ser el primer diagnòstic, en boca de Machín. Poc després, es va especular que l'empordanès podia reaparèixer al camp del Llagostera (això era al gener), però ni de bon tros el seu retorn va ser tan aviat. A Juncà se'l va veure tornar a entrenar i recaure més d'una vegada. Ell va dir la seva en alguna ocasió, però ben aviat va optar per callar, ofuscat per les molèsties. No va ser fins a la primavera que no va tornar a formar part d'una convocatòria. Va arribar a punt pel tram final de Lliga, però s'havia perdut mig any de competició.

El cas de Felipe Sanchón

Pablo Machín, aquest últim divendres i mentre deia la seva sobre la lesió de Sobrino, recordava que durant la seva carrera com a entrenador ha viscut casos similars. Alguns d'ells, han estat a Girona. Juncà n'és un, però també n'hi ha hagut un altre. Fa dues temporades, al davanter Felipe Sanchón li va passar quelcom similar. Ara fa tot just dos anys, a mitjans del mes de gener del 2014, l'atacant es veia ?obligat a frenar en sec per culpa d'una ruptura parcial de la inserció de la fascia lata de la cama dreta. El club va emetre un comunicat i va fixar el seu retorn al cap d'un mes. No va ser així. És més, quan Ma?chín va aterrar a Montilivi, al març, encara va haver de lamentar l'absència de Felipe durant un temps més. Se l'esperava a mitjans de febrer, però no va ser així. Un mes després, tampoc. Mentrestant, mutisme del jugador, que començava a desesperar-se. També dels serveis mèdics, que no es volien mullar. Amb tot plegat, no va ser fins al 10 de maig, quatre mesos després de caure lesionat, que Felipe va reaparèixer. Va ser a Montilivi, en l'empat davant el Reial Madrid Castella (1-1).

El calvari de Garmendia

Més sonat va ser el cas de Joseba Garmenia, que serà més recordat per la greu lesió que va patir que no pas pel rendiment que va oferir al camp. El mes de setembre del 2012, va fer-se mal en un duel a Montilivi contra el Las Palmas. El que semblava una distensió del lligament lateral intern del genoll dret, que hauria fet net en només tres setmanes, es va convertir en un veritable malson per al de Basauri. La lesió, la diagnòsticada, el va deixar sense jugar durant més d'un any. Ell va optar per la llei del silenci i des del club tampoc es van donar massa explicacions. El jugador va marxar per la porta del darrere; sobretot perquè en cap moment el Girona es va plantejar la renovació del seu contracte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema