No és cap virtuós amb la pilota als peus ni tampoc desequilibra arribant des del darrere ni donant gols mastegats als davanters. Ara bé, Manu García s'ha convertit des de fa un temps en el pal de paller de l'Alabès del qual és el capità i un dels jugadors més estimats per l'afició. El vitorià té al davant el repte més gran de la seva carrera esportiva com és l'ascens a Primera Divisió amb el club de la seva ciutat. Un objectiu que viu. L'entrenador José Bordalás li valora especialment aquest sentiment que, unit a la seva capacitat d'entrega, lluita i tossuderia durant els noranta minuts l'han fet indiscutible al mig del camp com a pivot destructor. Al costat de Bernardello forma un mig del camp d'allò més rocós on el veterà Sergio Mora posa el toc de qualitat necessari.

A punt de fer 30 anys, Manu García truca a les portes de Primera Divisió després d'una carrera plena d'obstacles i patacades que ha anat esquivant amb professionalitat i maduresa. La primera va arribar l'agost del 2008. Acabava de fitxar pel Girona, que li donava l'oportunitat de tastar la LFP. El basc encarava la seva primera aventura lluny de casa amb tota la il·lusió del món i amb la intenció de començar a fer-se un nom en això del futbol. Tanmateix, les il·lusions se'n van anar en orris un mes després del seu fitxatge (havia signat per dues temporades), quan Raül Agné va decidir que no li servia. L'aleshores tècnic del Girona va descartar-lo i va comunicar a Javi Salamero que li busqués un recanvi per la banda esquerra a més a més d'un altre davanter. Salamero, de pressa i corrents, va poder concretar el retorn de Chechu del Nàstic i va fitxar Jaume Duran, procedent del Palamós, de Tercera.

El «no» del Girona després d'un mes de pretemporada i convivència amb els companys va ser un cop molt dur per a Manu García. El vitorià, tot i això, tenia molt bon cartell al País Basc gràcies als seus bons anys al planter de la Reial Societat, i va signar per l'Eibar, que el va cedir al Real Unión de Segona B (08-09) amb qui va assolir l'ascens a Segona A. Manu García no podria jugar a la categoria de plata ja que l'Eibar, que havia baixat a Segona B, el reclamaria (09-10). A Ipurua hi completaria un bon any (35 partits i 6 gols) però a l'últim dia del mercat d'estiu es quedaria sense fitxa. Un altre cop baix. Al gener s'incorporaria a l'UD Logroñés, on després d'una temporada i mitja (10-12) notable li valdria el seu fitxatge per l'Alabès. A Mendizorrotza hi ha viscut un ascens a Segona A i no només hi ha pogut estrenar-s'hi sinó que ara té l'oportunitat de fer el salt fins i tot a Primera. Avui a Montilivi té l'oportunitat de fer-hi un pas més i, de passada, de treure's l'espina que li va quedar el 2008.