Jugar a casa, amb el caliu del teu públic i en un camp que coneixes bé hauria de ser sempre un avantatge. El problema és que el futbol no hi entén de suposicions i és un esport amant de l´excepció, en el que solen passar coses que fugen de la lògica. El Girona, quan va tornar a Segona A el 2008, va fer de Montilivi la seva gran arma. Atemorit a fora i habitualment superat pel rival de torn cada cop que li tocava viatjar, aconseguia salvar els mobles gràcies als bons resultats que sumava quan es vestia de local. La balança sempre s´havia decantat a favor dels gironins quan aquests jugaven davant el seu públic; allà s´hi han viscut partits de tota mena, però els resultats, majoritàriament, han estat més bons que no pas dolents. Fins que ara fa dos anys va arribar Pablo Machín. I amb el sorià, la lògica se´n va anar a fer punyetes. No és que a Montilivi s´hagi deixat de guanyar, sinó que el seu Girona s´ha convertit en una autèntica piconadora a domicili. Un equip que, des de mitjan 2014, no fa més que col·leccionar bons resultats a fora i que ha fet miques els números dels altres entrenadors que, durant aquests anys a la categoria de plata, han anat desfilant per la banqueta.
Només cal fer una ullada a l´actual classificació de Segona A per veure que els números dels blanc-i-vermells a fora són excel·lents. 26 punts i el millor registre juntament amb l´Alabès i el Còrdova. Però no només això demostra que amb Machín es viu una altra història. És el segon entrenador amb més partits al club en aquesta etapa moderna a la categoria, però de tots ells, és el que n´ha tret més suc a domicili. A més, amb molta diferència. Moltíssima. El sorià va ser fitxat el mes de març d´ara fa dos anys en substitució de Javi López, va acabar la temporada 2013/14, va completar la 14/15 i aquesta 15/16 va pel mateix camí. Amb ell al càrrec, el Girona ha disputat un total de 44 partits de lliga lluny de Montilivi. La primera dada sorprenent és que, de tots ells, l´equip ha estat capaç de guanyar-ne la meitat (22). A part, d´esgarrapar un total de 9 empats. La resta, 13, són derrotes. El balanç és boníssim: 75 punts de 132 possibles, el que es tradueix en un 56,8 per cent dels punts que hi ha hagut en joc en tots aquests enfrontaments. Això vol dir que amb Machín a la banqueta, els gironins sumen més de la meitat dels punts que s´han disputat cada cop que li ha tocat jugar a fora. Aquest curs són ja 7 les victòries, una dada remarcable, però queda força lluny de les 13 que es va aconseguir en l´anterior, un autèntic rècord de la categoria. I tot això, sense comptar el partit del play-off d´ascens a Primera jugat a Saragossa. I sí, el Girona el va guanyar (0-3), tot i que no va servir per superar l´eliminatòria.
Els pobres números d´Agné
Machín fa més de dos anys que és al Girona, però no és pas l´entrenador amb més partits a la banqueta de Montilivi. El supera Raül Agné, que va dirigir l´equip a Segona A en dues etapes: tota la temporada 08/09 tret de les últimes jornades, al ser destituït; tot el curs 10/11 i gairebé una volta del següent (11/12), quan va tornar a agafar la porta de sortida degut als mals resultats. Si Machín ha dirigit 44 partits a fora, Agné n´acumula alguns més: 50. Això sí, els seus números no són, ni de bon tros, tan bons com els del preparador sorià. Per començar, una dada que ho resumeix tot: el de Mequinensa tan sols ha arreplegat 31 punts dels 150 que hi ha hagut en joc en tots aquests partits, el que significa un promig del 20 per cent (o una cinquena part). Per il·lustrar-ho encara més, cal afegir que d´aquests 50 desplaçaments, únicament 5 han acabat amb un triomf per als gironins. La resta, es reparteixen entre 16 igualades i fins a 29 ensopegades.
Fins i tot Joan Francesc Ferrer Rubi, amb molts menys partits al seu currículum, millora aquests registres. El maresmenc va ser l´entrenador del Girona durant la temporada 2012/13, en la que es va fregar l´ascens a la Primera Divisió. Amb ell al càrrec, l´equip va jugar 21 partits de lliga fora de casa, dels quals en va guanyar 6 i en va empatar 5. Els 10 restants van acabar en derrota. En el play-off, va empatar a Alcorcón (1-1) i va caure sense opcions a Almeria (3-0).
Salamero, Ricardo i Julià
A Javi Salamero no se l´ha vist massa vegades assegut a la banqueta del Girona, però cada cop que hi ha hagut de baixar per alguna urgència, s´ha acabat convertint en una autèntica garantia d´èxit. I a domicili, els seus números no han estat gens dolents. Va dirigir dos partits al tram final de la temporada 08/09 i també va acabar el curs 11/12. En total, va ser capaç de sumar fins a 4 victòries i un empat, i només va perdre en una ocasió. El bagatge és més que positiu (13 punts de 18 possibles) i és el tècnic amb un millor percentatge de punts (72,2) de tots els que han passat pel club durant aquests anys a Segona A. Això sí, amb menys partits a les seves esquenes que molts d´ells.
Tampoc van estar gens malament els números del Girona de Ricardo Rodríguez a fora, si es comparen amb els de la resta d´entrenadors. No va durar una volta al càrrec (2013/14), però va tenir temps de dirigir l´equip en 9 desplaçaments de lliga. En aquests, va arribar a perdre fins a 5 partits, però al seu favor juguen les 3 victòries i l´empat que va arreplegar. En definitiva, un total de 13 punts de 27 possibles, el que eleva el seu bagatge fins a un acceptable 48,1 per cent que supera, per exemple, el d´Agné o Rubi.
També és millor que el de Narcís Julià, que va agafar l´equip arran la destitució de Parralo (09/10). El gironí va acabar salvant l´equip del descens en una última jornada dramàtica a la que hi va arribar després de dirigir el Girona en 17 desplaçaments. En total, 5 victòries i 4 empats. Les derrotes es van elevar fins a les 8. Això es tradueix en un promig de 19 punts de 51 possibles (un discret 37,25 per cent).
