Si una cosa té aquest Girona és que no llança mai la tovallola. Ja pot fer un partit discret com el d'ahir a Sòria, o els de Leganés o Palma, que fins que no xiuli l'àrbitre, els rivals han d'estar alerta. Ahir, i ja ha passat unes quantes vegades, el Girona va trobar petroli pràcticament en la darrera acció del partit quan Lekic, que es va estrenar, va posar el peu en el moment precís per fer l'1-1 quan passaven pocs segons del minut 90. Un gol salvador que igualava el partit i tornava, de passada, la moneda per la derrota en el descompte del partit de la primera volta a Montilivi (2-3). El marcador final permet als gironins mantenir la bona línia de resultats d'aquest 2016, en què han sumat 10 dels 15 punts possibles. I això que després d'una primera part insuficient, el gol de Luis Valcarce semblava deixar els tres punts a casa. El peu de Lekic -per això se'l va fitxar -va evitar una derrota que hauria complicat la situació. Per mirar amunt és molt probable que no s'hi sigui a temps, mentre que per baix, el descens s'acosta a 5 punts, que eren sis a l'hora d'iniciar aquesta jornada.

Malgrat que ben pocs apostaven per un equip amb Borja García, Machín se la va jugar d'entrada amb el madrileny. El tècnic havia despistat assegurant que tot i el seu gol contra el Bilbao Athletic el mitjapunta no tenia garantida la titularitat. A l'hora de la veritat Borja García va ser l'escollit per ocupar el lloc de Pere Pons. No va ser l'únic canvi de Machín respecte al seu darrer onze, ja que el sorià va fer sortir d'inici Lekic, per primer cop des que va arribar. El serbi va fer parella d'atac amb Jairo, deixant Felipe a la banqueta al costat d'un recuperat Mata. El Girona es plantava a Los Pajaritos decidit a donar continuïtat a la millor dinàmica del curs (9 punts de 12 possibles) i a confirmar la seva escalada per fugir de les posicions de perill. Al davant, un irregular Numància que venia d'una setmana molt moguda pel que fa a altes i baixes.

Un dels grans perills dels sorians, dels quals Machín s'havia fet un tip d'avisar els seus homes, eren les accions a pilota aturada. Només començar el partit, els locals van llançar quatre córners consecutius i Julio Álvarez ho va provar amb un llançament de falta desviat. Cinc jugades que no van tenir conseqüències, però, tenint en compte que els sorians amb ben poc en fan prou per generar perill, valia més no repetir. Va ser el Girona, tanmateix, qui va tenir l'ocasió més clara del partit, amb un cop de cap de Lekic (m.17) que va fregar el pal en una acció també d'estratègia. Qui estrenaria el marcador seria el conjunt local, després d'una jugada per l'esquerra iniciada per Julio Álvarez i finalitzada pel lateral Luis Valcarce (m.22).

El partit feia pujada ben aviat i el Girona no acabava de trobar el seu lloc al camp. Borja García, malgrat que ho intentava, veia com els seus companys no el trobaven per poder trenar el joc ofensiu. El Numància duia una marxa més que els gironins. El gol havia donat la tranqui·litat necessària a un equip que encadenava tres derrotes seguides com a local. El fet que restessin molts minuts per endavant era l'única bona notícia per als de Machín, que navegaven.

El Girona s'havia mostrat absolutament desaparegut en atac durant tota la primera part. Ni Lekic ni Jairo havien rebut cap pilota en condicions, mentre Borja García es desesperava entre línies en veure passar les pilotes sense poder-les governar. Els gironins van semblar que feien un petit pas endavant als primers minuts de la represa, amb una llarga possessió que va acabar amb un xut de Borja García a les cames d'un defensa i una centrada que no va poder rematar Lekic. Amb només deu minuts, els de Machín havien creat més sensació de perill que durant tota la primera part. El Girona donava senyals de vida però calia continuïtat en el joc i les arribades. Mentrestant, el Numància començava a adormir el partit per tallar l'alt ritme que havia imposat el Girona i que no li interessava. Ho va aconseguir. Mentre Machín rumiava què fer, Julio Álvarez va estar a punt de sentenciar amb un llançament de falta directa que va sortir fregant el travesser.

Calia moure la banqueta i ?Machín va apostar per fer entrar Mata i Javi Álamo de cop en els llocs de Jairo i Clerc. El madrileny amb poca estona va fer tremolar les cames a l'afició soriana amb una rematada de cap per sobre del traveser i una mitja tisora que va sortir molt a prop del pal de Munir. El tècnic local, veient la progressió del Girona, va fer seure Julio Álvarez per donar més consistència a l'equip amb Gaztañaga. Els minuts s'escolaven i semblava tot perdut. No ho estava. Els de Machín van treure aquell esperit de supervivència dels darrers minuts que ja han demostrat aquest curs a Leganés o a Palma i van aconseguir empatar al primer minut de l'afegit. Va ser Lekic, oportunista, qui va aprofitar una falta penjada a l'olla per Granell per empènyer la pilota, després d'un primer intent de Kiko Olivas, al fons de la xarxa de Munir i salvar un punt sobre la botzina. Un empat amb clar regust de victòria per als gironins a la terra de Machín.