Arribar als 52 punts històricament no ha estat mai gens senzill

El Girona no va superar la xifra de punts que té l'equip actual en quatre de les set temporades anteriors a la categoria de plata

26.04.2016 | 07:20

Mentre tothom fa càlculs, mira els resultats dels rivals directes i fins i tot els més optimiestes somien poder arribar a lluitar per la segona posició, Pablo Machín va voler recordar just després del triomf a Albacete de dissabte (0-3) que s'havia de felicitar l'equip per haver assolit el primer dels objectius. Segurament no li manca raó; sobretot, tal i com es va encarregar de recordar, després del primer tram de curs en què les coses no sortien. De fet, el Girona va fregar més d'una jornada les posicions de descens i fins i tot va estar a punt d'entrar-hi abans de Nadal a Mallorca on només el gol agònic de Kiko Olivas ho evitaria (1-1). Ara bé, des de fa unes quantes jornades, el Girona s'ha guanyat per mèrits propis poder mirar més amunt i lluitar per fites superiors. Potser per això la salvació virtual de l'equip no ha estat celebrada i ha passat pràcticament desapercebuda. Bon senyal.

"Com si fos tan senzill arribar als 52 punts", podrien pensar alguns exentrenadors gironins com Raül Agné, Javi Salamero o Narcís Julià. I és que la història diu que en aquesta etapa moderna a Segona Divisió A, el Girona ha suat de valent per arribar a aquesta xifra i, de fet, s'ha quedat uns quants cops sense poder arribar-hi. Fins a tres temporades el Girona ha signat menys punts que els que té l'actual conjunt de Pablo Machín. El propi entrenador fa memòria sovint i recorda les penúries que va passar el Girona 2013-14 quan ell va arribar. El sorià va salvar un equip sentenciat amb una recta final gairebé perfecta que li va permetre evitar el descens amb 51 punts.

Tampoc es va arribar als 52 punts, les temporades 08-09 i 11-12. En la primera, la del retorn, l'equip es va desinflar a la segona volta i després de cessar Raül Agné, el tàndem Javi Salamero i Miquel Olmo va aconseguir 49 punts que confirmaven la continuïtat a la categoria. El curs 11-12, lluny de les aspiracions del propietari Josep Delgado, va ser una roda de despropòsits, un rere l'altre. L'arribada de Salamero, després d'un breu pas de Josu Uribe, tornaria a evitar el descens. Això sí, de punts, aquell Girona en faria tan sols 49.

Arribar als 52 punts va ser una fita èpica i fins a un cert punt no apta per a cardíacs el curs 2009-10. Amb Narcís Julià a la banqueta, després de la destitució de Cristóbal Parralo, el Girona va arribar a la darrera jornada amb 51 punts però conscient que una derrota contra el Múrcia a Montilivi l'enviaria el pou sí o sí. Els gironins van ser equip de Segona B forces minuts fins que al límit del temps reglamentari Teixeira Vitienes va xiular un penal sobre Juanma. Kiko Ratón el transformaria plorant i el Girona aconseguiria un punt més que li permetria arribar als 52 i esquivar el drama.

En quatre temporades, el Girona no ha superat els 52 punts que té l'actual equip de Machín. En canvi, sí que ho ha fet en tres dels millors anys de la història del club. El primer cop va ser el curs 10-11, de la mà de Raül Agné en un any en què es va somiar amb el play-off però que no s'hi va arribar finalment (57 punts). Els 52 punts es passarien a la jornada 38 després de guanyar el Xerez (4-2). El recordat equip de Rubi sí que entraria a la fase d'ascens a Primera tancant la Lliga regular amb 71 punts i els 52 els assoliria a la jornada 31. I, lògicament, el Girona del curs passat (14-15) va deixar el llistó altíssim amb els 82 punts que, no obstant això, no li van valer l'ascens directe. Els 52 punts, l'equip de Sandaza i Cifuentes, entre altres, els aconseguirien també contra l'Albacete, a Montilivi (2-2) però a la jornada 29.

Aquest cop els 52 punts han arribat en la jornada 35. Per davant encara hi ha tot un món de set partits, amb tres a casa (Tenerife, Mallorca i Alcorcón) i quatre a fora (Còrdova, Elx, Valladolid i Ponferradina). La majoria de rivals pendents són directes en la pugna per l'ascens pèro també n'hi ha com el Mallorca i el Ponferradina que pateixen per no baixar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema