A Pablo Machín només li cal aparèixer els divendres amb una bata blanca i un fonendoscopi penjant del coll. La seva entrada a la sala de premsa de Montilivi s'hauria d'anunciar per megafonia interna, al crit de «Doctor Machín, se'l reclama!». Seria el més just. Machín s'ha convertit en el metge oficial del club. O com a mínim, en l'encarregat de traslladar el comunicat mèdic de torn. Com que al club li costa fer-ho, o els emet amb comptagotes, s'ha d'esperar fins a la roda de premsa prèvia a cada jornada per tenir una aproximació sobre quin és l'estat físic dels jugadors.
Aquesta setmana hi havia certa expectació, i amb motiu. Dejan Lekic, salvador a Sòria i titular els últims partits de Lliga, s'havia salvat d'una sanció segura gràcies al recurs presentat al Comitè de Competició. Curiosament, el mateix dia que es coneixia la notícia, el serbi queia lesionat. Estem parlant de dimecres i des de llavors, des de Montilivi tan sols va transcendir que el jugador tenia afectat l'adductor de la cama dreta. Cap resultat de la ressonància magnètica que es va fer a Barcelona. I cap pista sobre si estaria en condicions de viatjar a Osca. El club se'n va rentar les mans i va passar la pilota calenta a un Machín que ahir se les va manegar com va poder. El sorià va confirmar el que tothom sabia:?que Lekic no està al cent per cent, que té molèsties, que segueix sense entrenar-se amb el grup i que és dubte per anar a Osca. L'interrogant continua intacte.
«El que puc dir és que té problemes a l'adductor. L'altre dia tenia unes molèsties i demà (avui per al lector)?decidirem després de l'entrenament». Primer diagnòstic. Curt, breu i sense massa suc. Calia anar més enllà i intentar esbrinar si, definitivament, Lekic s'havia de descartar. «Si sóc optimista o pessimista? Això fins que el jugador no em digui com se sent, no ho sabré. Ara, quan un futbolista es retira d'un entrenament, és perquè té alguna cosa». Segon intent i tampoc sense massa èxit. Una cosa és clara:?Dejan Lekic, divendres, no estava descartat, per moltes molèsties o problemes musculars que hagi pogut tenir. «Hi ha molts jugadors que els fa mal alguna cosa i que després competeixen. Crec que no s'han de mirar amb lupa si tenen no sé què afectat o quin grau de mal pot tenir el múscul. Quan el vegi, dicidiré si pot viatjar o no. M'emportaré els que estiguin millor. Seran ells els que ens ajudaran a superar qualsevol adversitat».
Tindrà feina, per tant, avui Pablo Machín. Ell, el cos tècnic i també els fiosioterapeutes hauran d'analitzar si Lekic està en plenes facultats per viatjar i jugar. L'atacant no serà l'únic jugador que passarà un darrer examen. L'informe mèdic de Machín va permetre conèixer de primera mà que hi ha d'altres futbolistes de la plantilla que no estan en plenes facultats i que demà al migdia es podrien quedar a Girona en comptes d'enfilar-se a l'autocar per posar rumb cap a terres aragoneses. El primer d'ells és Javi Álamo, qui les lesions no han deixat de fer la guitza al llarg de tota la temporada. El canari no s'ha entrenat amb normalitat i és evident que alguna cosa li passa. «Té un problema al genoll. Tampoc sé dir amb exactitud qué és el que té. Fins demà (avui) no sabré si està a disposició. Ha estat treballant al marge del grup», valorava el tècnic. N'hi ha més:?Sebas Coris i Kiko Olivas s'uneixen a la llista d'interrogants. El primer, per culpa d'un «problema a l'esquena». I?el segon, perquè dijous va acabar l'entrenament «tocat» i ahir no es va exercitar amb normalitat. «Espero que pugui estar bé, però si no ha treballat amb el grup, és perquè alguna cosa li passa».
Així doncs, Dejan Lekic, Javi Álamo, Kiko Olivas i Sebas Coris són, ara mateix, dubte per viatjar a Osca. Un destí que no trepitjaran homes com Marcelo Djallo (no millora de les galteres que fa dies que arrossega), Pol Llonch (en té encara per uns dies per culpa d'un problema muscular), Richy Álvarez (ahir va entrenar amb el grup i encara la part final de la seva recuperació) ni Rubén Sobrino. D'aquest últim, també en va parlar Machín, encara que en cap cas va servir per fixar una data de retorn per a un jugador que aquest curs se l'ha vist poquíssim en acció. «Vull pensar que les coses li van millor. Però fa molt temps que me n'oblido, perquè no em solucionarà cap problema a Osca ni tampoc en el proper partit que jugarem a casa. La part positiva és que se'l veu somriure, sobretot una persona com ell que ho està passant tan malament. No és gens fàcil no poder exercir la professió que t'agrada. En el seu cas, l'hem pogut veure poc i en cap partit que ha jugat ha estat al cent per cent».
