Partit intens el que vam veure ahir a Montilivi. S'enfrontaven dos equips que van demostrar ambició i ganes de guanyar el partit. El Girona ho va intentar durant tota la primera part i en la part final del matx. En canvi l'Osasuna,que es va mostrar més pacient durant els primers quaranta-cinc minuts, va tenir algunes embranzides a la represa creant amb algunes ocasions que li haurien pogut donar els tres punts.

Bona primera part. El Girona, sense variar el seu plantejament inicial, va sortir amb la intensitat correcta i va dominar la pilota portant el ritme del joc. Borja García apareixia constantment per banda esquerra buscant accions de superioritat numèrica juntament amb Clerc, els dos davanters, Mata i Herrera, també es trobaven i eren els qui creaven les primeres arribades a l'àrea adversària. En l'inici del joc els tres centrals estaven bé en la passada en curt però els va faltar precisió en el desplaçament en llarg buscant els espais lliures; al mig camp els de Pablo Machín van demostrar que tenien una bona qualitat tècnica, Eloi Amagat participava molt i Rubén Alcaraz era l'encarregat aquesta vegada de buscar l'equilibri atac-defensa. L'Osasuna va realitzar un plantejament que en un principi no creava gaires problemes als locals, tres centrals, dues bandes, dos mig-centres que enllaçaven amb dos mitjapuntes per dintre i Urko Vera en punta d'atac. L'objectiu dels de Enrique Martín Monreal era realitzar joc directe buscant la primera passada per al seu davanter, a partir d'aquí buscaven la participació dels seu homes d'enllaç com eren Àlex Berenguer i Roberto Torres.

Partit obert a la segona. En la zona de creació cada cop era més difícil poder tenir el control, la pressió que feien els dos equips era molt alta. S'hi acumulaven molts jugadors i en poques ocasions els dos equips podien donar continuïtat i possessions llargues. Els dos equips tenien opcions per guanyar el partit. El Girona va fer mal a pilota aturada, on va demostrar tenir-la molt treballada, la gran majoria d'accions de córner es van poder rematar i en alguns casos van aparèixer les ocasions més clares. Toca ressaltar també la bona actuació defensiva que van mostrar els tres centrals, Lejeune i Alcalá van ser decisius traient dos pilotes que ja entraven. Ambdues accions van requerir una gran concentració, ja que van seguir jugades que en molts casos ja es donen per perdudes.

Punt important. Ahir el Girona va buscar la victòria però quan no és possible també és bàsic no perdre. L'Osasuna era un rival directe per poder atrapar a la zona de privilegi però el fet de poder mantenir aquesta distància de tres punts fa que la valoració del partit sigui positiva. Això és molt llarg i vindran moltes ocasions on serà molt més necessari aconseguir guanyar. La dinàmica de l'equip és molt bona, els resultats i el joc d'aquesta segona volta demostren la competitivitat i la capacitat que tenen els gironins per guanyar qualsevol adversari. El cos tècnic i el vestidor estan convençuts que l'equip va pel bon camí i que la feina que s'està duent a terme és la correcta. Queda Lliga i arribar forts al tram final pot tenir premi.