Hi ha moments, al llarg d'una temporada, que esdevenen un abans i un després. Són els anomenats punts d'inflexió. Partits que marquen, pel bé o al contrari. Resultats o fins i tot gols decisius; petits detalls que poden enfonsar cap al pou a un equip que va en alça, o també ajudar-lo a renéixer de les seves pròpies cendres. Al Girona li ha tocat viure aquest últim cas i va ser Palma l'escenari de la resurrecció. Aquella tarda de desembre, just abans de fer les maletes i posar rumb cap a les vacances de nadal, els gironins van tornar a néixer. Van estar a punt de caure en descens i de rubricar una primera volta erràtica, però se'n van escapar pels pèls gràcies a un gol d'oportunista de Kiko Olivas. Una diana decisiva. A partir d'aquell moment, tot va canviar per a un equip que ha protagonitzat una metamorfosi; més a nivell de resultats que no pas de joc, però vital per somiar amb un play-off que uns mesos enrere semblava impossible.

Els bons resultats avalen la trajectòria ascendent d'aquest Girona. És un equip que no només juga bé, sinó que guanya punts; molts més dels que no aconseguia abans. Just després d'empatar a Mallorca, i passades 18 jornades, els blanc-i-vermells havien estat capaços d'arreplegar 19 punts gràcies a les 4 victòries, 7 empats i 7 derrotes que havia col·leccionat fins llavors. La millora és evident, perquè en menys partits (10) des d'aquell moment, s'han sumat més punts (21) que en el primer tram i el balanç és molt millor: 6 victòries, 3 empats i una sola derrota, al camp de l'Alcorcón. Una altra dada que justifica aquest canvi és que, fins a Mallorca, el Girona havia marcat 17 gols i n'havia rebut 18. El balanç era negatiu. Aquella diana de Kiko Olivas també va servir per sacsejar aquestes dades: en aquests 10 partits del 2016, els de Pablo Machín han vist porteria en 14 ocasions i Isaac Becerra tan sols ha hagut de recollir la pilota de la seva pròpia porteria 5 vegades.

A Mallorca, el Girona hi arribava amb el perill trepitjant-li els talons. Gràcies a l'empat in extremis que va aconseguir, es va evitar caure en les últimes quatre posicions. Això sí, es va tancar la jornada 18 (just abans del Nadal) amb 19 punts, els mateixos que el Mallorca (18è) i l'Albacete (19è), pel que tot i haver esquivat el pou, la situació no era ni de bon tros per llançar coets. Han estat necessàries només 10 jornades perquè l'escenari s'hagi transformat per complet. La reacció ha servit perquè els gironins, a dia d'avui, mirin les posicions de descens amb periscopi: les tenen 13 punts per sota. En canvi, la promoció és a tocar. Si després de Palma era 9 punts per sobre, ara s'ha acostat fins als 3 punts.