Arriben les últimes jornades de la lliga i el Girona les encara en un moment òptim. Fa setmanes que tenen el play-off entre cella i cella. Fins i tot no es descarta pujar directe. Tenen el comptador d'ambició al màxim?

Està clar. Hem complert el nostre primer objectiu, que era salvar-nos. Ara la nostra ambició és la de fer la promoció i, per què no, mirar més amunt. Anirem a Còrdova sense cap mena de temor, com ho fem sempre, perquè estem en una bona dinàmica i perquè tenim la confiança al màxim. Al Còrdova no li tenim por. Hi volem guanyar.

I això que l'equip va fer un inici de temporada no gaire bo. Quin creu que va ser el punt d'inflexió?

No sé pas quin partit va ser la clau. El que tinc molt clar és que la cosa va millorar quan es van començar a sumar punts a casa, sobretot. Jugàvem bé però ens faltava guanyar. Fins que ho vam fer. Això va engrescar l'afició i també el vestidor. L'ambient era diferent. Va coincidir amb el nou any, que vam començar a enllaçar bons partits i també excel·lents resultats, a fora i també a Montilivi. Això fa que ara, quan no es juga gaire bé o quan el rival colla, també acabem guanyant. Tot plegat ens motiva i ens fa veure que som capaços de tot.

En els últims tres anys, el club ha viscut dues promocions per pujar i ara es lluita per jugar-ne una altra. Potser estan malacostumant a tothom, però suposo que això és el més maco del futbol.

Sí, sense cap mena de dubte. La part més maca d'aquest esport és poder lluitar per un objectiu fins al final i ser ambiciosos. A?més, jo he tingut la sort de poder viure l'any passat, en què gairebé pugem, i també aquest;?i en tots dos, tenint molts minuts. Tant de bo que aquesta sigui la temporada en què el Girona ho aconsegueixi.

L'equip ha anat de menys a més. Vostè creu que la seva trajectòria també ha estat in crescendo?

Sí, penso que al principi de la temporada no estava bé, lluny del meu nivell. Amb el pas de les jornades he anat agafant confiança. Gràcies a les victòries, al bon joc... Tot ha ajudat. Crec que he pujat alhora amb l'equip, que tots hem millorat. Quan entra la pilota tot és més fàcil i la confiança es dispara. Ara, per sort, tot ens surt bé.

Diumenge, vostè va dir obertament que no havia jugat el seu millor partit. Una estona abans, l'afició de Montilivi reconeixia el seu esforç amb aplaudiments i fins i tot cantant el seu nom. Senyal que alguna cosa havia fet bé, no troba?

Sí. Com vaig comentar llavors, crec que a la primera part vaig perdre alguna pilota compromesa i d'allà la meva resposta. El Tenerife era un rival molt potent i intens i podia passar. A?la segona sembla que vaig lluir molt perquè vaig robar moltes pilotes, però és que aquesta és la meva feina. El partit es va obrir molt i es van donar les circumstàncies perquè jo pogués destacar. Sincerament, estic molt content perquè l'afició confia en mi i està contenta amb la meva manera de jugar. I jo, feliç. És el que vull. Em sento d'aquí, sóc un més i coses així m'agraden.

No sé si li havia passat alguna vegada això de sentir el seu nom cantat per tota l'afició. Ho va notar? Què va pensar?

La veritat és que sí ho vaig sentir. Però vaig intentar no fer-ne gaire cas per intentar estar ficat dins del partit. Encara quedava temps per al final! A la gent, això sí, li ho agraeixo moltíssim. Treballo per això, perquè l'afició estigui contenta. Si els estic responent, encara millor.

Aspirava a coses així quan va començar a jugar a futbol?

Al principi, quan encara ets petit, sempre jugues per gust, per passar l'estona. Però sí, quan vas pujant categories, és clar que t'has d'anar marcant objectius i que t'agrada complir-los. Quan era juvenil d'últim any, vam fer una gran temporada quedant tercers a Divisió d'Honor i guanyant tot un Barça. Primer objectiu complert. Després, vaig poder debutar a la Segona Divisió A. Sí, vaig haver d'anar a Segona B, però allà vaig créixer molt com a futbolista i vaig millorar. En tornar, he tingut la sort de jugar moltíssims minuts. He anat d'objectiu en objectiu. Ara està clar que la meta és pujar a Primera. Si pot ser amb el Girona, encara molt millor.

Què li diu haver pogut fer tot això que explica amb el club de la seva vida?

És una gran satisfacció. Ja no només perquè el Girona és casa meva, sinó perquè aquest club m'ho ha donat tot. L'oportunitat de debutar al futbol professional i de tenir continuïtat. A més, hi he pogut fer moltes amistats. Haver crescut aquí està molt bé i està clar que m'agradaria moltíssim pujar algun dia a Primera amb el Girona.

Abans deia que quan era menut, jugava al futbol per gust. Expliqui'm com va començar vostè a donar puntades de peu a una pilota...

Ui, és una història curiosa...

Per què?

Sóc de Sant Martí Vell, però allà no hi ha llar d'infants, ni escola, ni res. Anava a estudiar a Bordils quan era petit i allà es juga a handbol sí o sí. Així que jo, amb els meus amics, vaig començar a practicar-lo. Crec que hi vaig ser un o dos anys. No més. Després, tenia un amic meu que feia futbol a Celrà. El vaig anar a veure un dia, faltaven jugadors i em van dir s'hi m'hi volia posar. La veritat és que em va agradar, fins al punt que m'hi van acabar apuntant. Hi vaig ser un parell d'anys fins que el Girona em va venir a buscar per incorporar-me a l'aleví B. Fins ara...

L'handbol el va deixar perquè veia que no era el seu fort?

Home, encara... Era ràpid i alguna cosa feia. Però era molt petit. Està clar que no valc per jugar a handbol!

Doncs tornem a l'etapa de futbolista. Ja comença al mig del camp o el van reciclant?

A?Celrà, com encara era benjamí, jugàvem a futbol 7. Allà feia d'extrem, perquè era molt ràpid. Després, al Girona, vaig provar d'altres posicions. Fins i tot de defensa. Lateral, central i sobretot pivot.

Hi ha tradició de jugar al futbol a la seva família?

I ara! Sóc l'únic. No hi ha pràcticament ningú. Sí, tinc algun oncle que ha jugat, però sempre en categories territorials. Els meus pares, parlant clar, no en tenen ni idea de tot això. Som el meu germà, que juga a Flaçà, i jo.

Ara que m'anomena els seus pares. Com ho portem això de tenir un fill futbolista professional?

Ho portem prou bé. Però al principi sempre és complicat. Sobretot perquè al poble, tothom t'atura i et pregunta. He tingut la sort que les coses m'han anat prou bé i que la gent m'aprecia força;?això fa que tots els comentaris sempre hagin sigut positius. És una mica difícil tot plegat perquè ets una persona coneguda i la majoria de gent parla de tu i amb els teus. Crec que si alguna cosa no hagués anat del tot bé, potser no hauria estat tan còmode de portar com fins ara.

Tot futbolista, o la majoria, sol tenir algun ídol. En qui s'emmirallava vostè quan era més jove?

De sempre, el jugador que més m'ha agradat ha estat Carles Puyol. M'encantava com jugava perquè, parlant malament, hi posava els dos collons. Ho donava tot al camp, s'implicava al màxim i era un exemple com a capità.

Ara que ho diu. Li agradaria ser capità algun dia?

Ostres... encara queda molt lluny això! Sóc jove, potser més endavant. És molta responsabilitat. Prefereixo parlar al camp i prou.

Si fa tan bones actuacions com la de l'altre dia, al final el vindran a buscar d'altres equips i se l'enduran...

Sempre he dit que, com a Girona, no hi estaré enlloc. Això ho tinc molt clar. Perquè m'hi trobo a gust, és casa meva i estic content de com em van les coses. He renovat perquè vull seguir. El club té ambició, el projecte és important i a veure si a curt termini podem pujar a Primera. Estic implicat al cent per cent i tothom ho sap. Ara bé, si ve una oferta d'un equip de categoria superior o de l'estranger i el club l'accepta, ens asseurem a parlar totes dues parts i veurem què passa. Però repeteixo:com a Girona, enlloc.