Girona FC 40Ponferradina
 

Reconciliats amb Montilivi

El Girona recupera sensacions amb una golejada al Ponferradina en un partit molt complet, marcat per l'encert dels gironins de cara a porteria · Mata, Kiko Olivas (2) i Jairo Morillas certifiquen una victòria clara dels blanc-i-vermells davant un equip del Bierzo desbordat que, malgrat tot, estavella dues pilotes als pal en moments decisius del duel

19.01.2016 | 07:20

Els fantasmes han desaparegut de Montilivi aquest 2016. El Girona va confirmar ahir que ha eradicat la malastrugança que el perseguia a l'estadi des del juny passat amb una solvent victòria contra el Ponferradina. Tres punts llaurats a base no només de bon futbol, que també, sinó sobretot d'un ingredient que ha costat molt de trobar aquesta temporada: l'efectivitat. En un notable partit, els de Pablo Machín van retrobar-se amb la seva versió més solvent recuperant algunes de les armes imprescindibles per a la categoria, com l'encert en les accions a pilota aturada, gràcies a les quals van aconseguir dos gols. Si bé el Girona va ser molt superior al Ponferradina, l'encert dels gironins de cara a porteria va marcar la diferència. L'efectivitat del Girona va ser molt alta; tot al contrari que la dels visitants, que van estavellar al pal les dues ocasions que van tenir. El triomf permet al Girona tancar una discreta primera volta amb 25 punts. Números de permanència, sí, però massa justos i que ?obliguen l'equip a millorar amb escreix durant la segona part de curs.

El bon triomf contra el Valladolid havia quedat estroncat a Alcorcón i per això, la plantilla s'havia mentalitzat per assegurar els tres punts i tancar la primera volta amb bon regust de boca. Intensos i decidits van sortir els de Machín. Un xut d'Eloi Amagat desviat per un defensa, possiblement amb les mans, va ser el primer avís. El Girona interpretava bé la pressió ofensiva i recuperava amb facilitat la pilota. Tot i això, mancava posar a prova Santamaría. Mentrestant els del Bierzo anaven guanyant temps, veient com el Girona no els feia mal malgrat el domini total dels blanc-i-vermells. L'escenari era perillós perquè el Girona ha demostrat massa cops la seva fragilitat moral i qualsevol ensurt dels visitants seria d'allò més complicat de remuntar.

Feia falta un cop d'efecte que despertés els gironins i animés una mica la graderia. Jairo el va tenir amb un cop de cap precís i col·locat que va treure Santamaría, amb una estirada espectacular a la seva dreta. Aquest intent va engrescar els gironins, que dos minuts després sí que trobarien el camí del gol. Seria Mata l'encarregat d'obrir el marcador en finalitzar una excel·lent jugada d'Aday per la dreta en què, amb un cop de cintura, va deixar enrere dos rivals.

El gol feia justícia al que s'estava veient al terreny de joc. Tanmateix, en comptes de tranquil·litzar els gironins, l'avantatge va fer que el Ponferradina estirés línies. Tant és així, que en l'acció següent al gol de Mata, Acorán va treure's un xut del no-res que es va estavellar a la base del pal dret d'un superat Becerra. No s'hi valia a badar. Havia costat massa fer el primer per enviar a terra tan aviat la feina feta. Abans del descans, el travesser va evitar que el partit s'encarés d'allò més per al Girona en escopir una plàstica rematada d'Eloi Amagat després d'una deixada de Mata.

El partit era del Girona i tan sols Santamaría i el travesser havien impedit un avantatge més ampli abans de la mitja part. Només començar la represa, els blanc-i-vermells afinarien la punteria, en la primera ocasió de què disposarien. Seria Kiko Olivas qui ampliaria l'avantatge després de rematar de cap una pilota penjada, també de cap, al segon pal després d'un servei de falta. Amb 2-0, el partit estava encarrilat sí però no pas tancat. El central andalús havia aconseguit el gol de la tranquil·litat però mancava el de la sentència. A més a més, qualsevol encert del Ponferradina els tornava de nou al partit i posava emoció als molts minuts que encara restaven per jugar. De fet, Yuri va clavar un bon ensurt a la parròquia local amb una gardela rasa que va refusar el pal.

Els del Bierzo, que a la mitja part havien canviat de sistema passant de jugar amb el 5-3-2 a un 4-4-2, buscaven reduir distàncies i havien intensificat el setge a la porteria de Becerra. Al mateix temps però, el Girona trobava espais al contracop, on podia trobar el camí de la sentència. No seria a la contra sinó en una acció d'estratègia quan el Girona tancaria el partit. Seria després d'un servei des de la cantonada, que acabaria amb Kiko Olivas novament empenyent la pilota al fons de la xarxa.

Amb el 3-0 el partit estava dat i beneït. Ja només quedava temps per lluir-se i per veure l'estrena de Dejan Lekic. Abans però, Borja García va assistir Jairo en la primera pilota que tocava perquè l'andalús fes el quart gol de la tarda. Ni els més optimistes havien apostat per un resultat tan ampli. Per fer-ho tot rodó, potser faltava el gol de Lekic. El serbi gaudiria d'una doble ocasió només entrar però Santamaría li aturaria la rematada i el refús l'enviaria, per poc, per sobre del travesser. La victòria va deixar la sensació que l'equip ha fet un pas endavant que dissabte contra el Bilbao Athletic pot confirmar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema