«No m'agrada pensar en xifres, però si faig més de 10 gols estaré més que satisfet»

Fins ara, tot molt bé. He aprofitat aquests dies per conèixer als meus nous companys, per adaptar-me als entrenaments. Em vull acostumar a tot plegat el més ràpidament possible. Fins ara, tot és perfecte. Només em falta jugar i demostrar que tots plegats aspirem a tot.

Físicament, com es troba? Imagino que el primer dia de feina va ser molt dur per a vostè...

Dur no, duríssim! No va ser fàcil, venia d'un temps aturat després d'una curta experiència a l'Índia. Estic treballant una mica més que la resta del grup després dels entrenaments. Crec que en dues setmanes estaré en un bon nivell per lluitar en les mateixes condicions que tots per un lloc a l'onze.

El vestidor l'ha rebut bé?

I tant. La gent és molt afectuosa, amable i atenta. M'ajuden en tot allò que necessito. I al club tothom és molt proper. No tinc cap queixa.

És conscient que arriba per complir una missió molt important com és la de fer gols?

Sí, en sóc del tot conscient. He vingut per fer gols. Perquè l'equip aconsegueixi bons resultats. Crec que el Girona, tot i ser un club petit, pot estar a dalt. És més, mereix estar a Primera. L'any passat va viure una decepció enorme. Una catàstrofe. Va ser horrible. Hem d'estar a dalt, n'estic convençut.

Aquest any és una altra història. A l'equip li està costant un munt fer gols i a vostè l'han fitxat per arreglar-ho. Nota certa pressió?

Sóc futbolista professional. És normal jugar sempre amb pressió i en sóc plenament conscient. Jo el que vull és jugar i treballo per això. A l'equip crec que hi ha bons davanters i no podem parlar de sequera. Entre Mata i Jairo acumulen 9 gols. No està gens malament. I si jo puc ajudar a fer créixer aquesta xifra, molt millor encara.

Deia abans que en un parell de setmanes estaria bé físicament. Haurem d'esperar tant per veure'l debutar?

Jo prefereixo jugar com més aviat millor. No puc dir que ara estic al cent per cent. Seria mentida. A veure si puc anar agafant minuts. Físicament no estic tan malament com hauria pogut ser. Els meus entrenaments són complicats, durs, i els acabo sense problemes. Per ser titular i tenir continuïtat crec que encara m'he d'adaptar.

Però uns minutets aquest diumenge els podria jugar?

Sí, i tant. No tindria cap mena de problema! Ara, primer cal que el trànsfer de l'Índia arribi...

Encara estem així?

Sí. Entre avui i demà (ahir i avui per al lector) espero que tot això s'arregli. Ha d'arribar tard o d'hora. Al club l'estem esperant amb moltes ganes. Semblem bojos preguntant, dia sí i dia també, a la gent d'allà. Però res. El club està treballant perquè sigui possible arreglar-ho ben aviat.

El dia de la seva presentació va assegurar que el Girona pot estar entre els sis primers classificats. Ningú li ha cridat l'atenció des del club per haver estat tan agosarat?

No. Ho vaig dir perquè així ho crec i perquè confio en les possibilitats d'aquest equip. Hi ha un vestidor fort, amb qualitat i experiència. El Girona és l'equip que més anys seguits porta a la categoria. A més, el play-off tampoc està tan lluny. Guanyant dos o tres partits seguits et col·loques a dalt. Ara, crec que el millor és pensar primer a guanyar els partits de casa. Fer-nos forts a Montilivi serà clau.

També va dir aquell dia que coneixia ben poc els jugadors i al vestidor blanc-i-vermell. Una setmana i escaig després, quina és la seva opinió?

És bona. Em sembla un bon grup i també ho és l'entrenador. Crec que el míster està fent una molt bona feina. És obert amb els jugadors, ens parla de tot. L'equip està amb ell, i ell està amb nosaltres. He vist bastants futbolites amb qualitat, que fins i tot podrien estar jugant a Primera.

Com li va anar per l'Índia?

Va ser breu. Un mes i mig vivint en un hotel, amb l'equip. Vaig jugar només set partits. És poc temps per opinar. Però va ser suficient per adonar-me que allà es juga un futbol molt diferent. Hi ha molts jugadors de fora. Gent que ja està de tornada, però que, al cap i a la fi, són estrelles. És un nivell més baix que Europa, però estic segur que pujarà. Pensi que vaig estar-me a Sèrbia tres mesos, sense fer res. Em va arribar una proposta de l'Índia. No m'ho vaig pensar. Allà em vaig trobar amb un entrenador i set jugadors espanyols que ho va fer tot plegat una mica més fàcil.

Què va aprendre amb aquesta experiència?

Que és un país molt diferent. Hi ha zones per gaudir i viure tranquil; i d'altres, de més perilloses. Amb gent més pobra, que ha de sobreviure amb molt menys del que tenim aquí. Jo vivia al marge de tot això. Estava en un hotel, envoltat de seguretat i sense problemes. Només m'havia de preocupar per jugar a futbol. Ah, i una anècdota que em va fer molta gràcia. Quan començava el partit de torn i després de cada gol, llançaven petards a fora de l'estadi. Com si d'un castell de foc es tractés!?

Molta gent als estadis?

Unes 70.000 persones! Però és normal. A l'Índia són tantíssima gent que en algun lloc els has d'encabir! (riu).

Somia tornar algun dia a la Primera Divisió espanyola?

Sí, m'agradaria. Per això quan em va sortir l'oferta del Girona no m'ho vaig pensar. No volia esperar més. Perquè vull jugar, tenir minuts, acostumar-me a un lloc i viure tranquil amb la meva família. Si això em passa a Segona o Primera, ja m'és indiferent. No hi ha tantes diferències entre una i altra categoria. Per exemple, a Eibar, em vaig passar els mesos sense jugar i, quan va passar l'any, no tenia ofertes. Aquell any me'n va arribar una a l'hivern, del Valladolid. I la vaig refusar...

Se'n penedeix?

Sí, i tant. Va ser un error. Allà hauria jugat molt més, que és el que precisament estava buscant!

No guarda gaire bon record de l'Eibar, veig...

Va ser la pitjor temporada de la meva vida. No me n'amago. Ho dic amb tota la tranquil·litat del món. No vaig jugar gaire. Ara, això no vol dir que em portés malament amb la gent d'allà. Al contrari. Tothom va portar-se amb mi de manera excel·lent. Club i afició. És cert que no tenia gaire bona relació amb l'entrenador (Gaizka Garitano), però no puc dir res en contra d'ell. Ara, l'any va ser horrible.

Ara, a Espanya no tot són males experiències. Pamplona, Gijón...

D'aquí sí que tinc molt bons records. A Pamplona em va costar adaptar-me, però hi vaig estar molt bé. Va ser una bogeria al principi. Era la meva primera aventura a Espanya i no és fàcil. Després vaig haver-me de buscar la vida a Turquia. No volia marxar, però Osasuna preferia rescindir el meu contracte. Coses que passen. Gijón va venir després. En guardo també bons records. Tot va ser perfecte.

Abans em recordava l'«horrible» final de Lliga que va patir el Girona aquest any passat. Curiosament, l'equip que se'n va beneficiar va ser l'Sporting de Gijón.

Sí, quines coses! El que li va passar al Girona no té nom. No es pot explicar amb paraules!?Fa dues temporades, l'Sporting va fer també un gran any i es va quedar sense pujar a la promoció d'ascens. Quan ha aconseguit pujar ha estat amb Abelardo i la gent de casa. Va ser un final de Lliga trist per al Girona i fenomenal per a l'Sporting. No puc dir una altra cosa.

Abans hem tocat el seu pas per l'Osasuna. Allà, entre d'altres coses, li va marcar dos gols al Barça de Guardiola en un mateix partit.

Cert! Va ser una nit memorable, que mai oblidaré. En només 20 minuts vaig marcar dos gols. Va ser especial, espectacular. Estava lluny del meu país, en un futbol diferent, complicat per a mi i per a qualsevol estranger. Portava dues titularitats seguides, però normalment no jugava jo. Aquell dia, faltaven un parell de davanters i van decidir fer-me jugar a mi. El partit va ser una bogeria. No teníem res a perdre i vam sortir a gaudir. Em va sortir tot molt bé i vaig marcar dos gols. Al final em va trucar tothom:?la família, amics, la premsa... I?després fins i tot em va convocar la meva selecció!

A Gijón tampoc li van anar gens malament les coses...

No, gens. Venia de Turquia i m'havia d'adaptar. Allà hi havia un davanter (Scepovic) que estava fent gols i només jugàvem amb un punta. A poc a poc vaig anar entrant i fins i tot vam jugar plegats. La cosa va anar cada cop millor. Va ser un any espectacular. Però com que no va acabar bé perquè no vam pujar a Primera, ja gairebé ningú se'n recorda...?

Per què va decidir en el seu dia ser futbolista?

Ostres, no ho sé... Quan era petit vaig jugar a tots els esports possibles en els quals hi havia una pilota pel mig. Bàsquet, futbol... En aquest últim tenia una mica de talent. I?això que a la família no hi havia cap futbolista més. Potser el meu pare, però al poble i amb els amics. Amb el temps me n'he adonat que no puc viure sense el futbol. Ho passo malament fins i tot quan em perdo algun entrenament!

Sempre ha sigut davanter?

No. Al principi vaig començar ?jugant de migcentre. Quan vaig deixar l'etapa juvenil, el primer equip del meu poble (Kraljevo) va dir que no valia i que no em volien pas. Vaig haver-me de buscar la vida a un altre lloc. Em va fitxar un altre equip i allà vaig jugar al principi de central. Fins que vaig avançar la meva posició. I de davanter m'he quedat!

Ha tingut o té algun ídol?

En tenia abans, quan era molt més jove. Hi havia un jugador al meu país, Darko Pancev. Era un davanter de l'Estrella Roja, que fins i tot va jugar a l'Inter de Milà. També m'agraden jugadors com David Trezeguet o Zlatan Ibrahimovic; futbolistes alts, amb envergadura, però que saben jugar molt bé amb els peus.

S'hi identifica?

Bé, hi ha diferències evidents. Jo sóc corpulent també i m'agrada jugar amb els peus i gaudir als partits. Ara, una altra cosa és el que passa realment. Si un equip té un paio que mesura 1,93 com és el meu cas, el més normal és que el tingui per ?rematar pilotes a l'àrea i poc més. No hi ha temps per jugar. Per això aprofito al màxim els entrenaments per divertir-me i fer el que més m'agrada. Als partits no em deixen!

Es marca alguna xifra de gols amb la samarreta del Girona?

Ostres... No m'agrada gaire fer això. Prefereixo jugar, fer el primer i després anar a fer el segon. A poc a poc, les presses no són mai bones. Això sí; si puc marcar-ne més de deu estaré més que satisfet!