Les coses s'han de dir pel seu nom. Està molt bé pensar que el Girona torna a ser el que era, que ha quedat enrere aquell irregular inici de temporada i que ara tot són flors i violes. És molt maco ser el segon millor equip del 2016, encadenar vuit jornades sense perdre i haver de remuntar-se unes quantes enrere per trobar l'última derrota.
A tothom li agrada tenir el descens més lluny que mai i tornar a fer servir el mot play-off cada cop que es preveu quins poden ser els objectius en aquest tram final de lliga. Tot això està molt bé i el vestidor del Girona pot estar més que satisfet per la feina que ha fet aquests últims mesos. Però s'ha de ser sincer i qui es pensi que això ja està fet i que ara tot farà baixada, està molt equivocat. Moltíssim. Encara queda molta temporada i als gironins els queden molts partits per confirmar que, realment, poden estar a dalt.
Cada cap de setmana els espera una veritable prova de foc i la d'avui és la més complicada. Primer, perquè al davant tindran un rival que, tot i ocupar les últimes places de la categoria, compta amb una de les millors plantilles de la categoria i perquè la necessitat els farà sortir a mort. I?segon, perquè Pablo Machín compta amb alguna baixa sensible que l'equip pot notar. Felipe, Sobrino, Nwakali i Eloi Amagat s'han quedat fora de la llista per lesió, ni tampoc ha viatjat el sancionat Javi Álamo, encara que no són els únics. L'absència de Pere Pons, sense data de retorn, és un contratemps d'aquells que fan mal. Caldrà veure si el mig del camp funciona o no sense ell però així, d'entrada, no comptar amb el de Sant Martí Vell és un hàndicap que afegeix encara més dificultat a tot plegat.
Pablo Machín disposa de diferents alternatives per suplir-lo, això és evident. El de Rubén Alcaraz seria el recurs més lògic. També s'ha emportat Pol Llonch, que pot actuar en aquesta posició sense cap problema tot i que aquest curs l'hem vist també al carril. Fins i tot ha provat amb el central Florian Lejeune en aquesta posició. De solucions, n'hi ha a cabassos. Però el que és evident és que perdre Pere Pons, el tercer jugador més utilitzat amb 26 partits, no juga a favor dels blanc-i-vermells. La bona notícia, perquè també n'hi ha, és el retorn de Jaime Mata un cop complert el partit de sanció. El pitxitxi, si a Machín no li agafa un atac d'entrenador, és que el madrileny acompanyi Cristian Herrera en punta d'atac. Un xic més enrere, Borja García i Àlex Granell faran d'interiors, mentre que les tasques defensives segurament aniran a càrrec d'Alcaraz. Al darrere, els tres centrals habituals (Kiko Olivas, Pedro Alcalá i Florian Lejeune), secudants per Carlos Clerc al carril esquerre i Aday Benítez, que tornarà a canviar de banda i ocuparà la vacant a la dreta deixada per Álamo.
Morcillo, la novetat dels locals
Malgrat la nefasta temporada que fins ara està protagonitzant l'Almeria, un equip cridat a lluitar per l'ascens i amb un equip fet a cop de talonari que durant tota la lliga no ha fet més que patir per intentar sortir del descens, el cert és que els adalusos es plantaran a la cita d'aquesta tarda en un moment de certa calma. La classificació diu que als de Néstor Gorosito encara els cal treballar de valent per salvar la categoria, però tenir la permanència a tres punts i encadenar tres setmanes sense perdre (dos empats i una victòria) fa que tot plegat es vegi des d'una perspectiva més optimista.
A més, Casto ha mantingut la seva porteria a zero en tres dels últims sis partits. A tot això, s'ha d'unir les novetats de Jorge Morcillo i Antonio Puertas, que han entrat a la convocatòria. El primer, per ser titular a la defensa. En canvi, Gorosito ha deixat fora de la llista Jonathan Zongo, Goñi i Ramón Azeez per decisió tècnica, mentre que tampoc podran jugar el lesionat Soriano, el sancionat Cuéllar i Kalu Uche, per motius personals.
