Alguns pensaran que no té tanta sang, que li falta l'esperit que mostren d'altres jugadors, o que quan surt al camp va a una marxa menys que la resta. Però la veritat és que Javi Álamo és tot ambició. Va arribar per fer coses grans amb el Girona i, uns mesos després i passats uns quants maldecaps i una ratxa força negativa de resultats, el seu desig es manté intacte. A?nivell individual i també col·lectiu. Vol deixar enrere les lesions, jugar més i ser l'amo i senyor de la banda dreta. A?més, confia que els resultats seguiran acompanyant l'equip i que lluitar per jugar la promoció d'ascens serà una constant fins al final de temporada. És l'Álamo més ambiciós, un jugador que diu estar «còmode» al carril, «content» a Montilivi i qui té clar que l'any vinent estarà «encantat» de defensar també la samarreta blanc-i-vermella.

Són set jornades sense perdre, el descens ha quedat enrere i la promoció s'acosta als 6 punts. Tot i això, el de Gáldar reconeix que «al vestidor encara no es parla» de les opcions de fer play-off, si bé la il·lusió i les esperances per treure el cap entre els sis primers sí que existeix. «Si seguim així, estic convençut que mirarem cap amunt. Però hem d'anar poc a poc, recordant que fa poc estàvem mirant cap a baix. És complicat lluitar per pujar i queda molt. Ara, aquest equip anirà a més i acabarem mirant a dalt», confessa. Recorda que «al principi de lliga, per joc i per ocasions no mereixíem ni els resultats ni tampoc la posició que ocupàvem. Però després del Nadal hem millorat, sobretot a casa, on no ens acompanyava la fortuna. Ara estem bé, guanyem partits i ens acostem a la part alta». A més, s'anima a ell i als seus companys a «seguir-ho intentant» per escalar «com més posicions millor» a la taula. És més, admet que si els gironins no estan actualment més amunt a la classificació és «per mala sort» perquè durant molts partits «hem jugat bé» tot i que no sempre han acompanyat els resultats.

L'ambició per part de l'equip també es trasllada a títol personal. Al canari li han fet la guitza les lesions, però tot i això diu estar «content» dels seus primers mesos a Girona, on ha trobat a faltar «continuïtat i minuts» per culpa dels problemes físics. «Els genolls no m'ho han permès», indica un jugador que diu sentir-se «còmode» i «adaptat» a la posició de carriler, desconeguda per a ell abans de posar els dos peus a Montilivi. «Espero poder estar bé a partir d'ara i que ningú em mogui de l'onze», desitja, a banda de mostrar-se «feliç» per veure la «confiança» i el grapat d'«opotunitats» que li ha ofert Pablo Machín al llarg de la temporada.

«És cert que m'hauria agradat jugar més, i que haver-se d'aturar i arrancar després no és gens fàcil, però és el que hi ha. Ara de nou em toca agafar el ritme», diu. Com també assegura que el millor Javi Álamo «està per arribar», sobretot després d'unes temporades plenes de maldecaps. «A Saragossa també havia d'aturar-me per culpa de les lesions. Em fastigueja molt. Venia a Girona amb il·lusió i ganes de jugar molt, però una vegada més no ho he pogut demostrar. Encara queda moltíssima lliga, pel que espero ajudar l'equip aquestes jornades que encara resten», afegeix. I ho remata mostrant-se convençut que «amb continuïtat segur que arribaré al cent per cent».

Tot i no haver jugat tant com li hauria agradat fins ara, Javi Álamo diu estar «content» d'haver fitxat pel Girona i confirma que l'any vinent també vestirà de blanc-i-vermell. «Aquest curs estic cedit i me'n queda un més amb el Saragossa. Vam acordar que tornaria aquí i jo, encantat. Hi estic a gust i ja vaig venir amb la idea de fer una bona temporada. Espero que pugui ser així». Aquest any, a diferència de l'anterior, Pablo Machín té més on triar i remenar. El fons d'armari és evident i el sorià ha rotat més que el curs anterior. Ha utilitzat fins a 26 jugadors i, si bé hi ha diferències de protagonisme entre tots ells, és evident que ha repartit més els minuts. Javi Álamo és el dotzè futbolista de la plantilla més utilitzat pel tècnic. El canari s'ha perdut unes quantes jornades per culpa de diversos problemes físics, però tot i això ha jugat 17 partits (9 d'ells com a titular), en els que ha acumulat 1.040 minuts. Encara no ha vist porteria, però ha repartit fins a 4 assistències i en aquest apartat és el més destacat de tot l'equip.