Fa una mica de mal d'ulls mirar la classificació de la Segona Divisió A i veure el Llagostera instal·lat a baix de tot. S'han jugat 24 jornades i els blaugrana no aixequen el cap. Són cuers, acumulen 17 punts i tenen la permanència a 8 punts. Tot un món, encara que hi ha marge de maniobra i temps per davant per intentar arreglar-ho i salvar la categoria. La missió és complicada. Des de la plantilla s'ha assegurat, cada setmana, que hi ha el convenciment que això es pot tirar endavant i que el Llagostera té opcions de permanència. D'aconseguir-ho, serà una fita que molts dels jugadors de l'actual primera plantilla no hauran viscut mai. Tota una heroïcitat. Però n'hi ha d'altres que ja han viscut una situació similar, amb final feliç. Jugadors, però també membres importants de l'organigrama blaugrana. Tots ells saben el que és salvar un equip que també havia tastat l'última posició i que havia tingut un desavantatge amb la permanència de 8 punts. Curiosament, totes aquestes experiències les han viscut a Girona i les volen repetir a la Costa Brava.

L'exemple més recent es va viure fa tot just dos anys i Oriol Alsina, l'actual entrenador del Llagostera, el va patir des de la llotja de Montilivi. Era el director esportiu del Girona quan l'equip, miraculosament, va salvar la categoria. Alsina va aterrar al club a finals de novembre del 2013, amb l'equip setzè i només 19 punts, però fora del descens. Setmanes després, el Girona va arribar a ser cuer durant 6 jornades (5 d'elles seguides)?i va veure com la permanència se li situava 8 punts per sota quan el calendari apretava. Amb Alsina va arribar Machín i aquell equip que semblava mort, va començar a revifar a partir de març de 2014. Després de guanyar l'Alcorcón (3-1), les diferències es van anar estretint fins el famós desenllaç:?victòries a Ponferrada i contra el Deportivo. Aquella permanència la va viure des del vestidor Chus Herrero, ara defensa del Llagostera. Tant Alsina com també Herrero acabarien fent les maletes aquell mateix estiu. El central va posar rumb al Valladolid, mentre que el director esportiu va posar punt i final als tres anys que li quedaven de contracte per centrar-se única i exclusivament en el Llagostera, que acabava de certificar el seu ascens a la Segona Divisió A.

Una altra agònica permanència que s'ha viscut a Montilivi també ha tingut com a protagonistes alguns jugadors de l'actual plantilla llagosterenca. Es tracta de Marcos Tébar i Benja Martínez, futbolistes blanc-i-vermells el curs 2011/12, un any en el que els gironins es van salvar motivats pel descens del Vila-real que arrossegava el seu filial i també per protagonitzar un ruix final de Lliga espectacular. Aquella salvació també la va viure en primera persona Javi Salamero, l'ara secretari tècnic del Llagostera. Després de cessar Raül?Agné i Josu Uribe, el Consell va escollir Salamero com l'inquilí ideal de la banqueta per salvar la nau. Juntament amb l'ara tècnic del Llevant, Rubi, van protagonitzar unes 11 jornades finals de somni. Salamero va agafar les regnes quan l'equip estava a 6 punts d'una permanència que va arribar a posar-se a 8, a la jornada 34 i després d'empatar amb el Barça B a Montilivi. Tot semblava perdut, però el Girona va iniciar la remuntada al camp del Sabadell (2-3) per anar escurçant distàncies. Els va afavorir el descens forçat del Vila-real B (llavors, només els tres últims baixaven), però tot això els blanc-i-vermells van quedar fora de les quatre darreres posicions de la taula. Amb Salamero, Tébar i també Benja, aquell equip va ser capaç de tancar la lliga regular amb 49 punts i en 15a posició gràcies a una ratxa final de 7 victòries, 4 empats i una sola derrota.