Intensitat, lluita, nervis, tensió i, naturalment, polèmica. El derbi gironí de Segona A va comptar amb tots els ingredients clàssics d'un duel de rivalitat entre veïns. Un partit de màxim equilibri, amb ocasions per a ambdòs costats -les més clares, del Llagostera- i que quan semblava encaminat a l'empat, un rigorós penal a cinc minuts pel final d'Aimar a Mata va decantar-lo a favor del Girona. Una decisió, la de Munuera Montero, que va encendre jugadors i afició del Llagostera, que veia com un cop més es quedaven sense cap punt després d'un partit notable.

No li va tremolar el pols a Granell a l'hora de transformar la pena màxima i donar la victòria a un Girona que aixeca definitivament el vol. El conjunt de Pablo Machín va saber patir quan va tocar i a la segona part va fer un pas endavant a la recerca d'un premi que va trobar des dels onze metres. Els blanc-i-vermells segueixen en estat de gràcia en el moment clau de la temporada. I és que ja són set les jornades sense conèixer la derrota. Amb el triomf d'ahir, depenent del que passi avui en la resta de la jornada, el Girona podria acostar-se a una fita impensable fa uns mesos com és el play-off. Més que un objectiu, la plantilla s'ho pren com un repte, sobretot a causa de les moltes jornades que es van llençar a les escombraries durant el primer tram de Lliga.

L'alegria va per barris, diuen, i el vestidor del Llagostera era ahir un autèntic funeral. No van merèixer perdre els d'Alsina el derbi i només allò que futbolistes i tècnics solen anomenar "un petit detall" els va matar. El controvertit penal va acabar amb la resistència d'un Llagostera que va focalitzar les seves ires en Munuera Montero. L'equip torna a la cua de la taula i veu com les jornades s'escolen sense que sigui capaç de retallar els 6 punts que els separen de la salvació. A 15 jornades pel final de Lliga, la fita cada cop és més complicada.

Malgrat que tothom n'estava pendent, a l'hora de la veritat el temps va respectar durant força minuts el cel del Palamós-Costa Brava. Això sí, les peculiaritats de l'estadi van fer que Machín fes alguns retocs a l'onze. Mas va ser l'escollit per suplir Alcalá fent passar Lejeune a l'eix i també van entrar a l'equip Eloi Amagat, en el lloc de Borja García, i Javi Álamo, en el de Clerc. Per part llagosterenca, Alsina va estar a punt de repetir onze per primer cop aquesta temporada. Només la lesió a l'escalfament de Masó ho va impedir. Ben animat va començar el partit, amb un parell d'intents seguits del Girona i una rematada a dins de l'àrea d'Imaz, que va sortir alta per ben poc. Era un derbi, i en joc hi havia tres punts tan valuosos per mirar amunt per part del Girona, com per a aferrar-se a la salvació per part del Llagostera. Tot i això, el ritme frenètic amb què havia començat el matx de seguida es va interrompre.

Cap dels dos conjunts era capaç de baixar la pilota i trenar jugades de combinació. El Girona ho intentava amb pilotades llargues buscant la velocitat d'Herrera, mentre que el Llagostera ho provava a pilota aturada. Abans de la mitja hora de joc, els blaugrana ja havien servit quatre córners. De mica en mica el partit recuperaria dinamisme i després que René desviés amb problemes un xut llunyà d'Eloi amb l'esquerra, el Llagostera va tenir l'ocasió més clara de la primera part, en la jugada següent, al contracop. Va ser Querol que es va plantar sol davant Becerra però el porter va evitar l'1-0 amb la cama. Els locals s'hi jugaven la vida i ho estaven demostrant sobre la gespa. Els d'Alsina havien aconseguit tapar les internades per les bandes d'Álamo i Aday i, per dins, el Girona no aconseguia trobar forats. El Llagostera s'acostava cada cop amb més perill a l'àrea de Becerra, sobretot pel costat dret on Aday i Mas patien molt. Juanjo, de cap, i Imaz amb un xut ras i sec, van tornar a avisar.

Machín va decidir moure fitxa al darrere a la mitja part i va fer entrar Richy en el lloc de Mas. El gallec es va situar a l'eix desplaçant Lejeune al costat esquerre de la defensa. Cinc minuts després Borja García, reemplaçaria Eloi. La pluja va fer acte de presència per afegir dificultat a un derbi que tornava a animar-se. L'entrada de Borja havia revitalitzat una mica l'atac del Girona i en una acció per l'esquerra, Mata va perdonar un gol cantat després d'una errada de Tito. En canvi, al Llagostera, les substitucions els havien fet perdre un xic de pistonada i no tenia aquella espurna de la primera part. El Girona havia pres la iniciativa i començava a trepitjar amb perill la zona d'influència. Mentrestant el Llagostera, resistia tot esperant de poder fer la mossegada letal. La va tenir De los Reyes amb un xut que va escopir el pal, amb Becerra batut.

La pluja va concedir un parèntesi el darrer quart d'hora. Un minuts de nervis per als dos equips que veien com el punt de poc els servia. L'equilibri era màxim sobre la gespa i tan sols ja algun petit detall podia fer decantar la balança. Benja a punt estaria d'aconseguir-ho després d'un mal refús de Richy però Becerra, molt segur, ho va impedir. La tensió va anar en augment fins que a cinc minuts del final l'àrbitre va veure penal en una caiguda de Mata entre Aimar i Escassi. L'acció va ser molt protestada pels blaugrana, que reclamaven a l'àrbitre que Mata s'havia llançat a la piscina. Granell no va perdonar. Per alegria dels seus i frustració d'un Llagostera que torna a ser cuer.