Richy va pas a pas. Sense presses. Fa un mes que va ser intervingut d'una ruptura del menisc extern de la seva cama esquerra i tot just ahir, treia el cap pel camp per primer cop en molt de temps. Enrere queda un mes en el que el gimnàs i el treball a l'ombra amb els fisioterapeutes eren el pa de cada dia. Encara li queda un pèl lluny treballar al mateix ritme i a idèntica intensitat que el grup, però trepitjar la gespa i poder córrer, ja és un què. Ha pujat un esglaó en la seva recuperació, tot i que encara li queden uns quants per arribar al cim. En el seu dia, el club va estimar el període de baixa en unes sis setmanes. Algunes complicacions posteriors a l'operació allargaran una mica aquest temps de recuperació. Res que preocupi al jugador. Richy diu estar content, sobretot ara que comença a veure la llum. Vol ser pacient, fer net del tot i recuperar-se al cent per cent. Serà llavors quan es preocuparà de recuperar el seu lloc a l'onze, un rol que se li ha esvaït aquesta temporada.

Mentrestant el gruix del grup suava a les ordres de Pablo Machín, al central gallec se'l va veure patir de valent amb el recuperador. Com a mínim, ja trepitja gespa. «Ahir (dimecres) vaig córrer a la cinta i per primer cop avui (ahir) he pogut sortir al camp. He pogut córrer quatre o cinc voltes al camp i estic content», reconeixia. Alegria, però sense llançar encara coets. «Encara noto unes petites molèsties i em falta massa muscular», deia, abans de confessar que «vaig estar ingressat quatre dies més del que estava previst. La cosa es va complicar», tot i admetre que «la resta ha anat tot bé». Aquest contratemps provocarà que el seu temps de baixa sigui més llarg del que en un principi s'havia anunciat. «Al principi parlàvem de sis setmanes. Ara en seran set o vuit. Però no em preocupa. El que vull és curar-me. No és culpa de ningú el que m'ha passat, sinó del genoll. Estic content amb la recuperació i com em van les coses».

Perquè Richy diu portar «bé» la seva recuperació. I no només això, sinó també un any complicat, en el qual ha tastat força la suplència tot i haver renovat aquest passat estiu refusant d'altres ofertes per ser un home important per Machín. «La situació no era massa bona. No jugava i llavors em vaig lesionar. Tot em va venir de cop. Ha canviat l'any i estic més content. Crec que ser positiu serà el millor per deixar enrere la lesió». Seguint amb aquesta mateixa idea, admetia que «no he jugat tot el que hauria volgut» i que, per tant, quan torni a estar disponible «treballaré al màxim per tornar a jugar com més partits sigui possible. A dia d'avui miro endavant». Ho fa sense posar-se terminis. «No pregunto a ningú quan tornaré. Vaig dia a dia, fent els meus exercicis. No em vull marcar una data».

Lekic, apte per jugar

Aquest mateix diumenge, el davanter Dejan Lekic podria jugar els seus primers minuts amb la samarreta del Girona. Tot i no estar al cent per cent, ell es veia en condicions de poder saltar un camp a l'estona, sempre que el seu trànsfer procedent de l'Índia arribés a temps. Després d'uns dies d'incertesa, el club català finalment ha rebut la documentació necessària, pel que el jugador serà inscrit a la Lliga i es podrà estrenar contra el Ponferradina.