Si alguna cosa ha demostrat el Girona des que Pablo Machín l'entrena és que a fora és troba tan o més còmode que quan li toca jugar a Montilivi. Els números a domicili d'aquest equip en els darrers dos anys són per treure's el barret. Ha estat capaç de guanyar en camps històrics i contra rivals de gran entitat. Però no pas a tot arreu ho ha aconseguit. Perquè hi ha estadis que encara es resisteixen. Un d'ells és El Arcángel de Còrdova, un escenari del tot maleït per als blanc-i-vermells. L'han visitat en 9 ocasions (la de diumenge serà la desena) i tan sols hi han pogut esgarrapar tres empats.

La primera igualada va arribar la temporada 2009/10, amb Narcís Julià a la banqueta i contra un Còrdova que dirigia Lucas Alcaraz des de la banqueta. El partit va acabar amb 2-2 al marcador i els gols gironins els van anotar Dani Tortolero i Kiko Ratón. Un curs més tard, de nou taules a l'electrònic. Aquest cop, amb Raül Agné al timó i amb un 1-1 final. Kiko Ratón, de nou, va veure porteria.

La resta de visites a la Segona Divisió A han acabat amb derrota. La primera va arribar durant l'exercici 2008/09, en una de les primeres jornades del campionat en l'any del retorn del Girona a la categoria. 2-0 final i el central Albert Serra expulsat. La temporada 11/12, desfeta per 1-0 en un dels últims partits d'Agné. El gol, aquell dia, el va marcar Borja Garcia, ara blanc-i-vermell. Un any més tard, ensopegada per 2-0 (Rubi era l'entrenador) i el curs següent, amb Ricardo Rodríguez al capdavant, un 2-0 el dia que Albert Vivancos debutaria a la Segona Divisió A. I en una promoció d'ascens a Segona, la temporada 72-73, els gironins van perdre amb claredat a Còrdova per 3-0. I?a Segona B, un empat (0-0 el curs 78/79) i una derrota:?1-0 en l'exercici següent (79/80).