Eloi Amagat té una altra vivència per guardar al calaix dels records. Allà de ben segur que hi té, amb estima, el partit del 28 d'octubre del 2004, quan va debutar amb el primer equip del Girona en un partit de Copa contra el Vila-real, dia en què va marcar el gol de la victòria i la classificació. També hi deu tenir endreçat el play-off que acabaria amb l'històric ascens del Girona a la Segona Divisió A; o el dia que va veure com el club de la seva vida li barrava les portes i l'obligava a buscar-se la vida. En deu guardar també les experiències a Llorca i Llagostera. I també el 18 d'agost del 2012, el dia que, per fi, debutava amb 27 anys a la Segona Divisió A. A tots aquests records, al munt d'experiències que als seus gairebé 31 anys ha anat acumulant, el migcampista gironí hi afegia, dissabte, una efemèride ben especial. Al camp del Llagostera i en un duel amb majúscules com ho és un derbi, Eloi Amagat arribava als 100 partits a la categoria d'argent. Ho fa molt més madur que el dia que hi va debutar, amb més experiència i com un dels capitans del seu Girona. Una "sorpresa agradable", com ell mateix es va encarregar de definir en conèixer la notícia. Una nova que el fa feliç, i que alhora el motiva per seguir treballant amb l'objectiu de fer que la xifra encara augmenti més.

"Sabia que estava a prop, però no sabia quin era exactament el dia. És una autèntica sorpresa", així s'expressava a la zona mixta del Palamós-Costa Brava. Ell, que durant les últimes setmanes havia estat suplent a favor de Borja García, era titular contra el Llagostera i jugava 53 minuts en la important victòria del seu equip. Un triomf que permet als blanc-i-vermells allunyar-se de la part baixa i mantenir viva la il·lusió per intentar colar-se a la zona alta de la classificació. De motius per estar content, a Eloi Amagat no li'n faltaven. Un, i molt important, era el 0-1 a favor dels blanc-i-vermells. I un de segon, també força rellevant, és el fet que contra els llagosterencs, el migcampista arribava als 100 partits a la Segona Divisió A. "Arribar a una xifra com aquesta sempre és una bona notícia i la millor manera de fer-ho és en un partit tan important com ho pot ser un derbi. Cent és un número bastant important. No són pocs partits, la veritat. És bo anar-ne sumant. Em trobo bé i espero que durant les properes setmanes i també els mesos que vénen en pugui anar col·leccionant molts més", deia.

Ningú li ha regalat res a un Eloi Amagat que, l'estiu del 2008 i poc després de celebrar l'ascens amb el Girona, veia com la direcció esportiva de torn li comunicava que no es comptava amb ell i que no li tocava cap més remei que buscar-se la vida. Així ho va haver de fer. El Llorca, primer, i després el Llagostera, el van rebre amb els braços oberts, fins que l'estiu del 2012 a Montilivi se'l va reclamar de nou. Ell no s'ho va pensar dues vegades: per fi se li plantava al davant dels nassos la possibilitat de debutar al futbol professional i, a més, era el club de tota la seva vida el que li ho oferia. Va acceptar i des de llavors que ha acumulat quatre temporades en clau blanc-i-vermella. "No m'he amagat mai i sempre he dit que el meu objectiu, quan vaig haver de marxar, era tornar per triomfar aquí. Per sort, ho he pogut fer en una categoria com la Segona A. He complert els 100 partits i espero poder-ne jugar molts més".

L'any del seu retorn va jugar 21 partits de Lliga i va marcar un gol (a Guadalajara, posant dempeus els aficionats locals); el curs següent, el 13/14, va disputar 34 partits i va anotar 4 dianes. L'última, en el famós partit amb el Deportivo de la Corunya (3-1) que va segellar una permanència que semblava impossible. Un any més tard (14/15) va acumular 29 aparicions i va veure porteria en dues ocasions. I aquesta Lliga, de moment, suma 16 partits. No ha marcat, però de ben segur que espera fer-ho ben aviat.