Els duels entre Girona i Llagostera són ara mateix el derbi del futbol gironí, perquè, avui dia, el club de la població del Gironès, encara que jugui com a local a Palamós, és l'únic equip de la demarcació que competeix a la mateixa categoria que el club de la capital. Però, siguem sincers, per molts que a molts seguidors del Girona els hi costi veure amb bons ulls a Oriol Alsina i la seva gent, la rivalitat entre uns i altres no arribar a la que podia ser un Palamós-Figueres d'altres temps. I ja no cal dir als derbis que es poden viure a altres punts de l'estat. Ahir, a una hora per començar el partit, als voltants de l'estadi hi havia pocs senyals que revelessin que ahir hi havia un partit important. Un duel de màxima rivalitat. Les prediccions del temps no van errar el tret. Va ploure, amb especial virulència a l'inici de la segona meitat, on un potent xàfec va mullar de valent als aficionats de la zona de preferent on la majoria eren del Girona. I és que la presència de molts seguidors blanc-i-vermells va permetre ahir a Isabel Tarragó fer caixa amb la millor entrada de la temporada: 2.628 espectadors. Mig miler més que fa quinze dies contra l'Albacete, fins ahir l'afluència més nombrosa, en un partit on el Llagostera va omplir d'invitacions els comerços de la zona. Uns aficionats del Girona que van acabar el partit cantant que "botit Montilivi" engrescats pel gol d'Àlex Granell en un penal que, aquest sí, va provocar que saltessin espurnes de derbi. No entre els aficionats, no a les graderies, sinó als budells de l'estadi al vell passadís que hi ha entre la sortida dels vestidors i la sala de premsa. Allà el derbi va traspuar passió, i tensió, de veritat.

Pablo Machín havia de ser el primer de parlar en roda de premsa, però abans l'entorn llagosterenc ja havia explicat el seu relat del post partit a la premsa i a tothom que corria per la zona: el penal era tan escandalosament poc clar que el mateix Jaime Mata havia entrat al vestidor del Llagostera per demanar disculpes per haver-se llançat a la piscina. Quan el tècnic de Sòria escolta a la segona pregunta que Mata hauria entrat al vestidor local posa cara de sentir una pel·lícula i despatxa la situació dient que no en sap res i que, per a ell, el penal és clar. Amic personal d'Oriol Alsina i Isabel Tarragó, Pablo Machín evita envestir el drap vermell, però, conscient que la veu de Jaime Mata seria la següent a agafar protagonisme, l'entrenador del Girona es va moure de pressa només sortir de la roda. Intercepta el seu davanter al passadís i, amb l'ajuda del cap de premsa del club, li expliquen el que li preguntaran tot seguit. Mata també sap driblar bé la situació i, sense fer sang contra Alsina o el Llagostera, parla per deixar clar que ell no ha demanat disculpes a ningú.

El penal era el tema del dia. René el qualifica de "puta vergonya" i les ràdios de Barcelona dediquen els seus minuts de glòria a les queixes del Llagostera, però Alsina que abans deixat anar allò de "som els més petits, però no som ximples" que les queixes no acabaran de fer forat més enllà d'un parell de dies. Per la mateixa raó que no ho va fer el gol que no va entrar a Tenerife, les errades d'Ais Reig al camp de l'Alabès o perquè el derbi contra el Girona no agafa la volada que hauria de tenir el duel entre dos equips gironins de Segona Divisió A. Efectivament el Llagostera és el més petit. Massa petits per tenir una afició per fer contrarestar els crits que "boti Montilivi" o perquè algú a Madrid es preocupi de la campanya "prou de robar al Llagostera".

A la llotja, com no podia ser d'altra manera, cordialitat i tranquil·litat màxima tot i l'emprenyada local amb el penal. Isabel Tarragó, que abans d'acompanyar el partit va obsequiar amb un ram de flors a la viuda del doctor Pascual, va compartir la zona noble amb la gent del Girona - Delfí Geli, Nacho Mas-Bagà i Albert Mateos -; mentre l'alcalde de Llagostera, Fermi Santamaría, no tenia cap "rival" polític per comentar la jugada. Albert Ballesta i companyia tenen ara mateixa massa coses al cap per a pensar en el futbol.