l'anàlisi

sacrifici i concentració

02.05.2016 | 07:21
sacrifici i concentració

S'enfrontaven a Montilivi dos equips immersos en dinàmiques positives i que estan realitzant una segona volta molt bona. El partit va tenir dues parts diferenciades. La primera meitat va tenir molts minuts travats que van dificultar el joc. En canvi a la segona i a partir del gol local el partit es va obrir, van aparèixer els espais i van arribar els moments on calia assumir riscos per poder endur-se els tres punts.

Partit tàctic. El Girona ho va intentar durant els primers minuts sortint més intens i concentrat. Per contra, els canaris, a poc a poc, se situaven al terreny de joc per passar a dominar el mig camp. Martí tenia ben estudiat l'adversari, coneixedor que els locals jugarien amb el seu sistema habitual, situava un 1-4-4-2 amb dos jugadors de banda molt ofensius com són Suso i Moutinho. L'objectiu era obligar els carrilers gironins a dedicar-se més a defensar que no a buscar profunditat en atac. De fet en la primera part tant Alamo com Clerc no van poder crear accions de perill. El Girona ho intentava però feia la sensació que era més perillós quan Becerra posava la pilota en joc ràpidament buscant la passada en llarg per als dos puntes i creant accions de contraatac que no quan amb atac posicional. Un dels problemes a la primera part va ser la falta de precisió en la passada dels tres mitjos. Per això Machín va optar ja en el descans de situar Borja García com a jugador d'enllaç sacrificant Granell. A l'entrenador gironí no li devia agradar gaire el que estava veient. Va fer dos canvis al descans i quan encara faltava mitja hora i just en el moment del gol ja estava preparant Herrera a la banda.

Seguretat defensiva. L'equip està pensat per pressionar la sortida de pilota de l'adversari i en cas de no poder recuperar-la en les primeres accions, poder replegar i ajuntar línies. Per poder estar tot el partit competint cal estar molt concentrat i regular físicament tots els esforços. Està clar que a aquestes altures de temporada on no arriben les cames ho fa el cap i l'equip té la motivació que cal per poder esprintar fins al final. L'equip segueix mostrant una gran seguretat defensiva i la comunió entre el porter i els centrals és perfecta, per alguna cosa el Girona és l'equip menys golejat. El Tenerife va pressionar molt, en cap moment va renunciar al partit i sobretot quan va estar per darrere el marcador va intensificar el treball al mig per recuperar pilotes i buscar la porteria adversària però Becerra i la tripleta Olivas-Alcalà-Leujene van demostrar que són el mur de la categoria.

Lliga molt igualada. El Girona s'ha situat en plena lluita per aconseguir la promoció. La carrera que els jugadors porten sobre les cames és molt llarga i el que queda serà dur. La dinàmica és molt bona, els resultats i el joc de la segona volta demostren la competitivitat i la capacitat que tenen. A falta de 6 partits per acabar la competició està clar que l'objectiu és poder estar entre els millors. A diferència del curs passat aquest any l'equip arriba des del darrere, fort i amb mentalitat positiva. La plantilla és molt més àmplia i més equilibrada, els recursos que tindrà l'equip seran millors i la il·lusió estroncada fa uns mesos tornarà a Montilivi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema