Durant?l'estiu d'ara fa un parell ?d'anys, Montilivi va viure el seu particular culebrot. Mentre la direcció esportiva feia i desfeia el que podia, construint una plantilla que va acabar fregant l'ascens a Primera, el club centrava bona part dels seus esforços a tancar la renovació d'Eloi Amagat. El que a priori semblava una operació senzilla, es va anar allargant durant unes quantes setmanes, fins al punt que l'acord no va arribar passat l'inici dels entrenaments de pretemporada. Tot va arribar a bon port, encara que més tard del que a tothom li hauria agradat:?afició, club i al mateix futbolista, que comptava amb ofertes superiors, però que, finalment, va decidir forçar la màquina. Encara hi ha temps de marge per evitar una situació com aquesta, però ara per ara, la història comença a repetir-se. Eloi Amagat acaba contracte el proper 30 de juny i té molt clar que continuar és prioritari. A?Montilivi també se'l vol i les converses van donar el tret de sortida fa setmanes. De moment, sense encaixada de mans. Sobre això i sobre el seu rol a l'equip en va parlar el futbolista ahir al programa Tot és un joc de FEM?Girona.

No és un tema que esquivi, com poden fer d'altres companys de professió. Sempre que es pregunta pel seu futur, sobretot ara que a finals del mes vinent la seva situació contractual arriba a la fi, ell no amaga quines són les seves intencions. «Em vull quedar a Girona. És el club de la meva ciutat i allà on em sento més còmode. Espero que les negociacions arribin a bon port», assegurava. I?parla de negociacions, perquè tant ell, mitjançant el seu representant Rafa Anguita, com la direcció esportiva ja han iniciat els contactes per intentar que l'acord s'allargui durant un temps més. «Fa temps que se'm va transmetre que es confiava en mi. Espero que totes dues parts ens puguem entendre i que l'acord arribi al més aviat possible», deia.

Així s'havia expressat quan gaudia de menys protagonisme, i així també ho fa ara, quan treu més el cap per damunt de la gespa. Perquè la seva situació, força irregular durants uns quants mesos, sembla haver-se estabilitzat darrerament. Les dues últimes jornades ha estat titular (Albacete i Tenerife), el mateix rol que va assumir durant quatre jornades consecutives entre els mesos de març i abril. «És cert que hi ha una competència altíssima i que si s'abaixa una mica el nivell, entra un altre company al camp que no perdona. Però jo ara em trobo bé i compto amb la confiança de l'entrenador. Sóc un futbolista que acaba millor les temporades que no pas les comença. Sóc una mica dièsel i em costa un pèl entrar a l'equip. Ara em sento una peça important;?per veterania, però també pel rendiment que estic oferint», va valorar.