De ben segur que el partit de dissabte contra el Bilbao Athletic no passarà a la història com un dels millors del Girona. Ara bé, el grau de transcendència de la victòria dels homes de Pablo Machín és altíssim. Els tres punts aconseguits contra el filial basc gràcies al gol de Borja García a les acaballes del partit van suposar una glopada d'oxigen pur per a un equip al qual els dubtes no deixaven respirar. La temporada dels blanc-i-vermells sembla haver trobat el punt d'inflexió necessari per fer el tomb. La sort ha canviat aquest 2016 i el que durant els primers quatre mesos de competició no entrava, ara sí que ho fa. De fet contra el Bilbao Athletic els gironins no van fer més bon partit que contra l'Osca, el Còrdova o el Numància, per exemple. Simplement van aprofitar les ocasions que van tenir i van estar més atents en defensa per evitar badades que fins ara es pagaven molt cares. El triomf contra els bascos suposa el segon consecutiu, el tercer seguit a Montilivi, i enlaira l'equip unes quantes posicions en la classificació. El més important, tanmateix, és el forat que han obert els gironins respecte a unes posicions de descens que ja són a 6 punts de distància.

La situació s'ha girat com un mitjó arran del canvi d'any. Aquest 2016, els gironins han sumat 9 punt dels 12 possibles amb tres triomfs a Montilivi contra Valladolid (1-0), Ponferradina (4-0) i Bilbao Athletic (2-1) i només una derrota al camp de l'Alcorcón, per la mínima (1-0). Una reacció que va néixer en la darrera jornada del 2015 a Palma amb el gol de Kiko Olivas en el temps afegit que va salvar un punt contra el Mallorca (1-1). Aquell empat va evitar que els g gironins passessin les vacances de Nadal en posicions de descens la qual cosa hauria fet entrar molts més nervis dels que ja hi havia a Montilivi.

Coincidint amb el canvi d'any, la truita s'ha girat i el Girona ha trobat el camí de les victòries a l'estadi. De fet, en menys d'un mes, els de Machín n'han aconseguit més que no pas en els primers quatre mesos de competició (només una contra l'Albacete).

La dificultat de doblegar el cuer de la categoria dissabte va fer que els tres punts s'assaborissin encara més per part dels jugadors gironins. El vestidor va marxar d'allo més satisfet per la victòria i sobretot pel fet d'haver agafat una mica d'embranzida. Amb gairebé tota una volta per disputar-se ningú a Montilivi mira més enllà d'arribar als 50 punts que acostumen a garantir la permanència. La bona línia a Montilivi les últimes setmanes ha fet que definitivament l'equip ha passat pàgina del tràgic desenllaç del curs passat i ara, després d'haver flirtejat massa amb el descens, l'objectiu primordial és la salvació. Ningú renuncia, tanmateix, a mirar enlaire si l'equip agafa una sèrie de victòries consecutives perquè el play-off és a la mateixa distància (6 punts) que el descens). Els números aquest 2016 freguen l'excel·lent i si es milloren a Sòria l'equip s'haurà instal·lat en una d'aquelles ratxes de resultats tan desitjades per tots els equips. De moment la sèrie és de dues victòries consecutives però és de valorar, perquè han hagut de passar 22 jornades perquè l'equip ho aconseguís.

El calendari fixa ara la visita dels gironins a Sòria, la terra de Machín, un escenari on en aquesta etapa recent a Segona Divisió A no hi han aconseguit mai la victòria. Després, el Girona rebrà el Nàstic de Tarragona a Montilivi abans de viatjar a terres aragoneses per enfrontar-se a l'Osca a l'Alcoraz.