«L'hoquei era un gran desconegut per a mi i?m'ha sorprès en positiu»

22.01.2016 | 07:24

Se l'ha vist més d'una vegada animant el SHUM Balder Técnica aquesta temporada. Com li va la seva passió per l'hoquei?
Una passió que m'ha vingut una mica a la força. Les meves nenes han començat amb l'hoquei i això m'ha fet aficionar-m'hi. A?mi m'agraden tots els esports, però l'hoquei era un veritable desconegut. Ara he vist que m'atrau. Més que l'esport base, que en el meu cas serveix per veure les filles i animar-les, el que m'ha sorprès bastant és l'esport d'elit. Més d'un cop he anat a Maçanet a veure l'OK?Lliga, o a veure el Girona de Primera al pavelló de Palau.
Diu que l'hoquei era un complet desconegut. No n'havia vist mai?
Ostres, recordo fa molt de temps, quan els diumenges per televisió jugava el Noia Freixenet amb el Liceo i equips així. Com que m'agrada l'esport i veig de tot, doncs també li donava una ullada. Però mai m'havia atret com ara. L'he vist en directe i, el més important, l'he entès. Sóc entrenador de futbol i em fixo en coses com les tàctiques que utilitzen, els marcatges... Tot plegat fa que em sigui atractiu.
Vist així, hi ha moltes similituds entre el futbol i l'hoquei?
En tots els esports hi ha paral·lelismes. La gran diferència és que a l'hoquei es juga en un espai molt reduït i amb quatre jugadors i un porter. Però per exemple, els marcatges a l'home i en zona, o les jugades d'estratègia, per exemple, són similars. I no només això:?també les formes d'entrenaments són semblants.
Expliqui'm com va anar això que la família Machín congués l'hoquei de cop i volta.
Sempre he volgut que les meves filles practiquessin algun esport, encara que mai s'havien mostrat massa il·lusionades a fer-ho. La gran patinava en línia i quan vaig veure que a Girona hi havia hoquei, vaig decidir provar-ho. La petita també volia, així que totes dues van provar. He de dir que des del Girona CH es van portar molt bé;?no teníem patins de quatre rodes i ens van deixar tot el material. Vaig veure que li agradava i que començava a fer amigues, i fins ara.
A?diferència de l'última temporada o de quan va arribar, ara vostè viu a Girona amb la seva dona i les filles. Acompanyat de la família es deu trobar molt millor, no?
Sí, per descomptat. Abans vaig aconseguir adaptar-me, però era evident que trobava a faltar la família. Sobretot pensava en les nenes;?la dona treballava i ella s'havia d'encarregar de tot. Era un gran esforç. Havíem pensat sempre que, si es podia, vindríem a viure aquí. A?més, és la terra de la meva dona. Volia viure també la cultura d'aquí. Estem súper contents de com ha anat tot.
Troba a faltar Sòria?
Més que no pas la ciutat, el que trobo més a faltar d'allà són els amics. Sincerament, tampoc m'ha donat massa temps de tenir aquesta mena de sentiments. L'any passat vivia aquí, però hi anava amb molta més freqüència. A?més, el meu dia a dia és una constant monotonia. El que feia a Sòria també ho faig aquí. Això sí:?aquí hi ha millor clima i llocs desconeguts per a mi. És molt atractiu poder anar-los a descobrir quan es té una mica de temps lliure.
I?el Numància el troba a faltar o va sortir-ne massa cremat?
Home, cremat no seria la paraula. La tasca d'entrenador t'obliga a invertir molta energia perquè s'han de controlar molts aspectes, a part del simple entrenament. Has de saber transmetre a tothom, no només els jugadors. Porta molt de desgast. A?Sòria feia molts anys que feia questa feia. També, el fet de ser d'allà em donava un plus de responsabilitat. Tot pesa i creia que era el moment idoni per deixar-ho. Ara que porto dos anys aquí, també sento el que sentia allà. Tinc una responsabilitat semblant. He creat un vincle amb el club. El tenia al Numància i també el tinc ara al Girona. Crec que això és bo. Demostra que hom és bon professional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema