Des que a l'agost la temporada va donar el seu tret de sortida fins fa quatre dies, el discurs de la resignació i un palpable sentiment d'incredulitat semblava haver monopolitzat el vestidor de Montilivi. El Girona tenia dies de tots els colors, però solia jugar més bé que no pas malament, encara que tot i això les alegries no arribaven. Pablo Machín es posava cada dos per tres les mans al cap i a la sala de premsa es preguntava on havia anat a parar la sort, perquè feia massa temps que no els acompanyava. Els resultats no eren els esperats i l'afició, acostumada a viure en una muntanya russa, tenia ben clar que aquesta era la temporada del patiment i la de salvar-se a última hora. Però tot això ha canviat. La pilota, d'una vegada per totes, ha volgut entrar. I l'equip s'ho ha cregut. De tal manera, que cada cop juga millor, els bons resultats s'amunteguen i la ratxa comença a fer patxoca. Ja no fa mal d'ulls mirar la classificació de Segona A. Fins a tal punt que, quan encara falten 14 jornades, n'hi ha defensen que lluitar només per la permanència és un objectiu massa poc ambiciós. L'entorn s'ho comença a creure i al vestidor, encara que s'opta per la prudència, aquest discurs ha començat a calar. "Per què no podem jugar el play-off?", se sentia dissabte a la zona mixta de l'estadi. Un clar símptoma que alguna cosa ha canviat a Montilivi i que els jugadors, malgrat que són conscients que encara toca picar molta pedra, estan convençuts que hi ha matèria primera i arguments suficients com per presentar candidatura.

D'opinions encara n'hi ha de tota mena i ningú és del parer de fer volar coloms, però sí que és cert que el discurs ha canviat. Si abans tothom lamentava el munt d'ocasions de torn desaprofitades i esperonava l'equip a seguir treballant per escapar de la part baixa de la classificació, ara les aspiracions albiren cotes més altes. L'"anar partit a partit" és un tòpic que ha calat fort des de fa temps i que no escampa, encara que a la majoria d'aquells que el professen també se'ls escapen les seves ganes per intentar lluitar per colar-se entre els sis primers. Just després de guanyar el Mirandés (2-0), de col·locar-se amb 40 punts i de retallar la distància amb la promoció, molts han estat els jugadors que han declarat sense embuts que aquest Girona pot lluitar fins a l'últim moment per intentar jugar el play-off. "Som ambiciosos i cada cop hi estem més a prop. Per què no podem somiar?", es pregunta Pedro Alcalá. "Nosaltres volem jugar la promoció. Primer anem a assegurar la permanència, però ens mou l'ambició. Per què no?", també ho fa Isaac Becerra. Dejan Lekic és un dels altres que respira optimisme: "Des del primer dia vaig dir que aquest equip té arguments per ser de Primera. Estic convençut que, si seguim així, aconseguirem lluitar fins al final". El migcampista Àlex Granell recorda que "fa moltes setmanes" que al vestidor hi ha "ganes" de mirar cap a la "sisena posició" i que "cal insistir" amb la "línia" de les últimes setmanes perquè només així "el play-off caurà pel seu propi pes".

Amb una mica més de prudència s'expressa Kiko Olivas, qui té clar que "treballant com ho estem fent ens acabarà donant els seus fruits", però qui també recorda que "cal anar amb calma i no deixar-nos anar". És del mateix parer Pere Pons: "Hem de mantenir el discurs de l'any passat i anar setmana rere setmana. Aquesta és la clau. Veurem si més endavant podem aspirar a quelcom més bonic que no pas la permanència". Ho remata Cristian Herrera: "Queden 14 partits i tots seran una final, però ara mateix no podem mirar amunt ni tampoc a baix. Hem de centrar-nos en nosaltres mateixos".