Els ingredients fan pensar que Montilivi viurà aquest diumenge a la tarda un partit d'aquells que fan afició. Prenguin nota, si no: el Girona hi arriba en el millor moment de la temporada (cinc partits seguits sense perdre i 11 dels últims 15 punts aconseguits), i pot aprofitar la celebració del seu partit 600 a la categoria de plata per continuar allunyant-se dels llocs de descens (ahir l'Albacete va empatar i si els de Machín guanyen la distància ja serà de 10 punts), i qui sap si fer un passet més cap als llocs capdavanters.
Al davant, a més, no hi haurà un rival qualsevol: l'Oviedo, un històric del futbol espanyol, ha tornat aquest curs al futbol professional i, amb més de 20.000 abonats donant-li suport i una plantilla amb homes tant contrastats com Toché, un golejador en estat de gràcia, Susaeta, el veterà porter Esteban, i l'exlateral del Girona Dani Bautista, entre d'altres, ocupa el tercer lloc a la classificació (fa 10 jornades que no perd) i a aquestes alçades és un clar aspirant a recuperar una Primera divisió que no tasta des de la campanya 2000/01.
L'equip asturià es va entrenar dissabte a la tarda a l'annex de Montilivi. Té baixes notables, com les de Borja Valle, lesionat, i Verdés, sancionat, però tot i això resultarà un adversari molt dur. El tècnic, Sergio Egea, medita canviar el dibuix habitual (4-4-2) per un 4-2-3-1 amb Toché com a punta.
El Girona es pot permetre el luxe d'afrontar el partit amb tranquil·litat, sense urgències. Els últims bons resultats a casa van tenir continuïtat diumenge a Osca amb el primer triomf a fora tres mesos i mig després de la victòria a Pamplona. I quan se suma de tres en tres, l'esquelada es fa molt confortable.
Els de Machín van tancar l'última jornada vuit punts per sobre del descens que avui seran deu si guanyen, i amb els llocs de promoció d'ascens a sis, xifra que també es retallarà en cas que els tres punts d'aquesta jornada es quedin a casa. Ja ho va dir el tècnic del Girona que hi ha plantilla per mirar amunt, però cal que això ho certifiquin els resultats. Perquè en el futbol d'elit, no es viu de sensacions.
Pablo Machín té la baixa de Lejeune, sancionat per l'expulsió d'Osca, que cobrirà amb Carles Mas. Ja té a disposició Richy, tot i que sembla difícil que l'inclogui a la llista. A banda de l'entrada del central gironí, no es preveuen gaires més novetats a l'onze. Borja García es perfila novament al mig del camp, amb Granell i Pere Pons. A dalt el dubte és saber qui actuarà al costat de Mata. Lekic no va viatjar a Osca per unes molèsties que ja ha superat. El tècnic haurà de triar entre l'atacant serbi, mantenir Cristian Herrera, o apostar per un Jairo que ha perdut protagonisme aquests darrers partits amb l'arribada dels reforços d'hivern.
Amb 33 punts a la classificació, el Girona afronta un tram de calendari que acabarà dictant a què pot aspirar l'equip en el tram final de campionat. La irregular primera volta feia pensar que salvar la categoria ja seria molt, però els resultats de 2016 han reactivat l'optimisme tant de l'afició com del propi vestidor.
El Girona només ha perdut un partit aquest any (1-0 a Alcorcón) i això li ha permès remuntar a la classificació i tenir ja més a prop el play-off que no pas el descens. Els gironins han de rebre en les properes jornades a casa rivals de dalt (Oviedo, avui, Mirandés i Leganés, posteriorment), mentre que visitaran rivals de baix (Llagostera i Almeria) entremig.
