Eloi Amagat i el gol que més s'ha fet esperar

El migcampista gironí és el catorzè jugador a veure porteria en aquesta temporada d'un equip que acumula 36 dianes en lliga

13.04.2016 | 07:17
Eloi Amagat i el gol que més s'ha fet esperar

Això del gol va com va. És qüestió de ratxes, sol dir el tòpic. Hi ha anys en què la pilota entra cada dos per tres i d'altres, en què no hi ha manera. Eloi Amagat mai ha estat un golejador nat. Ser un migcampista més ofensiu que no pas defensiu és el que té: es tracta d'elaborar i de fabricar passades de gol, no pas d'anotar-ne. Hi ha hagut temporades en què s'ha destapat i ha engreixat les seves xifres, però marcar mai ha estat ni la seva obligació ni tampoc la seva especialitat. El cert és que, això sí, sempre acabava veient porteria tard o d'hora. El problema és que aquest curs el gol s'estava fent esperar més del compte. Fins aquest últim dissabte. A Lugo, contra un rival que un gironí com ell de ben segur tindrà a la llista negra, Eloi es va encarregar d'obrir la llauna i de fer somiar per uns minuts els aficionats blanc-i-vermells, que finalment s'acabarien conformant amb un empat. Va ser el vuitè gol del futbolista a la Segona Divisió A i el primer d'aquesta temporada. Un any en què al Girona li costa marcar. De gols en fa pocs i no estan gaire repartits.

Al llindar de la mitja hora de joc i amb empat sense gols al marcador de l'Anxo Carro, Eloi Amagat va definir a la perfecció un servei de cantonada executat per Borja García. Cacau i barraca. El jugador ho celebraria amb ràbia. Pel que podia significar per a l'equip, però també perquè feia temps que tenia ganes de veure porta. Amb menys protagonisme del que segurament voldria (ha jugat 21 partits, 16 d'ells com a titular) i sense la continuïtat desitjada, Eloi necessitava no només minuts, sinó marcar. Aquest cop, ha hagut d'esperar 33 jornades per estrenar-se. "Aquest any ha trigat a arribar i s'ha fet esperar, però estic molt content. El porter algunes vegades i en d'altres el travesser han impedit que em pugui estrenar abans", declarava el gironí a la zona mixta de l'Anxo Carro.

D'aquesta manera, obté el privilegi de formar part de la llista de golejadors de l'equip de Montilivi. Una llista més breu que la d'altres temporades, sense un o dos noms propis que despuntin, com ha passat en d'altres ocasions. Són 14 els jugadors que aqust curs han marcat amb la samarreta gironina. Eloi ha sigut el darrer. Com ell, també acumulen un gol Rubén Sobrino, Pedro Alcalá, Aday Benítez i Carlos Clerc. En sumen dos Florian Lejeune, Borja García, Rubén Alcaraz i Cristian Herrera. El migcampista Àlex Granell n'ha anotat 3 (dos d'ells des del punt de penal), els mateixos que Dejan Lekic, fitxat aquest passat mercat d'hivern. El podi l'ocupen el central Kiko Olivas (4) i dos dels nombrosos atacants de la plantilla: Jairo Morillas (6) i el pitxitxi Jaime Mata (7).

Entre tots ells s'acumulen un total de 36 gols, el que converteix el Girona en el dotzè equip més golejador de tota la categoria. Una xifra que queda prou lluny dels 49 gols que acumula el Mirandés, els 48 que han aconseguit fins ara tant el Còrdova com també el Mirandés, o els 47 del Leganés i l'Oviedo.

Lluny del seu sostre
En el futbol no hi ha res impossible, però pensar que Eloi Amagat aconseguirà igualar els 7 gols que va marcar la temporada 2011/2012 quan vestia la samarreta del Llagostera a la Segona Divisió B es fa francament difícil. Tot just ha necessitat 33 jornades per marcar per primer cop aquest curs i enguany no té penjada l'etiqueta de titular indiscutible. La presència de Borja García li resta opcions de jugar en un mig del camp en el que ben aviat hi tornarà Pere Pons, així que no té gens fàcil tenir-hi un lloc assegurat en les 9 jornades que resten perquè la lliga abaixi el teló.

Com a mínim, una cosa està clara. Eloi Amagat pot presumir que ha marcat en totes les temporades que encadena a la Segona Divisió, des que va debutar-hi l'any 2012. Aquell primer curs, amb Rubi a la banqueta, va sumar un sol gol. El va fer al camp del Guadalajara (1-5), amb una preciosa vaselina que es va guanyar fins i tot els aplaudiments del públic local. La temporada següent (13/14) va ser la més productiva pel que fa a gols (en va anotar 4, el seu rècord a la categoria) i també d'aparicions (34 partits disputats). L'any passat també va tenir força protagonisme (29 partits) i el comptador de gols es va elevar fins a les dues dianes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema