Haver sumat 7 punts dels últims 9 en joc s´ha convertit en la millor ratxa del Girona d´aquesta temporada. Uns números sorprenents si es comparen amb els de fa un any, però que són com aigua beneita aquest curs a causa de la irregular primera volta que havia protagonitzat aquest equip. Sense constància i incapaç d´enllaçar dues victòries de manera seguida, les bones dinàmiques es tallaven en sec, en un tres i no res. Ara, arribats al 2016, això sembla haver canviat. La relliscada al camp de l´Alcorcón va ser una taca emmig d´unes setmanes gairebé immaculades. Ja no només és el 7 de 9; també ho són les tres jornades seguides sense perdre. «Esperem que la ratxa duri molt. El treball sempre hi ha estat i és ara quan es reflecteix en els resultats», valora Jaime Mata, un dels noms propis d´aquest Girona.

Fins ara, només s´havien enllaçat tres o quatre partits sense perdre en dues ocasions. En cap cas, però, el botí havia estat tan bo com l´actual. De les jornades 4 a la 6 es van sumar 5 punts de 9 possibles. I de les setmanes 8 a la 11, 6 de 12. Sempre, sense perdre. Ara, el Girona té l´oportunitat d´igualar les quatre jornades sense conèixer la derrota si no perd amb el Nàstic. I de millorar encara més aquests números, sobretot si guanya. Aquesta seria la immillorable recepta per deixar el descens definitivament enrere i començar a mirar cap amunt. «Venim d´empatar a Sòria. Puntuar a fora sempre és important i valuós per a nosaltres. Ara estem guanyant a casa i toca segui així. Els números seran immillorables si seguim guanyant a Montilivi i si pesquem com a visitants. Seria perfecte si superem el Nàstic, farem molt bo el punt d´aquest últim cap de setmana».

Mata també és del parer que res ha canviat. Només, l´encert de cara a porta. Els resultats. «La constància és el que ens ha dut fins aquí. Tot plegat continua igual. Ens entrenem, treballem i ens deixem la pell al camp de la mateixa manera. L´únic és que ara tenim la fortuna que abans no teníem. Ho fèiem bé, però ens faltava sort. Esperem que això segueixi així durant molt de temps».

Mata, el setè més utilitzat

Amb 21 partits de 23 possibles, Mata és un dels homes amb més protagonisme en els esquemes de Pablo Machín. L´atacant és el setè jugador que més minuts acumula a la Lliga (1.587), només superat per Clerc, Granell, Lejeune, Pere Pons, Kiko Olivas i Becerra. De les 21 aparicions, n´hi ha 18 que han estat sortint a l´onze titular, mentre que les 3 restants ha estat suplent. Acumula 4 targetes grogues (està a una de complir cicle) i suma 5 gols. L´any passat també va ser un dels futbolistes que més minuts va arreplegar tot i tractar-se del seu debut a la categoria: va jugar 40 partits (entre Lliga regular i play-off), un total de 2.752 minuts i va marcar una dotzena de dianes. «Estic content per com em van les coses. L´entrenador confia en mi i això és d´agrair. Jo ho demostro al camp amb el meu treball. És el meu punt fort. Si després ho acompanyo amb el gol, encara millor», explica Mata. «Tinc una manera d´actuar i de treballar que m´ha fet jugar sempre allà on he estat. Això no ho puc perdre mai. El plus de jugar encara més o menys, són els gols», afegeix.

Tot i ser de la confiança de ­Machín, la presència de Dejan Lekic és competició directa. I més ara que el serbi ja s´ha estrenat amb gol. Res que preocupi el madrileny, que veu amb molt bons ulls que els seus competidors més directes marquin. «No hi ha cap problema. Jo penso en mi, com és evident, i estava fomut perquè m´havia lesionat. Però l´equip ha anat puntuant i si és gràcies a un gol de Lekic, perfecte. Me n´alegro quan marca un company, sigui qui sigui. Sóc la persona més feliç perquè som un equip. Si no fos així, em dedicaria a un esport individual. Som molts davanters, però podem jugar plegats».