Tenir jugadors a la plantilla com Fran Sandaza, Ferran Corominas, Ranko Despotovic o Javi Acuña li ha garantit al Girona tenir una mà de gols assegurada. No sempre és fàcil tenir un veritable killer al vestidor i aquest any una espècie així no ronda pel vestidor de Montilivi. L'equip de Machín se n'ha sabut sortir; no compta amb un golejador nat, però sí que té el gol ben repartit. Jaime Mata i Jairo Morillas ostenten el privilegi de ser els màxims anotadors de l'equip (6 gols cadascun), però els trepitja els talons un perseguidor ben particular. Ell és Kiko Olivas, un central, i una de les sorpreses més agradables d'aquesta temporada. El defensa no només ho juga tot, sinó que també veu porteria amb facilitat. Ahir ho va tornar a fer i va obrir el camí de la victòria a Montilivi.

"Estic content pel gol, però sobretot per la victòria", deixava anar un jugador que ja acumula 4 gols aquesta temporada, igualant així la marca que va aconseguir el curs passat amb el Sabadell, la seva millor marca. "Encara em queden partits per superar-ho, sí, però l'important és que l'equip vagi ?guanyant. M'és igual qui faci els gols, la veritat", bromejava quan se li recordava que encara té jornades per davant per ampliar la seva marca personal.

No en suma tants, però un altre que aquest curs també ha vist porteria és Cristian Herrera. Ahir ho va fer per primer cop amb la samarreta blanc-i-vermella, després d'haver arribat aquest passat mercat d'hivern i d'haver jugat ja cinc partits amb els gironins. Va rebre una passada de Clerc i no s'ho va pensar dues vegades; la pilota, després de rebotar amb un defensor, va superar el porter Raúl per dalt. "Havia jugat alguns partits i estava content amb les meves actuacions, però em faltava el gol. Per fi ha ?arribat. Estic content", reflexionava el jugador, qui va revelar també a qui anava dirigida la seva peculiar celebració. "Estava buscant la meva mare. Ella sempre ha estat al meu costat i li he volgut dedicar. Al final l'he acabat trobant", va ?explicar.