«El gol ha de ser un punt d'inflexió, vull aportar tot el que no he pogut donar fins ara»

Considerat com un dels grans fitxatges de l´estiu, a Borja García se l´ha vist ben poc durant la primera volta

27.01.2016 | 07:49
«El gol ha de ser un punt d'inflexió, vull aportar tot el que no he pogut donar fins ara»

Jo no ho sé perquè no m´hi dedico, però vostè que en sap, d´això, fins a quin punt pot un gol canviar-li les coses?
De moment, tot continua igual. Amb excepció de la confiança que m´ha generat. A l´equip, però sobretot a mi mateix. Treballo cada dia per una funció, que no és cap altra que poder decidir partits. I necessitava un gol com el de l´altre dia.

Fins a quin punt ho ha notat? S´aixeca ara cada matí més feliç?
Jo sempre m´aixeco feliç. Però és normal que les coses hagin canviat. Com he dit, necessitava marcar. A més, va ser un gol important, que va donar la victòria i que ens ha permès guanyar dues jornades seguides per primera vegada. I això no és tot: per fi ens fem forts a casa, que és el que estàvem buscant.

Recordi´m el gol.
La pilota em va arribar amb certa fortuna, perquè l´havia desviada un jugador rival. Quan em va arribar la vaig xutar amb tot el que tenia. Va ser una alegria absoluta.

Sí? No se´l va veure gaire eufòric.
Normalment no magnifico massa les celebracions. Vaig aprofitar per dedicar-lo al meu pare, al qual vaig perdre l´any passat. Tampoc estava vivint una situació que m´agradés massa. Tot plegat es va mesclar. Però l´alegria anava per dins.

Es va sentir més alliberat?
Sí. Aquest any, a part de comptar amb poques oportunitats, tampoc he trepitjat massa l´àrea. No sóc davanter, però sí un futbolista al qual li agrada estar prop de l´àrea i fins ara no ho havia fet gaire. Un gol sempre dóna confiança i aquest no és una excepció. Sí, em pot haver alliberat de cares al futur més immediat.

Suposo que espera que ara es produeixi un punt d´inflexió.
I tant! A ningú li agrada jugar tan poc. Era una situació completament nova per a mi, sempre havia jugat bastant allà on havia estat. Però m´ha tocat això; és una experiència més per viure. Ho dono tot als entrenaments amb la intenció que el míster canviï d´opinió. Vull que vegi que puc aportar més a l´equip.

Va, sigui sincer. Com ho porta?
És evident que m´agradaria jugar. A ningú li agrada estar a la banqueta. Però sóc una persona que prefereix guardar-se les coses. No m´agrada magnificar els sentiments. A vegades se´m pot veure més seriós, tot i que a l´hora d´entrenar no canvio mai. No demano explicacions si jugo, ja que tampoc ho faig quan no em posen. M´agradaria ser titular i per això he vingut.

Ho entén?
Sí. Fins ara no he donat tot el que s´havia esperat de mi. Feia molt de temps que no competia al màxim nivell i, quan començava a tenir rodatge, una lesió a la Copa em va tallar la progressió. Vaig ser titular durant 4 partits, però després no he tingut la continuïtat necessària. Tinc ganes de passar pàgina, que el gol sigui un punt d´inflexió i seguir aportant. Vull donar tot el que no he pogut donar fins ara.

A més el Girona juga a un futbol al qual no està del tot acostumat.
Sí. És diferent al joc que tinc jo. Però escolta, no sempre jugaràs al que a tu t´agrada! M´he d´adaptar i he de reconèixer que m´ha costat una mica. Ara entenc millor la filosofia de l´equip, encara que no lligui del tot amb la meva manera de jugar.

En algun moment s´ha penedit d´haver fitxat pel Girona?
Ara no és el moment de dir-ho; ho sabré quan s´acabi la temporada. A tots els equips en els quals he estat sempre hi he arribat amb la intenció de jugar com més partits millor. De moment només he sigut titular en quatre ocasions i estic enfadat, perquè sé que puc donar molt més. Vull seguir aportant perquè l´equip vagi com més amunt millor. Sóc conscient, però, que he de donar encara molt més.

A l´estiu, d´ofertes segur que no li´n van faltar. Per què Girona?
Perquè des del primer moment van mostrar molt d´interès i em van trasmetre moltíssima confiança. Sempre t´has de decantar per una de les opcions que tens i aquesta vaig escollir. Sabia que l´any passat havien estat a punt de pujar, tot i que cada temporada és un món. Ho vaig decidir en el seu dia i crec que va ser una elecció encertada. Encara queda molta temporada. Esperem millorar i no només pensar a salvar-nos.

De moment van pel bon camí. Han protagonitzat un primer mes del 2016 més que notable.
Sí. Sobretot hem demostrat ser un equip sòlid al nostre camp. Era una tasca pendent perquè no estàvem lligant massa punts a casa. Aquest 2016 ja hi portem tres victòries seguides. Esperem seguir així i a fora arreplegar com més punts millor. És el moment de començar a mirar cotes més altes.

Potser ha estat culpa nostra, però a vostè el vam etiquetar com un fitxatge estrella per al Girona. Això li ha pesat o li ha afegit una dosi extra de pressió?
Gens ni mica. Sé que vinc de jugar bastants partits a Primera i que aquí, a Girona, no hi havia cap jugador que aquest any hagi vingut d´allà. Era conscient que hi podia haver certa pressió, però no m´ha pesat. La llosa ha estat una altra: feia molt de temps que no competia i, a més, vaig fer una pretemporada estranya sabent que no em quedaria a Còrdova. Ha estat aquest 2016 quan he canviat el xip. M´estic adaptant més al que em demana l´entrenador i a partir d´ara vull donar el cent per cent.

Ara que parla de la Primera Divisió. Com va ser l´experiència?
Una mica agredolça. A ningú li agrada patir un descens, sobretot si el vius amb un equip que estimes molt. Però d´altra banda va ser una experiència positiva perquè vaig poder competir amb jugadors d´elit i als millors camps d´Espanya. Una experiència que m´ha servit per aprendre i que podré explicar el dia de demà als meus fills.

Una aventura que vol seguir algun dia, no?
I tant! M´hauria agradat mantenir-me, però no va ser així. Per això vaig dir que venir al Girona no era un pas enrere. Si hagués continuat a Còrdova, hauria estat també a la Segona. Jo sempre aspiro al màxim i ja es veurà que passa en el futur.

A Còrdova ve de viure-hi un any d´allò més estrany.
Sí, és cert. Al vestidor érem molts jugadors, però també hi havia molta qualitat. Crec que no hi havia una plantilla per fer un any tan desastrós. Teníem potencial per fer quelcom més. En moments puntuals, per mala fortuna o per no estar fins, se´ns van escapar punts importants.

Tot no ha estat tan dramàtic a Còrdova. Allà hi va viure una temporada boníssima, fa uns anys. Com la recorda?
Sí! La millor que he viscut fins ara. Vaig gaudir moltíssim al costat del millor entrenador que he tingut, Paco Jémez. La seva filosofia lligava amb el meu joc. Jo mai he sigut un golejador, però allà em vaig destapar i vaig aconseguir una xifra de gols que segurament mai repetiré. En l´àmbit personal i col·lectiu, la temporada va ser molt bona. Vam fer un any boníssim, amb play-off inclòs, que la gent encara recorda.

Parlant de gols, al Reial Madrid Castella en va marcar 11 en un parell de temporades. Tampoc va estar gens malament!
Allà també vaig viure una bona experiència. Sobretot per estar al Reial Madrid, amb tot el que això comporta. En l´àmbit mediàtic hi ha un nivell extra de repercussió. Entrenes i jugues en les millors instal·lacions. Però és un món paral·lel que no té res a veure amb la realitat del futbol. Allà hi tens de tot. És com si fossis un nen mimat. Vaig viure de tot: un any més dolent, i un altre molt bo amb futbolistes que ara estan a la primera plantilla del Madrid o que estan gaudint del futbol d´elit.

No sé si vostè és aficionat del Reial Madrid i va complir així una mena de somni?
No, realment no tinc cap preferència. Vaig signar amb ganes, però no pas amb la il·lusió de quedar-me al primer equip. Sabia que això era molt difícil. Era conscient que el que es fa en un club així té una repercussió el doble de gran que en d´altres llocs. Va ser una bona experiència, tot i que l´últim any va ser força desastrós.

Va entrenar algun dia amb el primer equip?
Sí, vaig tenir la sort de fer-ho. Mai em vaig arribar a imaginar que ho aconseguiria. És molt complicat. Estem parlant de l´elit mundial! Va ser després d´entrenar amb ells i de marxar del Madrid, que se´m va quedar l´espina de no haver pogut jugar algun partit amb ells. O de fer-ho al Bernabéu, l´únic camp de Primera al qual no he pogut jugar per una clàusula del contracte. M´hauria agradat moltíssim.

I com va anar l´experiència?
Va ser boníssima. Quan m´ho van dir no m´ho podia creure. No sabia què feia entrenant amb jugadors que només havia vist per televisió. I quan els veus entrenar t´adones de per què són dels millors del món.

Si segueixo mirant el seu currículum, trobo que també ha estat internacional en categories inferiors de la selecció espanyola. No està malament!
Sí, vaig ser sub-19 al costat de jugadors com Parejo, De Gea... La veritat és que no em puc queixar! Si tot això m´ho arriben a dir fa uns anys, no m´ho hauria cregut. Amb 16 anys encara estava jugant a l´equip del meu barri (Villaverde) i era molt difícil pensar que uns anys després hauria viscut tantes coses.

Quin canvi en pocs anys!
Doncs sí. Ningú mai m´ha regalat res i amb les meves coses m´ho he hagut de treballar. He estat al lloc oportú en el moment determinat i ho he sabut aprofitar. Poder viure d´això és molt bonic.

Si amb 16 anys encara estava al Villaverde, com li surt l´opció d´anar al Rayo Vallecano?
Era juvenil i vaig tenir l´oportunitat d´anar al Getafe o al Rayo. Vaig escollir aquest últim camí i va ser una experiència molt bona. Allà vaig ser campió de divisió d´honor juvenil, vaig pujar el filial de Tercera a Segona B i amb el primer equip vam ascendir a Primera. Va venir tot rodat. Però llavors, (José Ramón) Sandoval em va dir que no comptava amb mi i vaig marxar a Còrdova. La cosa s´ha torçat aquests dos últims anys, que he encadenat dos descensos. De tot s´ha d´aprendre.

De menut ja tenia clar que volia ser futbolista?
Sempre he volgut jugar a futbol. Quan era petit somiava amb estar a Primera, però sempre ho he vist llunyà. Fins i tot quan estava al Rayo. Vam pujar i ni m´ho creia. Estava convençut que em venia gran. Quan em van dir que no comptaven amb mi, vaig rebre un pal molt dur. Em vaig haver de buscar la vida a Còrdova i allà tot va anar millor.

Podríem dir que vostè és un futbolista fet a si mateix?
Sí. I amb la il·lusió de seguir fent carrera. Ser futbolista és un privilegi que tots plegats hauríem de valorar més. S´ha de lluitar al màxim per estar com més temps possible a dalt, gaudint d´això.

Creu que aquest pensament impera en el món del futbol?
No ho sé. Hi ha de tot, segur. On més gent he vist que no pensa així i que viu en un món diferent és al Madrid. Sempre han jugat allà. I això no és la realitat. Jo m´he estat 9 mesos al Rayo sense cobrar. Jo, que venia de Tercera. Això passava i això passa. No tot és rebre la nòmina el dia 28, tenir la gespa tallada al mil·límetre i tenir les instal·lacions. La realitat no és aquesta.

I si vostè volia ser futbolista de menut, quins eren els seus ídols?
M´he fixat en diversos jugadors. En el seu dia em van agradar futbolistes com Suker, Figo o Zidane. Però quan vas entrant de mica en mica en el lloc professional tot això ho mires de reüll i et fixes en molts més jugadors. T´adones que hi ha moltíssim nivell i que molts tenen diferents qualitats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema