Fa dos anys, a?Montilivi hi va deixar empremta. Va jugar 36 partits amb el Girona i, a part de caràcter, també va demostrar tot un repertori d'aptituds que van ajudar l'equip a salvar un any complicat. És David Timor (Carcaixent, 1989), un futbolista que després va fer les maletes a Valladolid, on les ha viscut de tots els colors. Sense el 'feeling' suficient amb Miguel Ángel Portugal, aquest mercat d'hivern va decidir canviar d'aires i aterrar a Leganés. Una decisió encertada. Perquè juga, i perquè el seu equip és un ferm candidat a pujar a Primera. Diumenge, tornarà a trepitjar un estadi que coneix prou bé.
Des de fora, sorprèn veure que un equip com el Leganés sigui el líder en solitari de Segona A. Vostè, que hi és a dins, també té aquest sentiment?
No em sorprèn. I?menys ara, que formo part d'aquest equip. Els segueixo des que va començar la lliga. Abans de fitxar me'n van parlar molt bé i ho he pogut comprovar en primera persona. La manera d'entrenar cada dia i de jugar els partits, el bon ambient que hi ha... Veient això, no sorprèn gens ni mica que el Leganés sigui a dia d'avui el primer classificat.
Quin és el secret d'aquest equip?
Hi ha un grup molt unit i també jugadors joves, que tenen fam d'aconseguir quelcom important. Aquest club mai havia aspirat per un objectiu com aquest i l'oportunitat és única. Si ho reuneixes tot, surt un Leganés com aquest, capaç de lluitar per tot.
Els ha afectat la derrota de l'altre dia contra el Tenerife?
Una mica, perquè no hi estàvem acostumats, sobretot després de quatre victòries seguides. A?més, feia un any que el Leganés no perdia a Butarque. Vam quedar un pèl tocats perquè ens hauríem pogut col·locar a 9 punts del tercer. Però ja ha passat. Ara seguim igual, pensant en el partit de Girona.
Parlant de Girona. Els espera una sortida fàcil o difícil?
A?Segona no hi ha cap sortida senzilla i menys si has d'anar a Montilivi. És, juntament amb nosaltres, un dels millors equips de la segona volta i està en línia ascendent. Els desitjo tota la sort del món... a partir de la setmana vinent.
Com veu el seu exequip?
Van començar força irregulars, suposo perquè encara estaven afectats per tot el que els havia passat a finals de l'última lliga. Però ara estan molt forts.
Vostè ja ha tornat a Montilivi amb el Valladolid, però tot i això jugar a Girona li és especial?
Sí, és un partit que sempre em fa gràcia jugar-lo. Podem dir que és especial. A?Girona hi vaig viure un any molt bo en l'aspecte personal. No tant pel que fa al col·lectiu, però en guardo molt bons records.
Per què va decidir marxar del Valladolid a mitja temporada?
Vaig començar la lliga amb moltes ganes. Em sentia a gust amb Gaizka Garitano, l'entrenador. Però el van fer fora i va arribar (Miguel Ángel) Portugal. Amb ell no hi havia la mateixa connexió. Va sortir l'opció del Leganés i no m'ho vaig pensar gens ni mica.
Esclar que no. Vostè va veure que hi havia opcions reals de pujar a Primera!
Home, és cert que el Leganés ja estava a dalt, amb opcions. És un equip que comparo, i molt, amb el Girona de l'any passat. Vaig arribar i així estem:?líders, a sis punts del tercer. Això és important. Però queda molt. I?sí, la seva bona classificació va ser un dels motius que em va animar a venir aquí.
Ara que anomena el Girona de l'any passat, com va viure aquell tràgic final de temporada?
Va ser sorprenent. Del seu bon any en parlava sovint amb en Jorge (Palatsí), l'Eloi (Amagat) o en Richy. Em va xocar molt i em va fer tanta pena com a ells. Era una oportunitat única. Amb els punts que van fer, segur que un altre any haurien pujat sense problemes!
Què recorda del seu pas per Montilivi?
Personalment va ser un any molt bo. Vaig jugar 36 partits i vaig marcar 7 gols. A?banda de sentir-me molt valorat. Això sí, en l'àmbit col·lectiu no va ser l'any que esperàvem.
