Madrenas: «Em va posar la mà a la cintura, em vaig sentir incòmoda i em vaig apartar»

Pedro Almodóvar competirà amb «Julieta» i Javier Bardem amb «The last face», en un festival plagat d'estrelles com Julia Roberts i George Clooney

09.06.2016 | 18:52
Madrenas: «Em va posar la mà a la cintura, em vaig sentir incòmoda i em vaig apartar»

L'expresident de la Diputació de Girona i exalcalde de Salt, Jaume Torramadé, serà l'últim a declarar en el judici que afronta per presumptes abusos sexuals a l'exassessora d'Unió, Minerva Amador. En el tràmit de qüestions prèvies, el seu advocat, Manel Mir, ha sol·licitat a la magistrada del Jutjat Penal número 5 de Girona, Pilar Abella, que li concedeixi declarar en última instància després d'haver-se practicat els interrogatoris a tots els testimonis.

D'altra banda, la fiscal ha demanat aportar com a prova del judici l'article que el cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant, va escriure a Diari de Girona relatant el que li va confessar Torramadé els dies posteriors al sopar d'inici de campanya on haurien passat els fets i en el que també es parla de les negociacions que es van seguir per evitar que sortís a la llum.

Havent-li concedit el dret a declarar en última instància a Torramdé, la primera persona que ha sigut interrogada per les parts ha sigut l'exassessora d'Unió, Minerva Amador, que ha relatat de quina manera l'hauria magrejat el polític durant el sopar d'inici de campanya electoral el 8 de novembre de 2012. Assegura l'antiga càrrec de confiança dels democristians que va "intentar evitar el contacte de forma evident" perquè Torramadé se n'adonés que la incomodava però ell "va mantenir la intenció".

A preguntes de la fiscal, Amador ha explicat que en un moment donat del sopar "em va roçar amb l'exterior de la mà els pits" encara que inicialment "no li vaig donar importància perquè gesticulava molt". Relata que el motiu de la conversa en aquell moment era demanar-li que comencés a negociar amb el regidor de Salt Robert Fàbregas la configuració de les llistes municipals en les que ella també hi havia de figurar. "Li vaig dir que no estava preparada, que no era la persona per fer aquesta feina" i segons ha manifestat, Torramadé es va enutjar per la seva reticència "i va pujar les seves mans cap als genitals" i "amb la mà dreta m'acaraciava la cara mentre em deia 'pots ser el que vulguis al poble, princes'"". Els tocaments no van durar massa però encara va tenir temps a tocar-li els pits. No obstant, reconeix que ningú va dir res mentre això passava.

Poca estona després, els comensals van haver de marxar a la plaça on s'havia de donar el tret de sortida a l'inici de campanya electoral autonòmica. I allà, "ell es va acostar, es va posar al meu costat i em va agafar la mà amb força".

Amador diu que aquests fets "em va destrossar la vida" i va necessitar ajuda de "psicòleg, psiquiatra i vaig estar en tractament antideprressiu".

El motiu pel qual va trigar a presentar la denúncia és perquè "era el meu cap, president de la Diputació i alcalde del meu poble" i considerava que "eren persones perilloses i que podien fer-me molt de mal".

L'acusació particular, Joaquim Bech de Careda, per dissipar qualsevol sospita que la denúncia per abusos sexuals tingués una motivació econòmica ha intentat demostrar per anticipat que l'exassessora havia cancel·lat la seva hipoteca i tenia feina. Però la defensa, Manel Mir, li ha fet confessar que no va ser una cancel·lació sinó una dació en pagament.

A preguntes del seu lletrat, Amador ha relatat que en arribar a casa després del sopar li va explicar al seu marit "que havia perdut la feina" malgrat ningú l'havia acomiadat encara però "jo no volia tornar a treballar" per Unió. El seu marit va demanar-li que denunciés però no s'atrevia encara.

El dia després dels fets, Amador va quedar amb l'exassessor d'Unió, Fidel Rincón, per comunicar-li que volia deixar la feina i explica que el dilluns següent, va mantenir una reunió amb el cap de gabinet de l'alcalde de Salt, Ferran Padró i el cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant, el qual va dir-li que "el senyor Torramadé volia disculpar-se" i que ara ell faria d'interlocutor.

Va haver-hi una segona reunió amb "Fidel Rincón, Josep Maria Amargant, el meu marit i jo" al camp de Tir de Girona on "volien compensar-me d'alguna manera" per perdre la feina. "Amargant m'ofereix un treball a la Generalitat" i un altre "al meu marit" qui, reconeix ella, va quantificar en 50.000 euros els diners que li haurien de pagar a Amador per deixar el càrrec a Unió. La reunió va estar gravada.

Després de la reunió, "Rincón em posa en contacte amb l'advocat de Barcelona, Francesc de Paula Rovira", que seria qui va iniciar la negociació per la clàusulua de confidencialitat de l'exassessora de 50.000 euros. Encara que, a preguntes de la defensa, Amador nega que "mai" va demanar 50.000 euros a canvi d'un silenci.

Fàbrega assegura que no va veure els tocaments
El regidor Robert Fàbrega i un dels 11 comensals, ha desmentit l'exassessora en assegurar que "no vaig veure" els tocaments i no "vaig creuar cap paraula" amb Amador fins que ella va acostar-se-li a la plaça
on "estavem parlant el senyor Torramadé, el senyor Navarro i un regidor". Ni sap si Torramadé va adreçar-se a l'exassora. "Si ell s'hi va dirigir, no recordo que passés res", apunta.

L'únic que reconeix Fàbregas és que va acompanyar Amador fins a l'estació jove de Salt amb el seu cotxe però "no vam parlar res del sopar". Segons l''aleshores regidor, de l'únic que van parlar és de l'immediat desnonament de l'exassessora i de l'acord al que va arribar amb el banc per seguir al pis pagant un lloguer i de la seva preocupació pels "bonys al pit". D'aquí que l'endemà li enviés un missatge dient-li que estigués tranquil·la que tot se "solucionaria".

A preguntes del lletrat defensor, Fàbregas s'ha mostrat "absolutament segur" que és Amador qui s'apropa a Torramadé durant l'acte d'inici de campanya.

Rincón desmenteix Fàbrega i diu que li va corroborar la versió de l'exassessora
L'exassessor d'Unió i company de feina d'Amador, Fidel Rincón, assegura que el va trucar per relatar-li haver "sigut víctima d'un maltracte". "Jo li vaig dir si volia anar als Mossos però ella va dir que no", per això va informar el "superior" del seu partit, Eduard Berloso, que "va demanar temps per contrastar el fets". Per la seva banda, ella va enviar un missatge a la militància per dir que abandonava els seus càrrecs.

Rincón admet que, amb posterioritat, en un míting a les Bernardes de Salt, Fàbrega li va explicar els tocaments de que va ser víctima Amador durant el sopar de la nit electoral. Em va "corroborar la versió", afirma taxatiu. I afegeix que Fàbrega també li va explicar que l'aleshores alcalde de Bescanó, Xavier Soy, "com posant una mica d'humor macabre" anava relatant els tocaments mentre es produïen.

"El que vull és marxar i que em compenseu econòmicament". Això és que el Amador va dir durant la reunió que va mantenir amb ell al Camp de Tir de Girona, segons acaba de delcarar Rincón a la fiscal. En aquesta reunió "no tinc constància que el sr. Torramadé li digués al sr. Amargant 'vés i parla per mí'".

A preguntes de la defensa, Rincón ha admès que ell només coneix els fets del sopar de referència, "pel que m'explica Minerva i em corrobora Fàbrega".

El que sí coneix és que a Amador se li va oferir ser "secretaria d'un col·legi professional de Girona".

Soy diu que va ser un sopar "amb molta eufòria" i sense tocaments
Era un sopar típic d'inici de campanya "amb molta eufòria" però sense tocaments, relata l'exalcalde de Bescanó i vicepresident de la Diputació en el moment dels fets, Xavier Soy.

Preguntat per les raons que el van dur a firmar el manifest dels comensals donant públic suport a Torramadé i indicant que no va veure res va senyalar que era necessari fer-ho "perquè el que es publicava als diaris no s'ajustava" als fets.

Josep Valentí: el manifest de suport es va fer per explicar «la veritat»
Un altre dels comensals que no va veure res i va firmar l'escrit de suport a Torramadé. Ha negat amb rotunditat que li arribés a comentar mai al cap de protocol de la Diputació que el sopar havia sigut una "vergonya" perquè "no vai veure res".

El document de suport a Torramadé negant els tocaments es va fer per explicar "la veritat".

Madrenas: "Em va posar la mà a la cintura, em vaig sentir incòmoda i em vaig apartar"
L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, admet que aquella nit Torramadé estava "més eufòric" i "em va posar la mà a la cintura, em vaig sentir incòmoda i em vaig apartar". Madrenas no va ser al sopar i només va coincidir amb Torramadé a la plaça on havia de pronunciar-se el míting d'apertura de la campanya electoral.

Madrenas no ha sabut respondre si va considerar libidinosa l'actitud de Torramadé però s'ha ratificat en el que va declarar a instrucció indicant que, probablement, ni Torramadé se'n va adonar

Les evasives d'Amargant obliguen a aturar el judici
L'actuació del cap de protocol de la Diputació de Girona, Josep Maria Amargant, durant el seu interrogatori ha obligat a aturar momentàniament el judici en espera que es presentés a la sala un lletrat de l'administració de Justícia perqué llegís l'article que va publicar al Diari de Girona que la fiscal ha aportat a la causa com a prova documental. La petició l'ha formulat l'acusació particular després que Amargant -que només ha admés a la fiscal que és un testimoni de referència- evités respondre clarament a les seves preguntes argumentant que han passat gairebé quatre anys dels fets, que no recorda a quin article es referia, i assegurés que no el podia llegir quan se li ha ofert durant el judici perquè la lletra era molt petita i les ulleres que duia no tenien graudació suficient. Després de la lectura s'ha mostrat conforme amb l'article, "perquè el vaig firmar".

L'acusació particular ha fet aquesta petició davant les evasives del cap de protocol a respondre amb claredat. El lletrat no aconseguia arrencar-li qui li va ordenar negociar amb Amador ni quines persones li van realatar els presumptes tocaments durant el sopar d'inici de campanya, malgrat una estona abans havia assegurat que va mantenir una primera reunió amb l'exassessora en la que ella li va referir els tocaments i va "demanar diners i que la deixessin tranquil·la". Advertit per l'acusació particular que la qüestió dels diners només l'esmenta en la seva declaració judicial quan es refereix a la segona reunió -la del Club de Tir- i no a la primera, que era l'objecte inicial de l'interrogatori, apunta que "me'n vaig oblidar". En vistes que mantenia les evasives, l'acusació li ha preguntat si es ratificava en el manifestat a instrucció, al que ha assentit.

A preguntes de la defensa, recorda que Amador li va demanar "50.000 euros a canvi del seu slienci" durant la reunió al Club de Tir al temps que l'advertia que anava a interposar una denúncia contra Torramadé. Aleshores "varen aconseguir aturar la denúncia" perqué no coincidís amb el míting que el secretari general d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, havia de donar a les Bernardes de Salt.

José Bravo: «El senyor Amargant pretenia que la meva dona no denunciés»
El seu interrogatori ha servit per corroborar la declaració de l'exassessora pel que fa a com s'haurien produït el tocaments durant el sopar i les negociacions posteriors. Si no es va denunciar abans va ser per les coaccions, apunta José Bravo, marit de l'exassessora.

Respecte la reunió al Club de Tir, afirma el marit de l'exassessora que "Amargant ens va dir que havia parlat amb Torramadé i que havia d'ajudar-lo de la manera que fos". En aquella reunió "hi ha una oferta de treball tant a la meva dona i a mí" o l'opció de "no presentar-se al treball i cobrar el sou". "El senyor Amargant pretenia que la meva dona no denunciés", sentencia.

La quantitat econòmica "la vaig posar jo" perquè el cap de protocol demanava "quantifiqueu" i, segons manifesta, va tenir en compte les nòmines que li quedaven pendents de cobrar en cas de seguir treballant com a càrrec de confiança fins a final de mandat. El marit d'Amador assegura que va gravar la reunió perquè "el senyor Amargant ens venia amb amenaces" i "em vaig acollonir".

Encarnación Rodríguez: «Mai abans l'havia vist així»
La mare d'Amador ha explicat que el dia després dels fets va conèixer, directament de boca de la seva filla, que "el senyor Torramadé l'havia tocat i li havia dit unes paraules molt compremetedores". A partir d'aquell dia "va perdre la gana, les ganes de tot, no feia res més que plorar" quan "mai abans" l'havia vist així.

Anna Fusté: «Va ser un sopar normal i corrent»
"Tornaria a signar" el document, afirma la regidora de Salt Anna Fusté. "Va ser un sopar normal i corrent, de família, d'amics, de companys de feina", insisteix. El document és va fer perqué a la premsa es deien coses "que no s'ajustaven a la realitat".

La regidora entén que és Amador qui es va asseure al costat de Torramadé quan algunes cadires van quedar buides perquè hi havia comensals que van sortir a fumar.

Rosa Pòrtulas tampoc va veure res
Aquesta regidora tenia visió directa de Torramadé i Amador durant el sopar i no va veure res. Ni tampoc que ningú protestés. De ser així, afirma que hauria reaccionat. Ella va marxar abans que es donés per acabat el sopar.

Estefania Carabellido: «Li fumo un òstia que li giro la cara»
No va veure res. Aquesta regidora, que també tenia visió lateral de l'acusat i la denunciant nega la major. L'espontaneitat l'ha dut a respondre que, de passar-li a ella una cosa així, "li fumu un òstia que li giro la cara". "Com a dona com haig de permetre això (els tocaments)?", li ha preguntat retòricament a l'advocat defensor.

Si va firmar el document de suport a Torramadé és perquè el que es deia "era cert", no perqué s'hi veiés forçada. "A mi ja em pot demanar el rei el que sigui" que sinó és cert remarca que no firma.

Albert Casellas diu que la informació que es publicava era «esviaxada»
Estava davant de Torramadé i no va veure tocaments. Tal com han fet les testimonis que l'han procedit, el regidor saltenc admet que els comensals van signar el document de defensa de Torramadé perquè la informació que es publicava era esviaxada.

Marcos Martínez: «Si hagués vist alguna cosa tan descarada, el senyor Torramadé s'enrecorda de mí»
Tampoc. "Crec que si hagués vist alguna cosa tan descarada, del caràcter que jo tinc, crec que el senyor Torramadé s'enrecorda de mí", indica aquest comensal. "Si hagués vist alguna cosa així el senyor Torramadé no hagués seguit sopant", continua.

"No havia parlat amb ell", apunta aquest comensal per dissipar qualsevol sospita que Torramadé hagués influït en els comensals perqué signessin el manifest de suport.

Anna Coll també declara que els fets no van passar
La darrera de les comensals que ha declarat aquest matí. Ho ha fet en el mateix sentit que la resta de testimonis. Els fets no van passar i el manifest de suport era per deixar-ho clar.

La vista queda suspesa fins demà, quan està previst que declari Torramadé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema