Dins del fet, com ja hem dit moltes vegades, que el futbol és idoni per desmuntar totes les teories prèvies, em semblava bastant clar que el futur en el que resta de lliga del dos conjunts gironins de la Segona divisió passava per aquest doble compromís que el Girona afrontava a casa -ahir contra el Ponferradina i dissabte contra el Bilbao Athletic-; i que en el cas del Llagostera, el portava a jugar a fora, contra Saragossa i Osasuna.
I vist el primer dels dos respectius capítols, els resultats em porten a refermar la meva idea que si els de Machín són capaços de completar el 6 de 6, poden viure una segona volta molt més tranquil·la del que ha estat la primera.
Lligar tres punts més dissabte contra el filial del Bilbao, que cal recordar que és cuer en solitari, serviria per oblidar que el fitxatge estrella de l'estiu, Borja García, fins ara no ha funcionat; i que a l'altre nom propi quan es van confeccionar la plantilla, Rubén Sobrino, pràcticament no se l'ha vist. Guanyar dissabte serviria per dissimular que no s'han trobat els carrilers que l'equip aspirava a tenir i que necessitava per seguir fent el joc que vol Machín; i fins i tot es farien els ulls grossos amb el fet que els de Montilivi siguin el sisè equip menys golejador del campionat. I en clau de futur, serviria per donar una entrada tranquil·la a Dejan Lekic, Pablo Maffeo i qui sap si a alguna altra incorporació que encara pugui arribar.
Per contra, si després de perdre a La Romareda, el Llagostera no és capaç de sumar a Pamplona el pròxim diumenge, el cel dels blaugrana s'ennegrirà molt i amenaçarà pluja forta.
A diferència del que pot passar a Montilivi, a Llagostera ningú oblidarà res, ni farà gens els ulls grossos. D'entrada, és més que possible que un cop s'hagin fet servir les argumentacions/excuses dels àrbitres, la mala sort, les lesions i la falta d'encert puntual, sigui inevitable fer una valoració més a fons i més seriosa.
I aquí, pot fer mal veure com Alberto Perea, que l'any passat no en va rascar mitja, enguany ha tornat a esclatar a Olot, fet que li ha valgut el seu fitxatge pel Barça B aquesta passada setmana. Però encara pot fer més mal veure com es va deixar escapar Sergio León, que ara s'ha convertit en el màxim golejador de la categoria, amb la samarreta de l'Elx.
Això per no parlar de la necessitat d'assumir que algunes de les incorporacions fetes no han acabat de tenir, ni l'encert, ni la continuïtat necessària per aportar allò que es necessitava d'ells. I que tot plegat ha ajudat que l'equip no hagi trobat la tecla bona en tota la primera volta.
I si a tot això hi afegim que els llagosterencs són l'equip més golejat, el quart menys golejador, el que més partits ha perdut, un dels pocs que encara no han guanyat fora de casa i que en el darrer tram de lliga ha sumat un sol punt dels darrers divuit disputats, segurament sabrem per què ha estat 18 de 21 jornades en places de descens.
Davant d'això, queda clar que o es reacciona amb rapidesa immediata o que caldrà que el director esportiu es plantegi el futur de l'entrenador. La gran sort en aquest sentit, és que la solució és a casa: Javi, escalfa, que sortiràs!
