Més enllà que la majoria de protagonistes del partit van tenir clar que ahir, malgrat tenir moltes fases de domini del joc, va faltar contundència de cara la porteria rival, el que deixa clara la segona derrota de la segona volta del campionat de lliga, és que l'ascens directe comença a ser ja una utopia. I és que malgrat les matemàtiques no ho diguin, set punts de distància respecte aquest objectiu quan en resten quinze per disputar-se, semblen un tall massa ampli per poder recuperar-se. En canvi, la classificació permet que els gironins es mantinguin a un sol punt de les places de promoció, això si, amb els mateixos 55 punts que també tenen Elx, Alcorcón i el mateix Còrdova. Per tant, aquests quatre equips perseguidors anuncien una lluita aferrissada en les cinc jornades que resten. Una lluita que pels gironins continuarà el pròxim diumenge al Martínez Valero contra l'Elx, com hem dit, un equip que també té 55 punts. Passi el que passi d'aquí a set dies, res serà definitiu però sí que el pròxim enfrontament serà d'aquells que el que guanyi colpejarà per dues vegades. La primera per sumar tres punts i la segona per impedir que un rival directe ho faci. I malgrat ara pugui semblar arriscat dir-ho, el resultat contra els il·licitans podria marcar la sort de l'equip de Machín en aquesta recta final de temporada i no només pel què facin els aspirants a la sisena plaça, sinó que cal comptar que l'Oviedo també pot reaccionar en qualsevol moment. En un altre aspecte, Machín ha aconseguit que funcionin totes les línies de l'equip, però segueix tenint una pedra a la sabata en el carril dret. Álamo no ha agafat la consistència de carriler que el tècnic proposa amb el seu sistema i això és el que ha condicionat que diverses cares hagin passat per aquesta posició: el mateix Álamo, Aday o Coris. Ahir, en a causa de l'abscència d'Aday, Coris va tornar a tenir un altre oportunitat i va cumplir amb escreix. De fet, com dèiem aquí a la sala de premsa, no és per buscar culpables, però la jugada del gol dels andalusos va arribar per la dreta de la defensa gironina, quan Coris ja se n'havia anat cap als vestidors.